Diferència entre les revisions de "Bos gaurus"
Bot: Creant artícul sobre el mamífer |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
El '''gaur''' ('''''Bos gaurus'''''), també cridat '''seladang''' o '''bisonte de l'Índia''', és un [[Bovinae|vacú]] salvage distribuït per la [[Índia]], [[Nepal]] i [[Indochina]], estretament emparentat en les [[Bos taurus|vaques domèstiques]], encara que membre d'una espècie diferent. En atres temps es va barallar la possibilitat de que fora un ancestro salvage del [[Bos taurus indicus|cebú]], pero hui dia esta relació s'ha demostrat com a falsa. | El '''gaur''' ('''''Bos gaurus'''''), també cridat '''seladang''' o '''bisonte de l'Índia''', és un [[Bovinae|vacú]] salvage distribuït per la [[Índia]], [[Nepal]] i [[Indochina]], estretament emparentat en les [[Bos taurus|vaques domèstiques]], encara que membre d'una espècie diferent. En atres temps es va barallar la possibilitat de que fora un ancestro salvage del [[Bos taurus indicus|cebú]], pero hui dia esta relació s'ha demostrat com a falsa. | ||
Els gaures (''gauros'' segons algunes fonts) són els membres del gènero ''[[Bos]]'' més grans que existixen, puix els machos adults poden aplegar als 2,2 metros d'altura en la creu i més de 3 de llongitut. El color del | Els gaures (''gauros'' segons algunes fonts) són els membres del gènero ''[[Bos]]'' més grans que existixen, puix els machos adults poden aplegar als 2,2 metros d'altura en la creu i més de 3 de llongitut. El color del pelage varia entre el pardo rojós i el marró obscur, en l'ampla #front i les pates per baix del genoll de color blanc. Les banyes, prou curts i de punta negra, naixen en els laterals del cap i s'estoven cap a dalt. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
El gaur és el bóvido més gran que existix.<ref>{{cite book |author=Hassanin, A. |chapter=Systematics and Phylogeny of Cattle |pages=1-18 |dona't=2015 |title=La genètica del ganado |edition=Second |editor1=Garrick, D. |editor2=Ruvinsky, A. |publisher=Cabi |location=Oxfordshire, Boston |isbn=9781780642215 |chapter-url=https://books.google.com/books?aneu=RYgXBgAAQBAJ&pg=PA7}}</ref> És un vacú fort i de constitució massiva en una alta cresta convexa en la #front entre els [[Banyes (anatomia)|banyes]], que descolla anteriorment, causant un profunt buit en el perfil de la part superior del cap. En l'esquena hi ha una cresta prominent. Les orelles són molt grans. En els bous vells, el pèl es torna molt fi en el llom. El macho adult és de color marró obscur, acostant-se al negre en els individus molt vells. La part superior del cap, des de damunt dels ulls fins a la nuca, és grisa cendra o ocasionalment blanc brut. El | El gaur és el bóvido més gran que existix.<ref>{{cite book |author=Hassanin, A. |chapter=Systematics and Phylogeny of Cattle |pages=1-18 |dona't=2015 |title=La genètica del ganado |edition=Second |editor1=Garrick, D. |editor2=Ruvinsky, A. |publisher=Cabi |location=Oxfordshire, Boston |isbn=9781780642215 |chapter-url=https://books.google.com/books?aneu=RYgXBgAAQBAJ&pg=PA7}}</ref> És un vacú fort i de constitució massiva en una alta cresta convexa en la #front entre els [[Banyes (anatomia)|banyes]], que descolla anteriorment, causant un profunt buit en el perfil de la part superior del cap. En l'esquena hi ha una cresta prominent. Les orelles són molt grans. En els bous vells, el pèl es torna molt fi en el llom. El macho adult és de color marró obscur, acostant-se al negre en els individus molt vells. La part superior del cap, des de damunt dels ulls fins a la nuca, és grisa cendra o ocasionalment blanc brut. El morro és de color pàlit i la part inferior de les pates és de color blanc pur o fòc. Les vaques i els bous jóvens són més pàlits, i en alguns casos tenen una tenyida rufo, que és més marcat en els grups que habiten en zones seques i obertes. La coa és més curta que en els [[bous]] típics, aplegant només fins al [[Corvejón (anatomia)|corvejón]]. Tenen una cresta distintiva que va des dels muscles fins a la mitat de l'esquena; els muscles poden ser fins a {{cvt|12|cm}} més alts que la grupa.Esta cresta és causada per la gran llongitut de les apófisis espinoses de les [[vèrtebres]]i de la part anterior del tronc en comparació a les de les [[llom]]i. El pèl és curt, fi i lluent; els piteus són estrets i puntagudes.<ref name=Lydekker1888>{{cite book |last=Lydekker |first=R. |author-link=Richard Lydekker |year=1888-1890 |chapter=El gaur (''Bos gaurus'') |pages=175-180 |chapter-url=https://archive.org/stream/newnatuhist02lyderich#page/174/mode/2up |title=La nova història natural |volume=2 |publisher=Fideicomisarios del Museu Britànic (Història Natural) |location=Londres}}</ref> | ||
El gaur no té una [[papada]] distintiva en la gola i el pit. Abdós sexes tenen banyes, que creixen des dels costats del cap, curvant-se cap a dalt. Entre les banyes hi ha una alta cresta convexa en la #front. En la seua base presenten una secció elíptica, característica més marcada en els bous que en les vaques. Les banyes són decididament aplanados en la base i regularment curvats en tota la seua llongitut, i estan doblats cap a dins i llaugerament cap a arrere en les seues puntes. El color de les banyes és verda pàlit o groc en la major part de la seua llongitut, pero les puntes són negres.<ref name="Lydekker1888"/> Les banyes, de tamany mig per als estàndarts dels grans bóvidos, creixen fins a una llongitut de 60 a 115 cm.<ref name=Nowak1999 /> La vaca és considerablement més clara que el bou. Les seues banyes són més prims i empinats, en més curvatura cap a l'interior, i la cresta frontal és a penes perceptible. En els animals jóvens, les banyes són planes i poliments. En els bous vells són rugosos i abonyats en la base.<ref name=Sanderson1907>{{cite book |last=Sanderson |first=G. P. |title=Thirteen Years Among the Wild Beasts of Índia: Their Haunts and Habits from Personal Observation |publisher=John Grant |ubicació=Edinburgh |year=1907 |edition=6th |pages=243-265 |chapter=XVIII, XVIV |chapter-url=https://archive.org/stream/thirteenyearsamo029922mbp#page/n273/mode/2up}}</ref> | El gaur no té una [[papada]] distintiva en la gola i el pit. Abdós sexes tenen banyes, que creixen des dels costats del cap, curvant-se cap a dalt. Entre les banyes hi ha una alta cresta convexa en la #front. En la seua base presenten una secció elíptica, característica més marcada en els bous que en les vaques. Les banyes són decididament aplanados en la base i regularment curvats en tota la seua llongitut, i estan doblats cap a dins i llaugerament cap a arrere en les seues puntes. El color de les banyes és verda pàlit o groc en la major part de la seua llongitut, pero les puntes són negres.<ref name="Lydekker1888"/> Les banyes, de tamany mig per als estàndarts dels grans bóvidos, creixen fins a una llongitut de 60 a 115 cm.<ref name=Nowak1999 /> La vaca és considerablement més clara que el bou. Les seues banyes són més prims i empinats, en més curvatura cap a l'interior, i la cresta frontal és a penes perceptible. En els animals jóvens, les banyes són planes i poliments. En els bous vells són rugosos i abonyats en la base.<ref name=Sanderson1907>{{cite book |last=Sanderson |first=G. P. |title=Thirteen Years Among the Wild Beasts of Índia: Their Haunts and Habits from Personal Observation |publisher=John Grant |ubicació=Edinburgh |year=1907 |edition=6th |pages=243-265 |chapter=XVIII, XVIV |chapter-url=https://archive.org/stream/thirteenyearsamo029922mbp#page/n273/mode/2up}}</ref> | ||