Diferència entre les revisions de "Glossotherium"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
''Glossotherium'' era un pereós terrestre de complexió extremadament robusta, particularment en les seues extremitats anteriors . Esta constitució ho distinguix d'atres gèneros de pereosos i està associada als seus hàbits excavadors . Les #reconstrucció més acceptades li assignen una llongitut d'entre 3 i 4 metros i un pes estimat d'al voltant d'1.500 quilograms . Un espècimen trobat en Uruguay en 2026, que inclou una pelvis casi completa d'aproximadament 1,5 metros d'ample, reforça estes estimacions de tamany. <ref name=":3">{{Cita publicació|url=https://www.academia.edu/9856833/primer_registro_de_pelos_f%C3%93SILES_EN_GLOSSOTHERIUM_ROBUSTUM_XENARTHRA_MYLODONTIDAE_PLEISTOCENO_TARD%C3%8DO_MERCEDES_PROVÍNCIA_DE_BONS_AIRES_ARGENTINA|títul=PRIMER REGISTRE DE PÈLS FÒSSILS EN GLOSSOTHERIUM ROBUSTUM (XENARTHRA, MYLODONTIDAE), PLEISTOCENO TARDÀ, MERCEDES, PROVÍNCIA DE BUENOS AIRES, ARGENTINA|llinages=Suarez|nom=Gabriel Falca|llinages2=Lanzelotti|nomene2=Sonia|data=2014-12-01|publicació=Ameghiniana 51(6): 585 – 590|fechaacceso=2026-02-16}}</ref> | ''Glossotherium'' era un pereós terrestre de complexió extremadament robusta, particularment en les seues extremitats anteriors . Esta constitució ho distinguix d'atres gèneros de pereosos i està associada als seus hàbits excavadors . Les #reconstrucció més acceptades li assignen una llongitut d'entre 3 i 4 metros i un pes estimat d'al voltant d'1.500 quilograms . Un espècimen trobat en Uruguay en 2026, que inclou una pelvis casi completa d'aproximadament 1,5 metros d'ample, reforça estes estimacions de tamany. <ref name=":3">{{Cita publicació|url=https://www.academia.edu/9856833/primer_registro_de_pelos_f%C3%93SILES_EN_GLOSSOTHERIUM_ROBUSTUM_XENARTHRA_MYLODONTIDAE_PLEISTOCENO_TARD%C3%8DO_MERCEDES_PROVÍNCIA_DE_BONS_AIRES_ARGENTINA|títul=PRIMER REGISTRE DE PÈLS FÒSSILS EN GLOSSOTHERIUM ROBUSTUM (XENARTHRA, MYLODONTIDAE), PLEISTOCENO TARDÀ, MERCEDES, PROVÍNCIA DE BUENOS AIRES, ARGENTINA|llinages=Suarez|nom=Gabriel Falca|llinages2=Lanzelotti|nomene2=Sonia|data=2014-12-01|publicació=Ameghiniana 51(6): 585 – 590|fechaacceso=2026-02-16}}</ref> | ||
El cràneu era més curt i gros que el d'atres pereosos jagants com ''Lestodon'', i presentava un | El cràneu era més curt i gros que el d'atres pereosos jagants com ''Lestodon'', i presentava un morro notablement ample.<ref>{{Cita web|url=https://www.megafauna3d.org/glossotherium/|títul=Megafauna 3D » Glossotherium|fechaacceso=2026-02-16|sitioweb=www.megafauna3d.org}}</ref> Esta característica, junt en certes marques òssees, ha dut als paleontòlecs a inferir la presència d'una llengua musculosa i de gran tamany, d'a on deriva el seu nom ("béstia llengua") . La seua dentició, típica dels xenartros, consistia en dents de creiximent continu que carien d'esmalt pero estaven recoberts per una capa de ciment. Eren més complexos que els de atres pereosos, en formes adaptades per a processar una dieta herbívora que incloïa pastures i un atre tipo de fullage . | ||
Una de les característiques més notables de ''Glossotherium'' era la poderosa estructura dels seus membres anteriors, que terminaven en grans garres. Esta anatomia sugerix fortament que era un animal cavador, i se li considera un dels majors mamífers excavadors coneguts, al que s'atribuïx la construcció de grans túnels fòssils (paleomadrigueras) en el subsol suramericà . Complementariamente, posseïa huesecillos de l'oït de gran tamany, una adaptació per a percebre sons de baixa freqüència (infrasonidos), #lo que podria estar relacionat en la comunicació a llarga distància o en la vida subterrànea .<ref name=":3" /> | Una de les característiques més notables de ''Glossotherium'' era la poderosa estructura dels seus membres anteriors, que terminaven en grans garres. Esta anatomia sugerix fortament que era un animal cavador, i se li considera un dels majors mamífers excavadors coneguts, al que s'atribuïx la construcció de grans túnels fòssils (paleomadrigueras) en el subsol suramericà . Complementariamente, posseïa huesecillos de l'oït de gran tamany, una adaptació per a percebre sons de baixa freqüència (infrasonidos), #lo que podria estar relacionat en la comunicació a llarga distància o en la vida subterrànea .<ref name=":3" /> | ||
La seua pell albergava menuts ossos dérmicos o osteodermos que li proporcionaven una sòrt d'armadura natural . Ademés, s'han recuperat fòssils del seu | La seua pell albergava menuts ossos dérmicos o osteodermos que li proporcionaven una sòrt d'armadura natural . Ademés, s'han recuperat fòssils del seu pelage, l'anàlisis microscòpic del qual revela un patró de escamas en la cutícula (imbricamiento pavimentoso) que és característic de l'orde Pilosa al que pertany.<ref name=":3" /> | ||
== Registre fòssil == | == Registre fòssil == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
En el departament de [[Departament de Soriano|Soriano]] (Uruguay) s'han documentat vàries troballes de fòssils atribuïts a Glossotherium, generalment en #sediment de la Formació Dolores, que data del Pleistoceno tardà i és característica de les barrancas dels cursos d'aigua en el suroest del país.<ref name=":2" /> | En el departament de [[Departament de Soriano|Soriano]] (Uruguay) s'han documentat vàries troballes de fòssils atribuïts a Glossotherium, generalment en #sediment de la Formació Dolores, que data del Pleistoceno tardà i és característica de les barrancas dels cursos d'aigua en el suroest del país.<ref name=":2" /> | ||
En maig de 2012, el peixcador artesanal Luis Alberto Engle va trobar un húmer de 7 kg enredrat en les seues rets en el [[riu Uruguay]], prop de la localitat de [[Nou Berlín]]. La peça va ser donada al museu del [[Castell Mauá]] ([[Mercedes (Uruguay)|Mercedes]]) per al seu estudi i preservació, | En maig de 2012, el peixcador artesanal Luis Alberto Engle va trobar un húmer de 7 kg enredrat en les seues rets en el [[riu Uruguay]], prop de la localitat de [[Nou Berlín]]. La peça va ser donada al museu del [[Castell Mauá]] ([[Mercedes (Uruguay)|Mercedes]]) per al seu estudi i preservació, baix la supervisió de l'historiador Aparicio Arcaus.<ref name=":1" /> | ||
El descobriment més recent va ocórrer el 3 de giner de 2026 en la Cañada Paraguayana, un afluent del [[Riu Sant Salvador (Uruguay)|Riu Sant Salvador]]. Un equip del Museu Lacán Guazú de [[Dolores (Uruguay)|Dolores]], liderat per Eduardo Poloni i Álvaro Achigar, va identificar i va rescatar una pelvis casi completa de l'animal. El fòssil, d'aproximadament 1,5 metros de llongitut, es trobava parcialment sumergit en el curs d'aigua. L'extracció, que va durar prop d'un més, va implicar una complexa operació que va incloure la protecció de l'os en algeps i la construcció d'una llitera de fusta per a poder retirar-ho de la barranca. L'espècimen es troba en procés de preparació i estudi en el Museu Lacán Guazú, i es preveu que la seua restauració duga varis mesos abans de ser exhibit al públic. <ref name=":2" /> | El descobriment més recent va ocórrer el 3 de giner de 2026 en la Cañada Paraguayana, un afluent del [[Riu Sant Salvador (Uruguay)|Riu Sant Salvador]]. Un equip del Museu Lacán Guazú de [[Dolores (Uruguay)|Dolores]], liderat per Eduardo Poloni i Álvaro Achigar, va identificar i va rescatar una pelvis casi completa de l'animal. El fòssil, d'aproximadament 1,5 metros de llongitut, es trobava parcialment sumergit en el curs d'aigua. L'extracció, que va durar prop d'un més, va implicar una complexa operació que va incloure la protecció de l'os en algeps i la construcció d'una llitera de fusta per a poder retirar-ho de la barranca. L'espècimen es troba en procés de preparació i estudi en el Museu Lacán Guazú, i es preveu que la seua restauració duga varis mesos abans de ser exhibit al públic. <ref name=":2" /> | ||