Diferència entre les revisions de "Gaucho" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 39 edicions intermiges d'6 usuaris)

Llínea 1:

~~Probablement~~ el ~~vocablo~~ quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als ~~orfens~~.

[[File:Gaucho1868b.jpg|right|thumb|<center>Gaucho argentí en l'any [[1868]]</center>]]

~~Tambe~~ existix ~~l’hipotesis~~ de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del ~~vocablo~~ chaouch, que en ~~arap~~ significa arreador d’animals.

'''Gaucho''' (gaucho en [[castellà]]) és un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'[[Argentina]], d'[[Uruguai]] i de la regió [[sur]] de [[Brasil]] (estat del Rio Grande do Sul).

== Etimologia ==

Provablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens.

També existix l'hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en [[àrap]] significa arreador d’animals.

La denominació s'aplicà generalment a l'element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d'espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants [[Europa|europeus]], els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.

== Àmbit ==

L'ambient del gaucho fon la planura que s'estén des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d'[[Argentina]], les serres i [[Trencall|trencalls]] del noroest argentí i sur de Tarija ([[Bolívia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).

[[File:Gauchos.jpg |right|thumb|<center>Gauchos ballant</center>]]

El procés evolutiu del gaucho i l'us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de [[1810]], es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despuix es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l'atenció.

Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic.

Casi totes les faenes eren realisades a [[cavall]], animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del [[cavall]] el seu millor instrument.

Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l'independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L'audàcia, l'habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, varen fer d’ells uns excelents soldats.

Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l'Alt Perúa les órdens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]].

En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]].

[[Categoria:Cultura]]

[[Categoria:Cultura Argentina]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Probablement el vocablo quichua huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als orfens.
+[[File:Gaucho1868b.jpg|right|thumb|<center>Gaucho argentí en l'any [[1868]]</center>]]
-Tambe existix l’hipotesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocablo chaouch, que en arap significa arreador d’animals.
+'''Gaucho''' (gaucho en [[castellà]]) és un terme d'us general per a descriure als residents de parts d'[[Argentina]], d'[[Uruguai]] i de la regió [[sur]] de [[Brasil]] (estat del Rio Grande do Sul).
+== Etimologia ==
+Provablement el vocable [[quichua]] huachu (orfe, vagabunt) haja segut transformat pels colonisadors espanyols utilisant-se per a nomenar gauchos als vagabunts i guachos als òrfens.
+També existix l'hipòtesis de que els criolls i mestiços començaren a pronunciar aixina (gaucho) la paraula chaucho, introduïda pels espanyols com una forma modificada del vocable chaouch, que en [[àrap]] significa arreador d’animals.
+La denominació s'aplicà generalment a l'element crioll (fills d’espanyols) o mestiç (fills d'espanyols en indígenes), encara que sense sentit racial sino ètnic ya que també foren gauchos els fills dels immigrants [[Europa|europeus]], els negres i els mulats que acceptaren la seua classe de vida.
+== Àmbit ==
+L'ambient del gaucho fon la planura que s'estén des de la [[Patagonia]] fins als confins orientals d'[[Argentina]], les serres i [[Trencall|trencalls]] del noroest argentí i sur de Tarija ([[Bolívia]]), fins a l'Estat de Riu Gran del Sur, en [[Brasil]] (gaúcho).
+[[File:Gauchos.jpg  |right|thumb|<center>Gauchos ballant</center>]]
+El procés evolutiu del gaucho i l'us d'eixa paraula se desenrollà sense solució de continuïtat. Diferents tipos de gaucho existiren en [[Argentina]] ans de [[1810]], es dir, ans de ser coneguts en eixe nom. Peons de camp existiren des de que començaren a formar-se les primeres facendes de camp, encara que hagen segut poques al principi. El tercer tipo - que despuix es nomenà gaucho alçat – va existir en reduït número. Pero no foren els primitius peons ni els "fora de la llei" els qui li donaren la característica suficientment fort per a cridar l'atenció.
+Hàbils ginets i criadors de ganado, es caracterisaren per la seua destrea física, la seua altivea, el seu caràcter reservat i melancòlic.
+Casi totes les faenes eren realisades a [[cavall]], animal que va constituir el seu millor companyó i tota la seua riquea. El llançament del llaç, la doma i el rodeig de facenda, les travessies, eren realisades per estos ginets, que feyen del [[cavall]] el seu millor instrument.
+Quan el país convocà als seus fills per a lluitar per l'independència, els gauchos ingressaren en les files patriotes. L'audàcia, l'habilitat per a cavalcar i el gran coneiximent del terreny, varen fer d’ells uns excelents soldats.
+Va estar en els eixercits nacionals a traves del nostre territori i en ells va pelear en l'Alt Perúa les órdens del General [[Manuel Belgrano]] o en el General [[José de San Martín]] en [[Chacabuco]] i [[Maipu]].
+En el nort del país atres hòmens defengueren en gran destrea i valor les fronteres de la nostra patria naixent, fent la [[Guerra Gaucha]].
+[[Categoria:Cultura]]
+[[Categoria:Cultura Argentina]]