Diferència entre les revisions de "Hipocaust"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|325px|Restes d'un Hipocaust d'epoca romana, l'Olleria (Valencia) L''''Hipocaust''' (en llati hypocaustum, ὑπόκαυ...».) |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Restes de l'hipocaust dels banys àrabs d'Elx.JPG|thumb|325px|<center>Restes d'un Hipocaust d'época romana, en [[Elig]]</center>]] |
| − | L''''Hipocaust''' (en | + | L''''Hipocaust''' (en [[llatí]] hypocaustum, ὑπόκαυστον, de ὑπό-, baix, y καυστόν, cremat) era el sistema de calefacció del sol, inventat o perfeccionat per l'ingenier romà [[Cayo Sergio Orata]] i utilisat sobre tot en les termes de l'[[Imperi romà]]. Els vestigis més antics s'han trobat en [[Olimpia]], datats en el sigle I a. C.. En els sigles següents es perfeccionà el sistema en la seua utilisació en el caldarium de les termes i també en les cases particulars més riques. |
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| − | En l'exterior de l'edifici es | + | En l'exterior de l'edifici es construïa un forn i l'aire calent produït anava per canalisacions situades baix el sol que estava en el centre de la casa , d'esta manera les baldoses es mantenien sobre piles de rajoles (pilae). L'alçada de l'espai buit pel que circulava l'aire era d'uns 40 a 60 CM. Se calcula que la temperatura obtinguda en les vivendes no passava dels 30 graus. |
| − | En les [[termes]], per a obtindre una calor | + | En les [[termes]], per a obtindre una calor més intensa, s'integraven ademés en els murs tubos de fanc cuit (tubuli), que donaven eixida al fum del forn i a l'aire calent que circulava en l'hipocaust. Depenent del grau de calor d'estes, es separaven en graus de vapor. |
| + | |||
| + | [[Categoria:Imperi Romà]] | ||
Última revisió del 17:16 25 gin 2022
L'Hipocaust (en llatí hypocaustum, ὑπόκαυστον, de ὑπό-, baix, y καυστόν, cremat) era el sistema de calefacció del sol, inventat o perfeccionat per l'ingenier romà Cayo Sergio Orata i utilisat sobre tot en les termes de l'Imperi romà. Els vestigis més antics s'han trobat en Olimpia, datats en el sigle I a. C.. En els sigles següents es perfeccionà el sistema en la seua utilisació en el caldarium de les termes i també en les cases particulars més riques.
Descripció[editar | editar còdic]
En l'exterior de l'edifici es construïa un forn i l'aire calent produït anava per canalisacions situades baix el sol que estava en el centre de la casa , d'esta manera les baldoses es mantenien sobre piles de rajoles (pilae). L'alçada de l'espai buit pel que circulava l'aire era d'uns 40 a 60 CM. Se calcula que la temperatura obtinguda en les vivendes no passava dels 30 graus.
En les termes, per a obtindre una calor més intensa, s'integraven ademés en els murs tubos de fanc cuit (tubuli), que donaven eixida al fum del forn i a l'aire calent que circulava en l'hipocaust. Depenent del grau de calor d'estes, es separaven en graus de vapor.