L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Tapir"

desferAlacanti (Discussió | contribucions)
Administradors
4531 edicions
VisualWikitext
Pàgina nova, en el contingut: «El tapir es un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil. Habiten la jungla i zones boscoses d'America del sur, America Central i s...».
 
Sin resumen de edición
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El tapir es un dels grans mamifers herbivors en una trompa (proboscide) prensil.
{{Taxobox
Habiten la jungla i zones boscoses d'[[America del sur]], [[America Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa es molt versatil i dona als tapirs una estructura del craneu diferent dels atres perissodactils. Son animals, de visio deficient, mes be crepusculars o nocturns. La familia Tapiridae es una de les mes antigues entre els mamifers, era una dels mes tendits en l'oligocen fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuits per tot el mon; el fossil de tapir mes vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat el 2008 en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella.
| nom = Tapir
| image = Malayan Tapir 001.jpg
| llegenda = [[Tapir malai]]
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| classis = [[Mammalia]]
| ordo = [[Perissodactyla]]
| subordo = [[Ceratomorpha]]
| familia = [[Tapiridae]]
| genus = '''''Tapirus'''''<br>Brünnich, [[1772]]
}}
[[Image:Bairds Tapir.jpg|thumb|250px|Tapir de Baird]]
[[Image:Tapirus terrestris (1) by JM Rosier.jpg|thumb|250px|Tapir amazònic]]
[[Image:Tapirus pinchaque portrait.jpg|thumb|250px|Tapir de montanya]]
'''''Tapirus''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] de [[mamífer]]s [[perissodàctil]]s de la [[família (biologia)|família]] [[Tapiridae]] coneguts vulgarment com '''tapirs'''. Són uns dels grans mamifers herbivors en una trompa ([[probòscide]]) prensil.
 
Habiten la jungla i zones boscoses d'[[Amèrica del sur]], [[Amèrica Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa és molt versatil i dona als tapirs una estructura del [[cràneu]] diferent dels atres perissodactils. Són animals, de visió deficient, més be crepusculars o nocturns. La família Tapiridae és una de les més antigues entre els mamifers, era una dels més tendits en l'oligocen, fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuïts per tot lo món; el fossil de tapir més vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat en l'amy [[2008]] en el Camp dels Ninots de [[Caldes de Malavella]] ([[Província de Girona|Girona]]).


== Especies ==
== Especies ==
 
Hi ha quatre [[espècie]]s de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen més, i un número d'especies extintes:
Hi ha quatre especies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen mes, i un numero d'especies extintes:
* ''Tapirus bairdii'' - Tapir de Baird
* Tapir de Baird , ''tapirus bairdii''
* ''Tapirus terrestris'' - Tapir amazònic
* Tapir Brasileño(tambe cridat Tapir de terres baixes), ''tapirus terrestris''
* ''Tapirus indicus'' - Tapir malai
* Tapir Malayo , ''tapirus indicus''
* ''Tapirus pinchaque'' - Tapir de montanya
* Tapir de Montanya , ''tapirus pinchaque''
* ''Tapirus californicus'' †
* TAPIRUS CALIFORNICUS †
* ''Tapirus copei'' †
* TAPIRUS COPEI †
* ''Tapirus merriami'' †
* TAPIRUS MERRIAMI †
* ''Tapirus polkensis'' †
* TAPIRUS POLKENSIS †
* ''Tapirus veroensis'' †
* TAPIRUS VEROENSIS †


== Aspecte general ==
== Aspecte general ==
 
El seu tamany varia entre les espècies, pero la majoria dels tapirs són d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage és curt i varia en color des de [[marró]] rojós a [[gris]] a casi [[negre]], en les notables excepcions del tapir malai, que te un color [[blanc]] en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te més temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, [[dit|dits]] dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen nomes un par de glandules mamaries.
El seu tamany varia entre els tipos, pero la majoria dels tapirs son d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage es curt i varia en color des de marró rojós a gris a casi negre, en les notables excepcions del Tapir Malayo, que te un color blanc en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te mes temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, dits dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen un nomes par de glandules mamaries.


== Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat ==
== Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat ==
Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguar|jaguars]], [[cocodril|cocodrils]], [[anaconda|anacondes]] i els [[tigre|tigres]]. Les criatures també són capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicada, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'[[aigua]]. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, més recentment, la pèrdua d'habitat s'ha traduït en mirar la llista per a la conservació de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo són classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extinció.


Els tapirs adults son lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguars]], [[cocodrils]], [[anacondes]] i els [[tigres]]. Les criatures tambe son capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicat, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'aigua. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, mes recentment, la perdua d'habitat s'ha traduit en mirar la llista per a la conservacio de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo son classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extincio.
== Enllaços externs ==
 
{{Commonscat|Tapirus}}
{{Wikispecies|Tapirus}}
{{DGLV|Tapir}}


[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Biologia]]
[[Categoria:Ciències Naturals]]
[[Categoria:Ciències naturals]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Animals]]
[[Categoria:Mamífers]]
[[Categoria:Mamífers]]
[[Categoria:Mamífers d'Argentina]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Tapir»