Diferència entre les revisions de "Arctophoca australis australis" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 59:

Reproductívamente és [[Poligàmia|polígama]]. En novembre, els més grans i forts eixemplars machos deixen la mar i s'instalen en les colónies de reproducció durant 2 mesos, periodo en el qual no s'alimenten, sobrevivint en les reserves de greix acumulades en els seus cossos. Primerament, delimiten territoris individuals, en els quals aniran incorporant a les femelles, les que arriben als pocs dies. Cada macho dominant conseguirà acumular, segons el seu poder, una certa cantitat de femelles, les que poden sumar entre 5 a 50 per a cada u, encara que lo habitual és entre 10 i 18. A penes arriben, paren la crío concebuda la temporada anterior; generalment ocorre entre novembre i decembre, encara que alguns parts es produïxen fins als primers dies de giner. Una semana despuix de parir, la femella torna a entraren celosia i a ser copulada per l'amo del [[harem]] que esta integra. El periodo de gestació es prolonga per aproximadament 11 mesos i 3 semanes, encara que durant 4 mesos es retarda l'implantació de l'òvul fecundado. Les crío naixen en un pes de 3,4 a 5,5 kg, i un llarc de 45 a 60 cm. El seu ~~pelaje~~ és molt suau, i de color negre; després de 3 mesos el color es va amarronando. La mare [[Alletament matern|alleta]] a la crío per un periodo aproximat que va de 8 a 12 mesos. Ho fa en cicles que es conformen per un o dos dies en terra alletant-ho, i 4 o 5 en la mar peixcant. Als dos mesos les crío ya han deprés a nadar, en les menudes pozas que queden durant la [[Marea|bajamar]]. En els atres cadells de la colónia comencen a conformar clans, els que en forma conjunta incursionarán activament en les aigües en derredor de la colónia, i permaneixeran en la lobería a on varen nàixer pel lapsus d'un any. La femella alcança la madurea sexual entre els 2 i els 4 anys, mentres que el macho ho fa entre els 5 i 6 anys, si be a eixa edat encara no està comportamentalmente madur per a formar un harem propi, #lo que comença a conseguir-ho a l'edat d'entre 7 i 8 anys. La seua esperança de vida és d'entre 15 i 20 anys, mentres que en la femella va d'entre 23 i 30 anys.<ref name="sevanMamíf." />

Reproductívamente és [[Poligàmia|polígama]]. En novembre, els més grans i forts eixemplars machos deixen la mar i s'instalen en les colónies de reproducció durant 2 mesos, periodo en el qual no s'alimenten, sobrevivint en les reserves de greix acumulades en els seus cossos. Primerament, delimiten territoris individuals, en els quals aniran incorporant a les femelles, les que arriben als pocs dies. Cada macho dominant conseguirà acumular, segons el seu poder, una certa cantitat de femelles, les que poden sumar entre 5 a 50 per a cada u, encara que lo habitual és entre 10 i 18. A penes arriben, paren la crío concebuda la temporada anterior; generalment ocorre entre novembre i decembre, encara que alguns parts es produïxen fins als primers dies de giner. Una semana despuix de parir, la femella torna a entraren celosia i a ser copulada per l'amo del [[harem]] que esta integra. El periodo de gestació es prolonga per aproximadament 11 mesos i 3 semanes, encara que durant 4 mesos es retarda l'implantació de l'òvul fecundado. Les crío naixen en un pes de 3,4 a 5,5 kg, i un llarc de 45 a 60 cm. El seu pelage és molt suau, i de color negre; després de 3 mesos el color es va amarronando. La mare [[Alletament matern|alleta]] a la crío per un periodo aproximat que va de 8 a 12 mesos. Ho fa en cicles que es conformen per un o dos dies en terra alletant-ho, i 4 o 5 en la mar peixcant. Als dos mesos les crío ya han deprés a nadar, en les menudes pozas que queden durant la [[Marea|bajamar]]. En els atres cadells de la colónia comencen a conformar clans, els que en forma conjunta incursionarán activament en les aigües en derredor de la colónia, i permaneixeran en la lobería a on varen nàixer pel lapsus d'un any. La femella alcança la madurea sexual entre els 2 i els 4 anys, mentres que el macho ho fa entre els 5 i 6 anys, si be a eixa edat encara no està comportamentalmente madur per a formar un harem propi, #lo que comença a conseguir-ho a l'edat d'entre 7 i 8 anys. La seua esperança de vida és d'entre 15 i 20 anys, mentres que en la femella va d'entre 23 i 30 anys.<ref name="sevanMamíf." />

== Taxonomia ==

Llínea 98:

Sobre les poblacions del Pacífic, en Chile estan tal volta en disminució.

A nivell mundial, el llop fi suramericà deu ser classificat com de «[[Espècie ~~baixe~~ preocupació menor|Preocupació menor]]». El seu comerç internacional està regulat, integrant la categoria [[CITES]] II (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).

A nivell mundial, el llop fi suramericà deu ser classificat com de «[[Espècie baix preocupació menor|Preocupació menor]]». El seu comerç internacional està regulat, integrant la categoria [[CITES]] II (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).

Sobre #categorisació nacionals, en l'Argentina està categorizada com de: Rec baix, dependent de la conservació ([[Espècie vulnerable|vulnerable]]),<ref name="sevanMamíf." /> mentres que en Chile li la categoriza com: «[[Espècie ~~baixe~~ preocupació menor|Anara de perill]]».

Sobre #categorisació nacionals, en l'Argentina està categorizada com de: Rec baix, dependent de la conservació ([[Espècie vulnerable|vulnerable]]),<ref name="sevanMamíf." /> mentres que en Chile li la categoriza com: «[[Espècie baix preocupació menor|Anara de perill]]».

== Referències ==

@@ Llínea 59: / Llínea 59: @@
-Reproductívamente és [[Poligàmia|polígama]]. En novembre, els més grans i forts eixemplars machos deixen la mar i s'instalen en les colónies de reproducció durant 2&nbsp;mesos, periodo en el qual no s'alimenten, sobrevivint en les reserves de greix acumulades en els seus cossos. Primerament, delimiten territoris individuals, en els quals aniran incorporant a les femelles, les que arriben als pocs dies. Cada macho dominant conseguirà acumular, segons el seu poder, una certa cantitat de femelles, les que poden sumar entre 5 a 50 per a cada u, encara que lo habitual és entre 10 i 18. A penes arriben, paren la crío concebuda la temporada anterior; generalment ocorre entre novembre i decembre, encara que alguns parts es produïxen fins als primers dies de giner. Una semana despuix de parir, la femella torna a entraren celosia i a ser copulada per l'amo del [[harem]] que esta integra. El periodo de gestació es prolonga per aproximadament 11&nbsp;mesos i 3&nbsp;semanes, encara que durant 4&nbsp;mesos es retarda l'implantació de l'òvul fecundado. Les crío naixen en un pes de 3,4 a 5,5&nbsp;kg, i un llarc de 45 a 60&nbsp;cm. El seu pelaje és molt suau, i de color negre; després de 3&nbsp;mesos el color es va amarronando. La mare [[Alletament matern|alleta]] a la crío per un periodo aproximat que va de 8 a 12&nbsp;mesos. Ho fa en cicles que es conformen per un o dos dies en terra alletant-ho, i 4 o 5 en la mar peixcant. Als dos mesos les crío ya han deprés a nadar, en les menudes pozas que queden durant la [[Marea|bajamar]]. En els atres cadells de la colónia comencen a conformar clans, els que en forma conjunta incursionarán activament en les aigües en derredor de la colónia, i permaneixeran en la lobería a on varen nàixer pel lapsus d'un any. La femella alcança la madurea sexual entre els 2 i els 4&nbsp;anys, mentres que el macho ho fa entre els 5 i 6&nbsp;anys, si be a eixa edat encara no està comportamentalmente madur per a formar un harem propi, #lo que comença a conseguir-ho a l'edat d'entre 7 i 8&nbsp;anys. La seua esperança de vida és d'entre 15 i 20&nbsp;anys, mentres que en la femella va d'entre 23 i 30&nbsp;anys.<ref name="sevanMamíf." />
+Reproductívamente és [[Poligàmia|polígama]]. En novembre, els més grans i forts eixemplars machos deixen la mar i s'instalen en les colónies de reproducció durant 2&nbsp;mesos, periodo en el qual no s'alimenten, sobrevivint en les reserves de greix acumulades en els seus cossos. Primerament, delimiten territoris individuals, en els quals aniran incorporant a les femelles, les que arriben als pocs dies. Cada macho dominant conseguirà acumular, segons el seu poder, una certa cantitat de femelles, les que poden sumar entre 5 a 50 per a cada u, encara que lo habitual és entre 10 i 18. A penes arriben, paren la crío concebuda la temporada anterior; generalment ocorre entre novembre i decembre, encara que alguns parts es produïxen fins als primers dies de giner. Una semana despuix de parir, la femella torna a entraren celosia i a ser copulada per l'amo del [[harem]] que esta integra. El periodo de gestació es prolonga per aproximadament 11&nbsp;mesos i 3&nbsp;semanes, encara que durant 4&nbsp;mesos es retarda l'implantació de l'òvul fecundado. Les crío naixen en un pes de 3,4 a 5,5&nbsp;kg, i un llarc de 45 a 60&nbsp;cm. El seu pelage és molt suau, i de color negre; després de 3&nbsp;mesos el color es va amarronando. La mare [[Alletament matern|alleta]] a la crío per un periodo aproximat que va de 8 a 12&nbsp;mesos. Ho fa en cicles que es conformen per un o dos dies en terra alletant-ho, i 4 o 5 en la mar peixcant. Als dos mesos les crío ya han deprés a nadar, en les menudes pozas que queden durant la [[Marea|bajamar]]. En els atres cadells de la colónia comencen a conformar clans, els que en forma conjunta incursionarán activament en les aigües en derredor de la colónia, i permaneixeran en la lobería a on varen nàixer pel lapsus d'un any. La femella alcança la madurea sexual entre els 2 i els 4&nbsp;anys, mentres que el macho ho fa entre els 5 i 6&nbsp;anys, si be a eixa edat encara no està comportamentalmente madur per a formar un harem propi, #lo que comença a conseguir-ho a l'edat d'entre 7 i 8&nbsp;anys. La seua esperança de vida és d'entre 15 i 20&nbsp;anys, mentres que en la femella va d'entre 23 i 30&nbsp;anys.<ref name="sevanMamíf." />
 == Taxonomia ==
@@ Llínea 98: / Llínea 98: @@
 Sobre les poblacions del Pacífic, en Chile estan tal volta en disminució.
-A nivell mundial, el llop fi suramericà deu ser classificat com de «[[Espècie baixe preocupació menor|Preocupació menor]]». El seu comerç internacional està regulat, integrant la categoria [[CITES]] II (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).
+A nivell mundial, el llop fi suramericà deu ser classificat com de «[[Espècie baix preocupació menor|Preocupació menor]]». El seu comerç internacional està regulat, integrant la categoria [[CITES]] II (Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades).
-Sobre #categorisació nacionals, en l'Argentina està categorizada com de: Rec baix, dependent de la conservació ([[Espècie vulnerable|vulnerable]]),<ref name="sevanMamíf." /> mentres que en Chile li la categoriza com: «[[Espècie baixe preocupació menor|Anara de perill]]».
+Sobre #categorisació nacionals, en l'Argentina està categorizada com de: Rec baix, dependent de la conservació ([[Espècie vulnerable|vulnerable]]),<ref name="sevanMamíf." /> mentres que en Chile li la categoriza com: «[[Espècie baix preocupació menor|Anara de perill]]».
 == Referències ==