Diferència entre les revisions de "Arctictis binturong"
m Text reemplaça - ' Vejau ' a ' Vore ' |
m "Hocico" en castellà per "Morro" en valencià. |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
El cos del manturón és llarc i pesat, en curtes i fortes pates. Té un gros | El cos del manturón és llarc i pesat, en curtes i fortes pates. Té un gros pelage de color negre. El seu tupida coa [[Prensilidad|prensil]] és grossa en la raïl, tornant-se gradualment més fina fins a l'extrem, a on es rulla cap a dins. El morro és curt i puntagut, alguna cosa alçat en el nas i cobert de pèls erizados, que s'allarguen a mida que divergixen i formen un peculiar círcul al voltant de la cara. Els ulls són grans, negres i prominents. Les orelles són curtes, redonejades, en vores blanques i terminades en mechones de pèl negre. Té sis incisius curts redonejats en cada mandíbula, dos caninos llarcs i esmolats i sis molar en cada costat. El pèl de les pates atrasseres és curt i de color groguenc. Les salpes atrasseres són de cinc dits, en grans garres fortes. Tenen les plantes nuetes i es recolzen en el sol a lo llarc de tota la seua llongitut; les pates atrasseres són més llargues que les davanteres.<ref name=":1" /> | ||
La constitució general del manturón és similar a la de ''[[Paradoxurus]]'' i [[Paguma larvata|''Paguma'']], pero la coa les pates i els peus són més massius, l'estructura de les glándulas odoríferas és diferent i el [[rinario]] és més gran, més convexo i en el recalat mijà molt més estretix per damunt. Els pèls del contorn del | La constitució general del manturón és similar a la de ''[[Paradoxurus]]'' i [[Paguma larvata|''Paguma'']], pero la coa les pates i els peus són més massius, l'estructura de les glándulas odoríferas és diferent i el [[rinario]] és més gran, més convexo i en el recalat mijà molt més estretix per damunt. Els pèls del contorn del pelage són molt més llarcs i grossos, i el pèl llarc que cobrix tota la part posterior de les orelles es proyecta més allà de la punta com un mechón definit. La coa és més musculosa, especialment en la base, i del mateix color que el cos, pero comunament més pàlida en la base. Els pèls del cos són, a sovint, parcialment blanquecinos, donant una apariència motejada al pelage, a voltes tan pàlit que tot el cos és, en la seua majoria, de color palla o grisa, Els jóvens són a sovint més pàlits que els adults, i tenen el cap sempre tacat de gris. Les llargues [[vibrisas]] són llamativamente blanques i hi ha una vora blanca en el cim de l'oït. L'àrea glandular és blanquecina.<ref name=":2" /> La coa és casi tan llarga com el cap i el cos, si el cos oscila entre 71 i 84{{esd}}cm, la coa és de 66 a 69{{esd}}cm de llarc.<ref name=":3">{{Cita lliure|títul=Mammalia|url=http://archive.org/details/mammalia00blan|editorial=London, Taylor and Francis|data=1888|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|llinages=Blanford|nom=William Thomas|enlaceautor=|any=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=117–119|idioma=|capítul=}}</ref> Alguns manturones captius s'han medit de 76 a 91{{esd}}cm en cap i cos en una coa de 71{{esd}}cm.<ref>{{Cita web|url=http://www.zoosprint.org/zooprintjournal/2001/january/395-402.pdf|títul=Wayback Machine p.395–402|fechaacceso=31 d'octubre de 2019|data=3 de juny de 2018|sitioweb=web.archive.org|fechaarchivo=3 de juny de 2018|urlarchivo=https://web.archive.org/web/20180603000848/http://www.zoosprint.org/zooprintjournal/2001/january/395-402.pdf|deadurl=}}</ref> El pes mig de les femelles adultes captives és de 21,9{{esd}}kg en un ranc d'11 a 32{{esd}}kg. Els animals captius a sovint pesen més que les contrapartes salvages.<ref name=":4">{{Cita lliure|llinages=Wemmer, C.; J.|nom=Murtaugh|enlaceautor=|títul="Copulatory Behavior and Reproduction in the Binturong, Arctictis binturong"|url=https://academic.oup.com/jmammal/article-pdf/62/2/342/2701474/62-2-342.pdf|fechaacceso=|any=1981|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=342-352|idioma=|capítul=}}</ref> | ||
Abdós sexes tenen glándulas aromàtiques; les femelles a abdós costats de la vulva i els machos entre l'ouera i el pene.<ref name=":5">{{Cita lliure|llinages=Story|nomene=H. I.|enlaceautor=|títul="The External Genitalia and Perfum Gland in Arctictis binturong"|url=|fechaacceso=|any=1945|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref><ref>{{Cita lliure|llinages=Kleiman|nom=D. G|enlaceautor=|títul="Scent marking in the binturong, Arctictis binturong"|url=https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/11098/762b65b8-b1c1-4i02-ab3i-ba2fc535ed4c.pdf|fechaacceso=|any=1974|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=224-227|idioma=|capítul=}}</ref> Les glándulas emeten una olor que recorda a cloches de dacsa, provablement pel [[Volatilitat (química)|compost volàtil]] 2-acetil-1-pirrolina en l'orina, que també es produïx en la [[reacció de Maillard]] a altes temperatures.<ref>{{Cita lliure|llinages=|nomene=Greene, L. K.; Wallen, T. W.; Moresco, A.; Goodwin, T. I.; Drea, C. M.|enlaceautor=|títul="Reproductive endocrine patterns and volatile urinary compounds of Arctictis binturong: discovering why bearcats smell like popcorn"|url=|fechaacceso=|any=2016|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref> | Abdós sexes tenen glándulas aromàtiques; les femelles a abdós costats de la vulva i els machos entre l'ouera i el pene.<ref name=":5">{{Cita lliure|llinages=Story|nomene=H. I.|enlaceautor=|títul="The External Genitalia and Perfum Gland in Arctictis binturong"|url=|fechaacceso=|any=1945|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref><ref>{{Cita lliure|llinages=Kleiman|nom=D. G|enlaceautor=|títul="Scent marking in the binturong, Arctictis binturong"|url=https://repository.si.edu/bitstream/handle/10088/11098/762b65b8-b1c1-4i02-ab3i-ba2fc535ed4c.pdf|fechaacceso=|any=1974|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=224-227|idioma=|capítul=}}</ref> Les glándulas emeten una olor que recorda a cloches de dacsa, provablement pel [[Volatilitat (química)|compost volàtil]] 2-acetil-1-pirrolina en l'orina, que també es produïx en la [[reacció de Maillard]] a altes temperatures.<ref>{{Cita lliure|llinages=|nomene=Greene, L. K.; Wallen, T. W.; Moresco, A.; Goodwin, T. I.; Drea, C. M.|enlaceautor=|títul="Reproductive endocrine patterns and volatile urinary compounds of Arctictis binturong: discovering why bearcats smell like popcorn"|url=|fechaacceso=|any=2016|editorial=|isbn=|editor=|ubicació=|pàgina=|idioma=|capítul=}}</ref> | ||