Diferència entre les revisions de "Bos sauveli"

ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Creant artícul sobre el mamífer
 
m "Pelaje" en castellà per "Pelage" en valencià.
 
Llínea 4: Llínea 4:
El '''kouprey''' o '''kuprey''' (també escrit en C) ('''''Bos sauveli''''') és una [[espècie]] de [[vacú]] salvage nativa d'[[Indochina]].<ref name=MSW3>{{MSW3|aneu=14200686 |heading=''Bos sauveli''}}</ref> L'espècie sobreviu únicament en les selves del nort de [[Camboya]], a on es troba en perill crític d'[[extinció]]. S'estima que no deuen existir més de 250 eixemplars sobre els que seguix pender l'amenaça de la [[caça furtiva]].
El '''kouprey''' o '''kuprey''' (també escrit en C) ('''''Bos sauveli''''') és una [[espècie]] de [[vacú]] salvage nativa d'[[Indochina]].<ref name=MSW3>{{MSW3|aneu=14200686 |heading=''Bos sauveli''}}</ref> L'espècie sobreviu únicament en les selves del nort de [[Camboya]], a on es troba en perill crític d'[[extinció]]. S'estima que no deuen existir més de 250 eixemplars sobre els que seguix pender l'amenaça de la [[caça furtiva]].


Esta [[espècie]] va ser l'última en descobrir-se entre les pertanyents al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Bos]]'' (en el que s'inclouen les [[vaca]]s i [[Bos taurus|bous]] [[domesticació|domèstics]]), no rebent nom fins a 1937. Com els seus parents salvages més pròxims, posseïxen un marcat [[dimorfisme sexual]]; els machos adults apleguen a alcançar dos [[metro]]s d'altura i 900 [[Quilogram|quilo]]s de pes, mentres que les femelles són molt més menudes i menys robustes. En els machos es dona també una joroba i papada prominents. Aixina mateix, les banyes són completament diferents en abdós sexes: espiralizados de forma similar a un [[antílop]] o una cabra [[marjor]] en el cas de les femelles, i llarcs, estesos i curvats cap a dalt i alvance en el cas dels machos, de forma més pareguda als d'un [[Bubalus bubalis|búfalo]] o un bou domèstic. El pelaje és pardo-grisáceo en abdós sexes.
Esta [[espècie]] va ser l'última en descobrir-se entre les pertanyents al [[Gènero (biologia)|gènero]] ''[[Bos]]'' (en el que s'inclouen les [[vaca]]s i [[Bos taurus|bous]] [[domesticació|domèstics]]), no rebent nom fins a 1937. Com els seus parents salvages més pròxims, posseïxen un marcat [[dimorfisme sexual]]; els machos adults apleguen a alcançar dos [[metro]]s d'altura i 900 [[Quilogram|quilo]]s de pes, mentres que les femelles són molt més menudes i menys robustes. En els machos es dona també una joroba i papada prominents. Aixina mateix, les banyes són completament diferents en abdós sexes: espiralizados de forma similar a un [[antílop]] o una cabra [[marjor]] en el cas de les femelles, i llarcs, estesos i curvats cap a dalt i alvance en el cas dels machos, de forma més pareguda als d'un [[Bubalus bubalis|búfalo]] o un bou domèstic. El pelage és pardo-grisáceo en abdós sexes.


Els kupreyes viuen en terres baixes i tossals parcialment coberts per arbres, a on s'alimenten d'herbes. Les femelles i les seues crío viuen en raberes de fins a 20 individus, als que s'unixen machos adults durant l'estació seca (que acull l'época d'crío), sent estos solitaris el restant de l'any. Passen les hores del dia, moment en que registren la seua major activitat, en zones cobertes pel mant protector dels arbres, mentres que de nit s'alimenten en àrees rebujades. Este comportament pot haver-se vist influït per la persecució de l'home.
Els kupreyes viuen en terres baixes i tossals parcialment coberts per arbres, a on s'alimenten d'herbes. Les femelles i les seues crío viuen en raberes de fins a 20 individus, als que s'unixen machos adults durant l'estació seca (que acull l'época d'crío), sent estos solitaris el restant de l'any. Passen les hores del dia, moment en que registren la seua major activitat, en zones cobertes pel mant protector dels arbres, mentres que de nit s'alimenten en àrees rebujades. Este comportament pot haver-se vist influït per la persecució de l'home.