Diferència entre les revisions de "Valéncia, (ciutat)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(S'està redirigint a Valéncia)
 
(No es mostren 29 edicions intermiges d'10 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
<!-- PROCUREU NO INICIAR UNA GUERRA DE  EDICIONS INÚTILS Gràcies.-->
+
#REDIRECT [[Valéncia]]
 
 
'''Valéncia''' (en [[castellà]], ''Valencia'') és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 805.304 habitants en el municipi i 1.730.853 habitants en l' [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística de Espanya|INE]] [[2006]]). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], es va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a.C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]].
 
 
 
==Activitats econòmiques==
 
{{AP|Economia de Valencia (ciutat)}}
 
En la seua etapa inicial la ciutat fon un centre d'avituallament i comerç de l´[[Imperi Romà]]. Posteriorment, ab l'arribada de la cultura islàmica es van crear multitut d'infraestructures per a facilitar el dessecat i el rec dels camps de l'entorn de la ciutat, lo que la va convertir en el centre d'un autèntic verger de camps i [[Horta|hortes]].
 
 
 
També Valéncia, lo mateix que [[Toledo]], es va convertir en una de les ciutats fronterices més importants, ya que es va produir un gran increment del comerç entre les dos cultures regnants en la península, se crearen institucions dedicades al comerç i inclús acunyà moneda pròpia.
 
 
 
Podem destacar que l'activitat econòmica valenciana es mou al voltant de dos eixos: el comerç i l'agricultura,encara que sense oblidar el turisme, ya que la ciutat dispon d'una oferta molt variada (hosteleria, oci, transport). Com ciutat de gran importància, també destaca en atres sectors com l'artesanal, industrial, textil, etc.
 
 
 
Actualment, la ciutat s'ha consolidat com el tercer centre econòmic d'Espanya. El seu aument econòmic ha fet que Valéncia puga presumir de ser l'única ciutat espanyola ab la capacitat suficient per a trencar la bipolaritat entre Madrit i Barcelona. La seua forta industria, el comerç i el turisme són els pilars econòmics d'esta metropolis.
 
 
 
Valéncia destaca també per les seues importants fires comercials de caràcter internacional, com la Fira del Moble o de l'Automòvil, ubicades en el recint de la fira més gran d´Espanya, "Feria Valéncia".
 
 
 
Ademés, la seua proyecció internacional, les seues infraestructures i la seua posició geogràfica en el centre de l´Arc Mediterrani, fan de Valéncia una ciutat ideal per a invertir i crear empreses, com demostra l'anuari econòmic ''European Cities Monitor 2006''.
 
 
 
==Clima==
 
El seu clima és [[Clima mediterráni|mediterràneu]], suau i humit. La seua temperatura mija és de 17,8ºC. Com mostra la gràfica els seus valors mijos oscilen entre els 11,5º de Giner i els 25,5º d'Agost.
 
 
 
Les precipitacions són de 454 mm. a l'any. Solen ser de gran intensitat i concentrades en Autumne (gota freda).
 
 
 
<div style="Width:80%"><div style="text-align:center">
 
'''Observatori de la Ciutat de Valéncia'''<br/>
 
<span>  [[Altitut]] (m): '''11;'''    [[Latitut]]: '''39 28 48;'''    [[Llongitut]]: '''0 22 52''';</span>
 
</div>
 
{|id=toc style="text-align:right"
 
|- style="font-weight:bold;text-align:center"
 
|||GIN||FEB||MAR||ABR||MAI||JUN||JUL||AGO||SEP||OCT||NOV||DEC||Total<ref><small>Mija sobre lo total anual.</small></ref>
 
|-  style="border-bottom:solid 3px grey;"
 
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;text-align:left"|MES <ref><small> Els valors estan obtinguts de la mija mensual, i posteriorment de la mija anual dels anys en que es comprén esta taula.</small></ref>
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual/anual Cº"|Temperatura||11.5||12.6||13.9||15.5||18.4||22.1||24.9||25.5||23.1||19.1||14.9||12.4||17.8
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual màximes Cº"|&nbsp;&nbsp;''Màximes''||16.1||17.2||18.7||20.2||22.8||26.2||29.1||29.6||27.6||23.6||19.5||16.8||22.3
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="temperatura mija mensual mínima Cº"|&nbsp;&nbsp;''Mínimes''||7.0||7.9||9.0||10.8||14.1||17.9||20.8||21.4||18.6||14.5||10.4||8.1||13.4
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title="Precipitació mensual/anual mija (mm)"|Precipitacions||36||32||35||37||34||23||9||19||51||74||51||52||454
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left" title=" Humitat relativa mija (%)"|Humitat||63||61||61||60||65||65||66||68||67||66||65||65||65
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:center"|&nbsp;||||||||||||||||||||||||||
 
|- 
 
|colspan=14 style="font-weight:bold;border-bottom:solid 3px grey;;text-align:left"|DÍAS<ref><small> Els valors estan establits del número mig mensual/anual de dies de precipitació superior o igual a 1 mm., computant-se como dia complet, no obstant no són coincidents la suma al total de dies anual (365) puix de no aplegar al mínim no és computable.</small></ref>
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Pluja||4||3||4||5||5||3||1||2||4||5||4||5||44
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Neu||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Tormenta||0||0||1||1||2||2||2||3||3||2||1||0||18
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Boira||1||2||1||1||1||1||0||1||1||0||1||1||10
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Gelades||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0||0
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Solejats||9||6||7||5||5||8||13||10||7||6||7||7||91
 
|-
 
|style="font-weight:bold;;text-align:left"|Hores de sol||169||169||212||229||256||271||314||285||237||201||167||150||2.660
 
|-
 
|colspan=14|<br/><span class="plainlinks">[http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/5a/Clima_Valencia_%28Espa%C3%B1a%29.PNG Vore '''Gràfica de les senyes''']</span>
 
|}
 
<div style="text-align:left">
 
<references/>
 
</div>
 
<span style="font-size:80%">'''Font:[http://www.inm.es/ Instituto Nacional de Meteorología]'''</span>
 
</div>
 
<div id=toc style="font-size:8pt">
 
'''Nota:'''
 
 
 
Medicions corresponents al periodo entre els anys 1971 i 2000. Són valors relatius per a la ciutat de Valéncia, des de lo centre de medició ubicat en la ciutat. Els valors ací representats estan obtinguts de miges mensuals y miges globals anuals, algunes senyes poden haver segut superades tant en màximes com en mínimes. Estes senyes són exclusives de l'observatori indicat.
 
</div>
 
 
 
==Comarca: Ciutat de Valéncia==
 
La ciutat de Valéncia ha segut tradicionalment el gran núcleu urbà d'una comarca natural denominada ''[[l'Horta]]'' o [[Horta de Valéncia]]; pero, segons la [[Historia de ls comarqu valencianes|divisió comarcal autonòmica]] de [[1987]] el municipi forma una comarca per sí mateixa, nomenada ''Ciutat de Valéncia''.
 
 
 
La comarca coincidix en el terme municipal de la ciutat, que engloba a la ciutat i a les seues pedanies, estenent-se pel sur fins el [[Parc Natural de l'Albufera]].
 
 
 
La ciutat de Valéncia llimita en les comarques de l'[[Horta Nort]], l'[[Horta Oest]], l[[Horta Sur]], la [[Ribera Baixa]], i l'est en el [[Mar Mediterràneu]].
 
 
 
==Demografia==
 
{{AP|Demografia de Valéncia}}
 
[[Image:Demografia Valéncia (Espanya).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]]
 
La població censada en la ciutat és de 805.304 habitants ([[INE España|INE]] [[2006]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.730.853 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent (Valéncia)|Torrent]] (74.616 hab.), [[Paterna]] (57.343 hab.), [[Mislata]] (43.363 hab.) i [[Burjassot]] (37.756 hab.).
 
 
 
Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, tras l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). Segons les estimacions de l'[http://www.ive.es/ ''Institut Valencià d'Estadística''], per a l'any 2010 la població de la ciutat alcançarà els 861.696 habitants.
 
 
 
{| {{tablabonita}}
 
!bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia
 
|-
 
! !![[1787]]!![[1857]]!!  [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]]
 
|-
 
| Població||align=center| 103.918||align=center| 137.960|| align=center| 165.466|| align=center| 192.569||align=center| 213.550|| align=center| 233.348|| align=center| 251.258|| align=center| 320.195|| align=center| 450.756|| align=center| 509.075
 
|-
 
!  !!  [[1960]]!! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !!  [[1996]]!![[2001]] !! [[2003]]!! [[2004]]!![[2005]]!! [[2006]]
 
|-
 
| Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|797.291|| align=center| 805.304
 
|}
 
 
 
<div style="font-size: 90%" >
 
'''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (España)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div>
 
'''Nota''': s'inclouen en esta tabla els municipis antigament independents que varen ser anexionats per Valéncia a lo llarc del [[sigle XIX]] (Beniferri, Benimaclet, Patraix, Russafa, Benimàmet, Orriols, Borbotó, Campanar, Mauella, Poble Nou de la Mar, Vilanova del Grau, Benifaraig, Carpesa i Masarrojos).
 
Les senyes de [[1787]] provenen del [[cens de Floridablanca]], citats per Bernat i Martí i Badenes Martín en ''Crecimiento de la población valenciana. Análisis y prevención de los censos demográficos (1609-1857)''. Edicions Alfons el Magnànim. Valéncia, 1994.
 
 
 
==[[Urbanisme]]==
 
===[[:Categoría:Barris de Valencia (ciutat)|Barris de la ciutat]]===
 
<nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div>
 
{|{{tablabonita}}
 
|+'''Barris de la ciutat per districtes'''
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Ciutat Vella
 
|La Seu - La Xerea - [[Barrio del Carmen (Valencia)|El Carme]] - El Pilar - El Mercat - Sant Francesc
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Eixample
 
|[[Ruzafa|Russafa]] - El Pla Del Remei - Gran Via
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Extramurs
 
|El Botanic - La Roqueta - La Pechina - Arrancapins
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Campanar
 
|[[Campanar (Valencia)|Campanar]]- Les Tendetes - El Calvari - Sant Pau
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|La Saidia
 
|Marchalenes - Morvedre - Trinitat - Tormos - Sant Antoni
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|El Pla del Real
 
|Exposicio - Mestalla - Jaume Roig - Ciudad Universitaria
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Olivereta
 
|Nou Moles - Soternes - Tres Forques - La Fontsanta - La Llum
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Patraix
 
|[[Patraix]] - Sant Isidre - Vara De Quart - Safranar - Favara
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Jesús
 
|La Rayosa - L'Hort De Senabre - La Creu Coberta - [[San Marcelino (Valencia)|Sant Marceli]] - Cami Real
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Quatre Carreres
 
|[[Montolivet (Valencia)|Monteolivete]] - En Corts - Malilla -  [[Fuente San Luis (Valencia)|Fonteta Sant Lluís]] - Na Rovella - La Punta - Ciutat de les Arts i les Ciències
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats Marítims
 
|[[Grao (Valencia)|El Grau]] - El Cabanyal - El Canyamelar - [[Malva-rosa (Valencia)|La Malva-Rosa]] - Betero - Nazaret
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Camins Al Grau
 
|Ayora - Albors - La Creu Del Grau - Cami Fondo - Penya-roja
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Algirós
 
|L'Illa perduda - Ciutat Jardí - L'Amistat - La Bega Baixa - La Carrasca
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benimaclet
 
|[[Benimaclet]]- Camí De Vera
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Rascanya
 
|[[Orriols]] - Torrefiel - Sant Llorenç
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Benicalap
 
|[[Benicalap]] - Ciutat Fallera
 
|}
 
{|{{tablabonita}}
 
|+'''Pedanies de la ciutat'''
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Nord
 
|Benifaraig - Poble Nou -  Carpesa -  Cases de Barcena -  Mahuella -  Massarrochos  -  Borboto
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats de l'Oest
 
|[[Benimámet|Benimamet]] - Beniferri
 
|-
 
! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Poblats del Sur
 
|El Forn d'Alcedo - [[Castellar-Oliveral]] - [[Pinedo (Valencia)|Pinedo]] - El Saler - El Palmar - El Perellonet - La Torre - Faitanar
 
|}
 
 
 
Alguns d´estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' y '''Russafa''' al voltant de [[1877]]. '''Benimamet''' y '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mahuella''', '''Poble Nou del Mar''' y '''Vilanova del Grao''' al voltant de 1897. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]].
 
 
 
===Parcs i jardins===
 
Valéncia, coneguda també com ''la ciutat de les flors'', conta en numerosos parcs i zones ajardinades, per eixemple el Parc de l'Oest, els Jardins del Real (més coneguts com Jardins de Vivers) i el Jardí del Túria (normalment nomenat el Riu). Dispon de 5,3 m2 de superfície vert per habitant, una de les taxes més baixes de les grans ciutats espanyoles.<ref>[http://revista.consumer.es/web/es/20070301/actualidad/tema_de_portada/71322_5.php Consumer.es Eroski (2007). ''Zones verts. Analisats 102 parcs de 18 ciutats del país'']</ref>
 
 
 
El 90% dels vials de la ciutat dispon de zones ajardinades, i arbres en major o menor mida.{{sensereferències}} Valéncia és un entrevill de ciutat i verger, ya que fon concebuda pels romans com lloc de descans, i posteriorment els musulmans construïren multitut de jardins.
 
 
 
'''El Jardí del Túria''' està situat en l'antic caixer del [[Túria|riu]] del mateix nom. Quan este riu se desvià del seu curs, se reutilisà el seu espai com zona lúdica.
 
 
 
Se dividix en vàries parts:
 
*'''El Parc de Capçalera''' (en castellà '''Parque de Cabecera'''), es troba en la capçalera de l'antic caixer del riu Túria, en el mateix llindany ab el municipi veí de [[Mislata]]. En el seu interior trobem un llac artificial navegable, grans extensions de jardins, jocs infantils i el zoo de Valéncia (nomenat BioParc), de configuració vanguardista. Les antigues instalacions del zoo, que se trobaven en els jardins de Vivers, tancaren les seues portes el 31 de juliol de 2007, després de 42 anys funcionant en una ubicació provisional.<ref>[http://www.bioparcvalencia.es/segundo/noticia1.html Site oficial del Bioparc Valéncia]</ref>
 
 
 
*'''Vetges-tu''', este tram adquirix eixa denominació de l'estudi d'arquitectura ''Vetges tu i Mediterrània'' que s'encarregà del seu disseny a principis dels 80. Es d'estil vanguardista, i junt als jardins i passareles s'inclou una simbòlica font en forma de tetera, i inclús un edifici que estaja un reten de la policia local.
 
 
 
*'''El Parc Gulliver''', parc infantil que emula una jagantesca figura gitada del mític Gulliver,  del  qui les robes, cabells, etc. formen grans tobogans. L'idea és que els chiquets simulen als habitants de [[Lilliput]] que apresonaren a l'home en la novela de [[Jonathan Swift]].
 
 
 
*'''La Ciutat de les Arts i les Ciències''', quasi arribant a la seua desembocadura en el barri de Nazaret, mos trobem en una verdadera ciutat de ciències i arts, un complex futurista en el que s'inclouen i fusionen els més diversos arts i plaers. Junt a passeigs i estanys, podem trobar museus, exposicions, una gran sala de [[IMAX|cine IMAX]], representacions, etc.
 
 
 
===Monuments i edificis característics===
 
Vore els continguts en: [[:Categoria:Arquitectura de Valéncia|Arquitectura]] de la ciutat.
 
[[Image:Torres dels Serrans.JPG|right|200px|thumb|[[Torres dels Serrans]] en la ciutat de Valéncia]]
 
Reflex de l'història d'esta ciutat, i de les diferents cultures que han passat per ella, se pot dir que la pròpia ciutat és un museu obert, en el que conviuen edificis centenaris en les construccions més vanguardistes.
 
 
 
La ciutat conta en la Llonja de la Seda (1482-1498), monument declarat Patrimoni de l'Humanitat en 1996, que pot ser l'obra més representativa del gòtic civil en Europa. Junt a la Llonja se situa el Mercat Central i l' Iglésia dels Sants Joans. Atres edificis i monuments emblemàtics són l' iglésia de Sant Joan de l'Hospital, el Mercat de Colon o l'Estació del Nort. De fet, gran part del seu barri, el de l'Eixample, és un autèntic museu de l'arquitectura art nouveau. Dissenyat en forma de tauler de escac, conta en les Grans Vies ajardinades i una estructura de la que el restant de la ciutat carix quasi absolutament. Atres llocs interessants són l'Estació de la Albereda, realisada pel també valencià Santiago Calatrava, situada baix el pont que el mateix arquitecte realisà.
 
 
 
Valéncia apenes conserva la muralla que rodejà, fins a finals del sigle XIX el seu caixco vell. D'ella queden en peu les Torres de Quart i les Torres de Serrans.
 
 
 
En la plaça de la Verge se troba el Palau de la Generalitat, la Basílica de la Verge dels Desamparats i la Catedral de Valéncia (a on està el Sant Càliç), quina torre campanar es coneguda com la "Torre del Micalet".
 
 
 
===Nous proyectes d'ordenació===
 
La ciutat està pendent de realisar les obres del [http://www.valenciaparquecentral.es ''Parc Central''], que soterraran les centenàries vies del ferrocarril del Nort en l'entrada de Valéncia, eliminant totes les vies fins a l'altura de les antigues fàbriques de [[Macosa]], i construint un gran jardí ab museu del transport en las naus de [[Demetri Ribes]], quatre torres de més de 20 pisos, i varis blocs de vivendes. Ademés, està també a punt d'acometre-se un proyecte que té més de cent anys d'antiguetat, el Passeig de Valéncia al mar. Este proyecte, molt discutit, busca obrir una de les més importants avingudes de la ciutat fins a la costa, pero per ad això, deuria eliminar gran part d'un barri en valor històric, fet que ha generat agries polèmiques.
 
 
 
En l'entrada en vigor de la [[Llei Reguladora de les Activitats Urbanístiques (LRAU)]], Valéncia inicià una etapa de creiximent urbanístic sense precedents, que ha convertit sol agrícola en urbanisable i mediant la presentació de [[Programes d'Actuació Integrada (PAI)]], al mateix temps, en nous sols urbans.
 
 
 
El primer PAI en aprovar-se en Valéncia fon el PAI Avinguda de França, que desenrollà la franja de terra existent entre l'Avinguda del Port y l'Antic Caixer del Riu [[Túria]]. En esta actuació se proyectaren 3 edificis singulars de 30 plantes d'altura, pero finalment davant la quantitat de problemes sorgits en el primer edifici de 109 metros de altura, nomenat [Torre de França] i per raons de seguritat aérea, puix el tràfic aéreu sobrevola gran part de Valéncia per a l'aproximació instrumental [[ILS]] a la pista 30 de l'[[Aeroport de Valéncia|aeroport de Manises]] , s'anularen les dos torres restants, degut a que interferirien en les rutes aérees d'aproximació de precisió [[ILS]].
 
 
 
El Segon gran PAI promogut en Valéncia és el PAI d'Orriols, que s'inicia per la gran majoria d'Empreses Promotores Valencianes baix la denominació de  ''Grup Turia XV''. Pero després de ser adjudicada provisionalment ad este primer grup, s'adjudicà definitivament a una empresa d'àmbit nacional. Els conseqüents pleits acaben donant la raó al primer grup, pero havent-se eixecutat el PAI per a la data de la sentencia firme, quedà evidenciada la falta de seguritat de la Llei.
 
Atre dels grans PAI és el PAI de Quatre Carreres, del que les zones,  ans plenes de chaboles i camps infèrtils, s'estan convertint en la nova sèu de l'Escola de Idiomes en els seus respectius jardins.
 
 
 
En [[giner de 2006]] entrà en vigor la nova Llei Urbanística Valenciana (LUV) que deroga l'anterior LRAU i vela pels interessos de tots els propietaris afectats per un Programa d'Actuació Integrada. Per tot açò, Valéncia ha tingut una expansió urbanística important i en les noves infraestructures que circumvalen el caixco urbà, se esta convertint en una ciutat desenrollada.
 
 
 
===Llocs d'interés turístic===
 
 
 
Conta en espais naturals com el [[Parc Natural de l'Albufera]], aixina com en numerosos parcs, entre els que destaquen el [[Jardí botànic de Valéncia|Jardí Botànic]] (en més de 200 anys d'història), els [[Jardins del Real]] (coneguts també com Vivers Municipals) o l'antic caixer del [[Túria|riu Túria]], que fon desviat del centre de la ciutat durant els [[anys 1960]], i en el que ara trobem un parc i numeroses infraestructures, com la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]] realisada per [[Santiago Calatrava]], instalacions deportives o zones de jocs com el parc Gulliver.
 
 
 
Ademés existixen diferents edificis de caràcter cultural com l'[[Institut Valencià d'Art Modern]] o diverses edificacions com les iglésies gòtiques, renaixentistes o be barroques. També l'[[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]] és monument d'interés cultural, i visitat per mils de turistes que en ferrocarril apleguen a Valéncia.
 
 
 
==Història==
 
{{AP|Història de la ciutat de Valéncia}}
 
 
 
===L'etapa romana i el regne cristià-visigot (s. I a.C–VI)===
 
'''<u>Fundació de la ciutat</u>'''<br />
 
 
 
En [[138 a.C]] es fundà de la ciutat en el nom de ''Valentia Edetanorum'' per l'[[Imperi Romà]], baix lo mandat del cònsul Decimus Junius Brutus. En [[75 a.C]] la ciutat és destruïda durant la guerra entre [[Pompeyo]] i [[Sertorio]]. A mediats del [[sigle I]] té lloc un creiximent urbà, l'immigració de nous ciutadans i la construcció de grans edificis públics com el fòrum i el circ. Se realisaren importants infraestructures com la construcció d'un port fluvial junt a les actuals [[Torres de Serrans]].
 
 
 
Durant el [[sigle IV]] se conforma en la ciutat, la primera comunitat cristiana de la que se té constància en torn a la memòria de [[Vicent de Saragossa|Sant Vicent]], que és martirisat en la ciutat en l'any 304. L'Iglésia assumix les rendes de la ciutat transformant els temples romans en edificis de cult cristians, coincidint en les primeres onejades de pobles germànics.
 
 
 
Posteriorment en el [[625]] la ciutat pràcticament s'abandona, apenes existix documentació.
 
 
 
===Época musulmana, Al-Andalus i Balansiya (ss. VIII–XIII)===
 
'''<u>Ordenació urbana, política i social de la ciutat</u>'''<br />
 
 
 
En l'any 711, la ciutat és conquistada pels musulmans. S'instala en ''Balansiya'' (nom que rep la ciutat en arap) Abd al-Allah, fill de Abd al-Raman I (primer emir de Cordoba) que eixercita un govern autònom sobre l'àrea de Valéncia. Este aporta la seua llengua, religió i costums, que conviuen en la dels habitants originaris .Estos eren els mossàraps, hereus de la cultura hispana-visigoda i tenien com religió el cristianisme i com llengua el mossàrap. En el sigle XIII en l'arribada dels aragonesos els mossàraps eren una minoria, pero seguien conservant la seu cultura. Aixina, se troben moltes paraules mossàraps en la Llengua Valenciana, que lo diferencien clarament del català o la fabla aragonesa (eixida, etc)
 
 
 
El Regne [[Taifa]] dels amiries (descendents d'[[Almanzor]]). Época de màxim esplendor de la ciutat. Se creen sistemes de regadiu, cultius i aumenten el comerç en l'Espanya cristiana.
 
 
 
Entre [[1087]] i [[1089]] governada pel rei al-Qadir, és atacada per al-Mundir i el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer II]].
 
 
 
En juliol de [[1093]] darrere de la mort del rei de ''Balansiya'', [[Roderic Diaz de Vivar|El Sit]], establit ya en Valéncia com lloc de desterro, fica siti a la ciutat, i assumix lo mandat del Regne. Roderic s'alia en [[Pedro I d'Aragó]] i en [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona en el propòsit de frenar conjuntament l'espenta [[almoràvit]].
 
El Sit muigué en Valéncia el [[10 de juliol]] de [[1099]]. [[Donya Jimena]] conseguí defendre la ciutat en l'ajuda del seu gendre [[Ramon Berenguer III]] de Barcelona, fins a l'any [[1101]], en el que el rei [[Alfons VI de Castella]] ordenà l'evacuació de la ciutat i Valéncia caigué en poder dels [[almoràvits]].
 
 
 
===Lo Regne de Valéncia en la Corona d'Aragó (ss. XIII–XVIII)===
 
 
 
'''<u>La Reconquista, establiment dels seus Furs, creiximent humanista</u>'''<br />
 
 
 
 
 
Conquista de  Valéncia per [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] (Rei d'Aragó i Comte de Barcelona) en 1238. Se crea una nova llei per al Regne, [[Els Furs|''els Furs'']] que anys després se varen fer extensius al restant de lo [[Regne de Valéncia]] i se realisà el repartiment de les terres com queda testimoniat en lo [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]].
 
 
 
En [[1348]] la pesta negra i successives epidèmies delmen la població de la ciutat, mentres estalla una revolta ciutadana contra els excessos del rei, la guerra de l'Unió.
 
 
 
En [[1363]] i [[1364]] la ciutat repel per dos vegades l'assalt de les tropes castellanes. Com premi,  lo [[Rei Pere el Cerimoniós]] concedix a la ciutat lo títul de "Dos vegades lleal", que queda representat per les dos eles que ostenta l'escut de la ciutat.
 
 
 
En [[1391]] els cristians assalten el barri judeu, i les obliguen a convertir-se al cristianisme, posteriorment, en [[1456]], els àraps de la ciutat seguixen la mateixa sort.
 
 
 
Després de la mort sense descendents de [[Martí l'Humà]], el [[Compromís de Caspe]] instaura un nou llinage, la família castellana dels [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]], en la [[Corona d'Aragó]].
 
 
 
 
 
<u>'''La Renaixença Valenciana'''</u>
 
 
 
 
 
El [[sigle XV]] és el de major expansió i creiximent de la Cultura Valenciana. Es conegut com el ''[[Sigle d'Or Valencià|El Sigle d'Or Valencià]]''. Ve acompanyat d'un creiximent demogràfic que situà a la ciutat com la més poblada de la [[Corona d'Aragó]], passant de 40.000 habitants en [[1418]] a 75.000 en [[1483]].
 
 
 
La construcció de grans palaus i iglésies com les Torres dels Serrans o [[Torre del Micalet|''el Micalet'']] (campanar de la [[Sèu de Valéncia]]). Se reactiva el comerç en la creació de la ''Taula de canvis'', y al erigir-se la [[Llonja de la Seda|Llonja de la Seda i dels Mercaders]] (1482), que se convertí en u dels mercats més importants del Mediterràneu al que acodixen mercaders de tota Europa, principalment pel comerç de teixits de seda.
 
 
 
S'imprimix “Obres o trobes en lahors de la Verge Maria” [[Obres o trobes en lahors de la Verge Maria|el primer llibre imprés en Espanya]] en Llengua Valenciana. L'introducció de l'imprenta valenciana produïx un gran auge de les obres escrites. En lliteratura florix la producció escrita de la mà dels autors [[Joanot Martorell]], [[Ausias March]], [[Joan Roig de Corella|Joan Roig de Corella]] o [[Isabel de Villena]]. En pintura i escultura apareixen artistes com [[Damià Forment]], [[Lluís Dalmau]] o [[Gonçal Peris]]. En 1502 se funda l'[[Universitat de Valéncia]] baix el nom de ''Estudi General''.
 
 
 
 
 
<u>'''Pèrdua dels Furs'''</u>
 
 
 
 
 
A principis del sigle XVIII, durant la [[Guerra de Successió Espanyola]], Valéncia s'alià en el [[archiduc Carles|Archiduc Carles d'Àustria]]. En giner de 1706, Charles Mordaunt, o lord Peterborough, qui liderava als anglesos, obligà a l'eixèrcit borbònic a una retirada. Durant 16 mesos defensaren la ciutat després de varis intents de expulsar-los.
 
 
 
Després de la victòria borbònica en la [[batalla d'Almansa]], 25 d'abril 1707, l'eixercit anglés evacuà Valéncia i la ciutat.
 
 
 
Com castic, va perdre la ciutat i, lo regne, els seus privilegis o furs. També va a ser víctima de saquejos de les forces borbòniques, encara que tingué millor sort que atres poblacions com [[Xàtiva|Xàtiva]], que va a ser inclús arrasada pel foc en els seus habitants.
 
 
 
===[[Revolució Industrial|La Revolució Industrial]] ([[Sigle XIX|s. XIX]])===
 
 
 
En [[1850]] s'instala la ret d'aigua potable i en [[1858]] els arquitectes [[Sebastià Monleón Estellés]], [[Antonino Sancho]] i [[Timoteu Calvo]] dissenyen ''el Proyecte General de l'Eixample de la Ciutat de Valéncia'', que preveu el derrocament de les muralles per a permetre l'expansió de la ciutat. Se reproduïx una segona versió en [[1868]]. Abdós proyectes no obtenen l'aprovació definitiva, pero servixen com a base per al creiximent de la ciutat.
 
 
 
Durant la [[Revolució Cantonal]] de [[1873]], s'articula en el ''[[Cantó de Valéncia|Cantó Federal de Valéncia]]'' (proclamat lo 19 de juliol i dissolt lo 7 d'agost).
 
 
 
En [[1882]] escomença la distribució de llum elèctrica en la ciutat i en [[1884]] els arquitectes municipals [[Josep Calvo Tomàs]], [[Lluís Ferreres Soler]] i [[Joaquim Maria Arnau Miramon]] dissenyen un nou ''Pla General de Valéncia i Proyecte d'Eixample'', per al que utilisen com a base els plans anteriors. En este nou pla d'eixample se configuren les dos Grans Vies que circumden la ciutat, la Gran Via Marqués del Túria i la Gran Via Ferrando el Catòlic.
 
 
 
===L'Época Moderna ([[Sigle XX|s. XX]])===
 
 
 
Se triplicà la població, passant de 213.550 en [[1900]] a 739.014 en [[2000]] i es convertiria en una ciutat cosmopolita i centre d'un àrea metropolitana de més de 1,5 millons, tercer àrea demogràfica, industrial i econòmica d'Espanya.
 
 
 
En [[1900]] es crea el [[Banc  de Valéncia]] i en [[1907]], [[Francesc Mora Berenguer]] realisa el seu proyecte d'ampliació de l'eixample de Valéncia fins el perímetro dels Camins de Trànsits. Se traça l'eixe que constituïx el Passeig de Valéncia al Mar. Este pla s'aprova en [[1912]].
 
 
 
Se construïxen el [[Mercat Central (Valéncia)|Mercat Central]] i el de [[Mercat de Colon (Valéncia)|Colon]], i en [[1921]] se terminen les obres de l'estació de ferrocarril, denominada [[Estació del Nort (Valéncia)|Estació del Nort]].
 
 
 
En [[1936]] Valéncia, durant lo conflicte de la guerra civil, se convertix en capital de l'Espanya republicana, fins [[1939]].
 
 
 
En [[1957]], la [[Gran Riuà de Valéncia]] tingué graus conseqüències econòmiques i destructives per a la ciutat i la seua horta. Se va construir un nou caixer del riu (en l'extrarradi de la ciutat) per a previndre futures inundacions, i l'antic caixer es va a reconvertir, a mitat dels 80, en una zona lúdica i ajardinada (Parc de Capçalera, Palau de la Música, Gulliver, [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. També és una zona de focs artificials i concerts en Falles).
 
 
 
En els [[anys 1980]] començà la construcció de la ret de [[MetroValéncia|metro]], de la que n'hi han cinc llínees (1, 3, 4, 5, 6) i continua encara en expansió (2 y 6).
 
 
 
En la serie de [[TVE]] protagonisada per [[Carmen Maura]], ''[[Arròs i tartana]]'', se recrea molt be la Valéncia dels primers anys del [[sigle XX]].
 
 
 
{{VT|Llista de monarques de Valéncia}}
 
 
 
==Art i cultura==
 
 
 
===Museus i sales d'exposicions===
 
 
 
{{AP|Museus de la ciutat de Valéncia}}
 
 
 
La ciutat de Valéncia, rica en monuments i espais arquitectònics de gran interés, conta en més de cinquanta museus i sales d'exposicions. Molts d'ells se crearen gràcies a la contribució de particulars mediant donacions i coleccions privades. Els museus d'arts plàstiques més importants de la ciutat són el [[Museu de Belles Arts San Pio V]] i l'[[IVAM]] (''Institut Valencià d'Art Modern'').
 
 
 
Són espais en els que es poden vore coleccions permanents, exposicions temporals i on se desenrollen distintes activitats pensades per a tots els ciutadans i els visitants que s'acosten a la ciutat. Són gestionats per diverses administracions públiques, corporacions i associacions privades.
 
 
 
Alguns d'ells estan dedicats a valencians ilustres, com a l'insigne escritor [[Blasco Ibányez]] en la seua [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Blasco Ibányez|Casa Museu]], situada en el seu antic chalet de la [[plaja de la Malvarrosa]], o la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Benlliure|Casa Museu Benlliure]], en el carrer Blanqueries, i la més recent de totes, la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa Museu Concha Piquer|Casa Museu Concha Piquer]], en el carrer Ruaya.
 
 
 
A atres, en canvi, se les considera històrics en sí per la seua pròpia constitució: la [[Museus de la ciutat de Valéncia#Casa de les Roques|Casa de las Roques]] fon construïda en el [[sigle XV]] per a servir de museu. També ho són les coleccions del museu paleontològic, expostes des de el 1908 en el museu de l'[[Museus de la ciutat de Valéncia#Almodí|Almodí]] i actualment en el [[Museus de la ciutat de Valéncia#Museu Paleontològic|Museu Paleontològic]], en els jardins de Vivers, en les que se poden vore singulars peces geològiques i paleontològiques, el museu de ciències naturals, el museu taurí (junt a la plaça de bous), el museu de l'arròs o el museu faller (principalment en horari faller).
 
 
 
El referent de modernitat és la [[Ciutat de les Arts i les Ciències]]. Aglutina vàries disciplines d'art  i cultura en un mateix espai, incloent varis museus, aquaris, sales d'exposicions, sales de proyecció i espais lúdics, tant oberts com en instalacions acondicionades.
 
 
 
S'està estudiant la construcció del museu de la [[FIFA]].
 
 
 
==Oci en la ciutat==
 
===Activitats culturals===
 
Valéncia ha segut durant sigles font i refugi cultural. Actualment les manifestacions culturals són molt numeroses. Al ser una ciutat mediterrànea i seguint en el seu estil de vida estes manifestacions públiques, moltes se solen donar en espais oberts, recolzats i promocionades, tant per organismes oficials, com per gestions privades.
 
====Cine i teatre====
 
'''[[Cine]]:'''
 
*<u>[http://www.mostravalencia.com '''''La Mostra de Valéncia / Cinema del Mediterrani''''']</u> En octubre de 2006 celebrà la seua  vigèsimasèptima edició. Este acontecimiento és a nivell internacional i referent del cine en l'àrea mediterrànea. Els diversos premis otorgats en la secció oficial  representen una palmera.
 
 
 
*<u>[http://www.cortocircuitovalencia.com '''''cortocircuito''''']</u> Actualment se realisa un certamen de cortometrages que es celebra de forma continua durant tot l'any en diversos locals de Valéncia.
 
 
 
*<u>[http://www.cinemajovefilmfest.es '''''Cinema Jove''''']</u> El certamen per a jóvens cineastes  en l'any 2006 aplegà a la seua vigèsimaprimera edició.
 
 
 
:Cinema Jove està reconegut per la [[FIAPF|Federació Internacional de Productors de Films (FIAPF)]], i es membre de la [http://www.eurofilmfest.org/ Coordinadora Europea de Festivals de Cine].
 
 
 
*<u>[http://www.ivac-lafilmoteca.es/pagina.asp?idPag=17 '''''Filmoteca d' Estiu 2007''''']</u> En motiu del periodo estiuenc, l'[[Institut Valencià de Cinematografia|Institut Valencià de Cinematografia (IVAC)]], conegut també com ''"La Filmoteca"'', trasllada les seues activitats al [[Túria|caixer del riu Túria]], realisant proyeccions de cine a l'aire lliure en els jardins del [[Palau de la Música i Congressos de Valéncia|Palau de la música]].
 
 
 
*<u>'''''[http://www.premistirant.com/ Premis tirant]'''''</u>, en la quinzena de l'audiovisual valencià de l'any 2007, celebrarà la novena convocatòria. Havent segut la seua sèu en lo Cap i Casal , se busca actualment la seua eixida al restant de les comarques valencianes.
 
 
 
'''[[Arts escèniques]]:'''
 
 
 
*<u>[http://www.festivalveo.com/'''''VEO''''' ''(Valéncia Escena Oberta)''].</u> Festival dedicat a les arts escèniques, com festival internacional de teatre, música i dansa. Valéncia Escena Oberta, arribà en l'any 2006 a la seua quarta edició. Les seues representacions se poden trobar per tota la ciutat, en els carrers, estacions de [[Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana]], antigues fàbriques…, aixina com en teatres. Baix la direcció de l'actor valencià [[Toni Cantó]].
 
 
 
*<u>'''Encontre Internacional de Performance'''</u>. Organisat per l'[[IVAM]] i la [[Generalitat Valenciana]], arriba en l'any 2007 a la seua quinta edició. Seguix en el caràcter de l'espai de l'Institut Valencià d'Art Modern en organisar events i tallers d'expressió.
 
 
 
===='''Música'''====
 
 
 
Las bandas de música de la [[Comunidad Valenciana]] son reconocidas en todo el mundo, y durante el mes de julio se viene celebrando desde 1886 un certamen del que en el 2006 celebró su 120 edición. Más de 2.000 músicos desfilan por los escenarios del Palau de la Música y la [[Plaza de Toros (Valencia)|Plaza de Toros]]. Puedes ver más información en la web oficial del [http://www.cibm-valencia.com '''Certamen Internacional de Bandas de Música Ciudad de Valencia'''].
 
 
 
'''Jazz a l'IVAM''', se denomina así un ciclo de conciertos de música [[jazz]], que se celebran en el hall del [[IVAM]]. El ciclo se celebrará durante los jueves del mes de septiembre, como viene siendo habitual de ediciones anteriores desde 2002. Su entrada es gratuita hasta completar el aforo.
 
 
 
'''El concurso internacional de piano "[[José Iturbi]]"''' se celebra en ediciones bianuales. Su la sede de la celebración es el [[Palau de la música]], y en su septiembre de 2006 se celebró su decimoquinta edición. Puedes ver [http://www.ayto-valencia.es/ayuntamiento2/agenda.nsf/Agenda/801689EFD7740AF8C12571420038F3B2?OpenDocument más información sobre el certamen] en la web del ayuntamiento.
 
 
 
===Festividades===
 
{{AP|Fiestas de Valencia (ciudad)|Fiestas de Valencia}}
 
 
 
En la ciudad de Valencia existen muchas y muy variadas, algunas conocidas en todo el mundo y otras en cambio desconocidas incluso por algunos residentes de la ciudad, pero no por ello menos importantes o significativas. Las citaremos por orden cronológico según su celebración.
 
 
 
*'''Enero:''' San Antonio Abad, y San Vicente Mártir (Patrón de la ciudad).
 
*'''Marzo:''' San José ([[Fallas|Las Fallas]]).
 
*'''Abril:''' [[Semana Santa]] y [[San Vicente Ferrer]] (Patrón de la [[Comunidad Valenciana]])
 
*'''Mayo:''' [[Fiesta de las Cruces|Las Cruces de mayo]], La Virgen de los desamparados (Patrona de la ciudad) y el [[Corpus Christi (fiesta)|Corpus Christi]].
 
*'''Junio:''' [[Festividad de San Juan]].
 
*'''Julio:''' Feria de Julio.
 
*'''Octubre:''' [[9 de octubre]] ([[Día de la Comunidad Valenciana]] y día de [[Dionisio (Papa)|Sant Donís]]) y [[Moros i Cristianos]].
 
 
 
===Gastronomía===
 
La gastronomía de la ciudad es reflejo de su cultura y entorno; predominan los productos hortícolas, y los dulces.
 
 
 
*Cocina
 
En la cocina predomina el uso del arroz, así como las verduras. También existen exquisitos guisos provenientes de la pesca autóctona.
 
 
 
<u>'''Arroces'''</u><br/>
 
La [[paella]] es el plato valenciano más internacional. Recibe el nombre del propio recipiente, y tiene como base el arroz. Se complementa con los productos de la zona, que pueden ser estos carne de animales de corral y legumbres frescas.
 
 
 
Otros platos elaborados con arroz son el [[arroz a banda]] con base de pescado, el ''"arròs amb fesols i naps"'' que es un arroz caldoso con nabos y alubias, más propicio para la temporada invernal. Otros son el [[Arroz al horno]], que lleva tomate, garbanzos, pimentón, longanizas, morcillas, patatas y costillas de cerdo. También es común la [[fideuá]] (con fideos y marisco).
 
 
 
* Bebidas
 
Quizá la bebida autóctona más típica de Valencia sea la [[horchata]]. Dentro de los [[cóctel]]es podemos destacar el [[agua de Valencia]], por ser originaria de la ciudad.
 
 
 
* Postres
 
También se elaboran dulces como las [[peladilla]]s, pasteles de boniato o los [[mazapán|mazapanes]]. Sus ingredientes principales son siempre la almendra, el azúcar y la miel. Estos dulces son de origen [[Al-Ándalus|árabe]] y forman ya parte de la cultura gastronómica. Al igual que el [[turrón]], del que existen diferentes modalidades, y cuyo máximo referente a nivel autonómico se encuentra en [[Jijona]] (Alicante).
 
 
 
===Valencia de noche===
 
[[Imagen:Disco.jpg|thumb|200px|Discoteca valenciana.]]
 
Valencia es célebre por su animada vida nocturna, lo que motiva "escapadas" de fin de semana desde ciudades cercanas para vivir la noche,como la antigua ruta del bacalao o [[Ruta Destroy]].
 
 
 
Lo que llama la atención de la ciudad y su ambiente es que la vida no se detiene. Podemos degustar buenos platos en restaurantes hasta altas horas de la noche, música en vivo, y encontrar multitud de locales animados, pubs, discotecas o cafés teatros.
 
 
 
Lo más destacado que es indiferente la época del año o el día de la semana, ya que aunque la mayoría del ocio se centra en los fines de semana, también existe el resto de días.
 
Este estilo de vida no es actual, ya que es propio de la ciudad desde hace cientos de años y del estilo de vida de sus habitantes, como forma de ser y nunca para perjudicar al resto, sino para alegrarlo. El bullicio y la diversión forman parte importante de la sociedad valenciana, aliciente que llena de envidia a algunos visitantes foráneos por la diversidad de personas que puedes encontrar, ya que no existe un grupo definido de edad ni de clase.
 
 
 
Un [[cóctel]] conocido es el [[Agua de Valencia]], como no podía ser de otra manera. Está compuesta fundamentalmente por cava y zumo de naranja.
 
[[Imagen:Donkapuerto.jpg|thumb|right|200px|Terraza de "Dockas"]]
 
 
 
 
La fachada marítima junto al puerto, siempre ha tenido conocido prestigio en la noche valenciana, actualmente se ha estado remodelando y con ello se esta volviendo a llenar de locales de animación pubs y discotecas. también se han reutilizado los antiguos almacenes ''Docks'', donde respetando la estructura se ha abierto una gran discoteca denominada Dockas, en la que existen diferentes espacios y terrazas respetando la estructura original.
 
 
 
===Eventos internacionales===
 
 
 
*<u>'''V Encuentro Mundial de las Familias'''</u>
 
 
 
:El V [[Encuentro Mundial de las Familias]] se celebró en Valencia a principios de julio de 2006, según decidió [[Juan Pablo II]] y ratificó posteriormente su sucesor, [[Benedicto XVI]].
 
 
 
:Este encuentro se componía de numerosos actos, reuniones y conferencias entorno al concepto y contenido de la familia cristiana. Algunas de estas actividades fueron suspendidas debido a un [[Accidente del Metro de Valencia de 2006|trágico accidente de ferrocarril]], acontecido días antes de la llegada del Papa; por este motivo Benedicto XVI decidió cambiar parte de su programación para realizar un acto de homenaje a las víctimas en la estación donde ocurrió la tragedia.
 
 
 
:El encuentro fue clausurado por el [[Papa]] el [[9 de julio]].
 
 
 
*<u>'''[http://www.iac2006.com/principal.asp 57 Congreso Internacional de Astronáutica (IAC 2006)]'''</u>
 
:Durante el congreso celebrado en [[Bremen]] el octubre de 2003 en representación de la [[Generalidad Valenciana]], el Ayuntamiento de Valencia, la [[Universidad de Valencia]], la [[Universidad Politécnica de Valencia]] y SENER. Fue presentada la candidatura de Valencia como anfitriona por el profesor [[Victor Reglero]], miembro de la ''International Academy of Astronautics''.
 
 
 
:Celebrándose dicho evento en Valencia del 2 al 6 de octubre de 2006, siendo su sede el [[Museo de las Ciencias Príncipe Felipe]].
 
 
 
*<u>'''[http://www.festicometavalencia.com El X Festival Internacional de Cometas "Ciutat de València" (2007)]'''</u>
 
:El Festival se celebró en el [[playa de la Malvarrosa|paseo marítimo de la ciudad]] durante el mes de abril. Nos acerca al mundo de las cometas ofreciendo espectáculos increíbles a los asistentes en un intenso programa de actividades de todo tipo relacionadas con el apasionante mundo de las cometas.
 
:Se construye una cometa tradicional por parte de los organizadores del Festival -el Milotxes Club- y se organiza un taller de cometas tradicionales valencianas con posibilidad de que los niños asistentes puedan fabricar su propia cometa y participar con ellas en el concurso ''L'Infant de volar el catxirulo''.
 
 
 
====Deportivos====
 
 
 
*<u>'''Presentación del [[Team McLaren|equipo Mclaren]] de [[fórmula 1]]'''</u>
 
:El lunes 15 de enero de 2007 en Valencia se celebró la presentación del equipo Mclaren-Mercedes de fórmula 1, en un acontecimiento retransmitido a nivel mundial, en el que se ofreció una exhibición a manos de los pilotos de la escudería por un circuito urbano creado expresamente para la ocasión. El acontecimiento sirvió para ratificar a la ciudad como acogedora del gran premio de Fórmula 1, con gran admiración, por ser [[Circuito de Valencia|circuito urbano]]
 
 
 
*<u>'''XXVII maratón popular de Valencia (2007)'''</u>
 
:Como cada año el evento está organizado por ''la [[Sociedad Deportiva Correcaminos]]'', con la colaboración de la Fundación Deportiva Municipal y otras muchas entidades organizadoras. En las dos últimas ediciones a colaborado de forma especial la Fundación [[Bancaja]].
 
 
 
*<u>'''Open de tenis de la Comunidad Valenciana'''</u>
 
:Del 7 al 15 de Abril de 2006 se disputó la quinta edición de este torneo, que se celebra en las instalaciones del ''Club de Tenis Valencia'', como principal avalista deportivo figura el famoso tenista valenciano [[Juan Carlos Ferrero]]. En [http://www.open-comunidad-valenciana.com/ la página oficial] está disponible toda la información referida a este evento.
 
 
 
*<u>'''Valencia 32ª Copa América'''</u>
 
:Valencia acogió en 2007, la trigésimo segunda edición de la '''[[Copa América (regata)|Copa América de vela]]''', conocida oficialmente como '''''"America's Cup"''''', el trofeo deportivo más antiguo del mundo, con 152 años de historia y que reúne a la excelencia del mundo de la vela.
 
 
:Junto a Valencia, [[Génova]] y [[Marsella]] eran las otras posibles sedes del evento. Pero finalmente el jurado eligió Valencia, por sus condiciones climatológicas y geográficas.
 
 
:Entre 2004 y 2007 y gracias a las regatas de la ''Louis Vuitton Cup'', en las aguas del [[puerto de Valencia]] se enfrentaron los mejores equipos del mundo de vela, entre los que salió ganador ''Emirates Team New Zealand'' que se enfrentó en la final con el ''Alinghi'', anterior poseedor del trofeo.
 
 
 
:Como comisionado del gobierno español ha sido designado [[Ricard Pérez Casado]] ex alcalde de la ciudad.
 
 
 
*<u>'''Festival Aéreo Ciudad de Valencia'''</u>
 
:Cada año un festival aéreo, que se celebra sobre la [[playa de la Malvarrosa]], y en el que participan aviones de todas partes de España, internacionales, y del ejército del aire.
 
:En esta playa se congregan multitud de aficionados y espectadores para ver las acrobacias aéreas de los campeones acrobáticos de España, la patrulla águila, los cazas del ejército del aire español, a los que se suman paracaidistas, aviones del aeroclub de Valencia, y el CRJ-200 de Air Nostrum, así como aviones clásicos e históricos pertenecientes a la Fundación Aérea de la Comunidad Valenciana.
 
 
 
*'''<u>XXIV San Silvestre Popular Valenciana (2007)</u>'''
 
:Al igual que en otras ciudades se celebra esta carrera popular a lo largo de las calles e la ciudad. Su celebración suele realizarse el día 30 de Diciembre.
 
 
 
*<u>''' XII Campeonato del Mundo en Pista Cubierta (2008)'''</u>
 
:Desde el 12 de marzo de 2006, la bandera de la Federación Internacional de Atletismo (IAAF) está en manos de la representación de Valencia. De esta forma, con el paso del testigo por parte de la ciudad de [[Moscú]], empieza oficialmente la cuenta atrás para la celebración de la duodécima edición del Campeonato del Mundo en pista cubierta que organizará Valencia y que se celebrará del 7 al 9 de marzo de 2008 en el [[Palacio Luis Puig]].
 
*<u>'''Valencia 33ª Copa América'''</u>
 
:Los ganadores de la 32ª Copa América anunciaron el [[25 de julio]] de [[2007]] que Valencia volvería a ser la sede de la siguiente edición en 2009.
 
 
 
*<u>'''Gran Premio de Europa de F1'''</u>
 
:A partir de 2008 la ciudad de Valencia será sede de un Gran Premio de Fórmula 1 que discurrirá por un trazado urbano, a través de la dársena interior del [[Puerto de Valencia|puerto]] para luego dirigirse hacia la [[Ciudad de las Artes y de las Ciencias]], el Gran Premio se disputará septiembre o noviembre para pasar luego a agosto en virtud de lo firmado por parte de [[Bernie Ecclestone]] y la [[Generalidad Valenciana]].
 
 
 
*<u>'''[[Juegos Olímpicos de 2020]]'''</u>
 
:Aparte de estos acontecimientos, Valencia optará a ser sede de los [[Juegos Olímpicos de 2020]], en caso de que [[Madrid]] no sea electa para los [[Juegos Olímpicos de 2016]].
 
 
 
== Ciudades hermanadas ==
 
La primera ciudad con la que se llegó a un acuerdo municipal para el hermanamiento fue la de [[Bolonia]] en octubre de 1978, sólo dos meses después en diciembre de 1978 llegó el hermanamiento con la ciudad alemana de [[Mainz]].
 
 
 
La siguiente en llegar sería la ciudad de [[Valencia (Venezuela)|Valencia]] en [[Venezuela]] en marzo de 1982 y en mayo de ese mismo año Valencia se hermanó con [[Odessa]]. Por otra parte, el acuerdo con [[Veracruz (Veracruz)|Veracruz]] data de septiembre de 1984.
 
 
 
El hermanamiento con la ciudad californiana de [[Sacramento (California)|Sacramento]] es de junio de 1989.
 
 
 
{| id=toc
 
|+ '''Ciudades hermanadas extranjeras'''
 
|
 
*{{flagicon|Germany}} [[Mainz]] ([[Alemania]])
 
*{{flagicon|Italy}} [[Bolonia]] ([[Italia]])
 
*{{flagicon|Mexico}} [[Veracruz (Veracruz)|Veracruz]] ([[México]])
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
*{{flagicon|Venezuela}} [[Valencia (Venezuela) |Valencia]] ([[Venezuela]])
 
*{{flagicon|the United States}} [[Sacramento (California)|Sacramento]] ([[Estados Unidos]])
 
*{{flagicon|Ukraine}} [[Odessa]] ([[Ucrania]]) [http://www.odessa.ua/cooperation/twin_cities/]
 
*{{flagicon|Colombia}} [[Manizales]], [[Colombia]] {{Añadir referencias}}
 
|}
 
{| id=toc
 
|+ {{flagicon|Spain}} '''Ciudades hermanadas nacionales'''
 
 
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
*[[Alicante]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
*[[Murcia]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
*[[Castellón de la Plana]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
*[[Burgos]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
*[[Játiva]]
 
| style="width:2em;"|&nbsp;
 
|
 
 
 
|}
 
 
 
== Personas relevantes de la ciudad ==
 
=== Ilustres nacidos en Valencia ===
 
'''Véase también:''' [[Anexo:Personajes ilustres de Valencia|Personajes ilustres de Valencia]]
 
 
 
=== Alcaldes de la ciudad ===
 
Uno de los primeros alcaldes de la ciudad de los que tenemos referencias fue en [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualmente es alcaldesa [[Rita Barberá Nolla]], y se calcula un total superior a cincuenta personalidades las que han ostentado dicho cargo público en representación de la ciudad.
 
 
 
Para ver el cuadro detallado por fechas, ver ''[[Anexo:Alcaldes de Valencia|Alcaldes de Valencia]]'' y para conocer los resultados de los procesos electorales ver ''[[Elecciones municipales de Valencia]]''.
 
 
 
==Notas==
 
<div class="references-small">
 
<references />
 
</div>
 
 
 
==Véase también==
 
*[[Área metropolitana de Valencia]]
 
*[[Bandera de la Comunidad Valenciana|Bandera de Valencia]]
 
*[[Escudo de Valencia|Escudo de la Ciudad de Valencia]]
 
*[[MetroValencia]]
 
*[[Playas de la Comunidad Valenciana#Ciudad de Valencia|Playas de la Ciudad de Valencia]]
 
*[[Universidad de Valencia]]
 
*[[Universidad Politécnica de Valencia]]
 
*[[Alquería del Moro en Valencia]]
 
*[[Valencia Club de Fútbol]]
 
*[[Levante Unión Deportiva]]
 
*[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valencia]]
 
 
 
==Enlaces externos==
 
{{commonscat|Valencia}}
 
{{commons|Valencia (capital)}}
 
<!--
 
****************************************************************
 
************ NO SE ADMITEN LINKS PUBLICITARIAS *****************
 
*****Ver sobre los links permitidas en la pág. de discusión*****
 
****************************************************************
 
----------------------------------------------------------------
 
Otros enlaces borrados pueden ser por lo siguiente:
 
  Enlaces sobre fallas, parques naturales, copa américa, etc.
 
disponen de sus propios artículos, por tanto deben ser incluidos
 
en ellos.
 
  Si no existen artículos específicos puedes crearlos.
 
----------------------------------------------------------------
 
-->
 
===Instituciones oficiales===
 
*[http://www.valencia.es/ Ayuntamiento de Valencia]
 
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46250 Valencia en el Registro de Entidades Locales de la Generalidad Valenciana]
 
*[http://www.uv.es/~webuv/castellano/index.php Universidad de Valencia]
 
*[http://www.upv.es/ Universidad Politécnica de Valencia]
 
 
 
===Servicios===
 
*[http://www.emtvalencia.es Empresa Municipal de Transportes(EMT)]
 
*[http://www.metrovalencia.com MetroValencia (FGV)]
 
*[http://www.renfe.es/cercanias/valencia/ RENFE-Operadora, Cercanías-Valencia]
 
*[http://www.feriavalencia.com Feria de Muestras]
 
===Turismo===
 
*[http://www.turisvalencia.es TurisValencia (Web Oficial)]
 
*[http://www.zoovalencia.com El Zoo de la ciudad]
 
*[http://www.americascup.com/es/ Web de la America’s Cup]
 
*[http://www.cac.es La Ciudad de las Artes y las Ciencias]
 
*[http://www.fotovalencia.com Fotografías de Valencia]
 
*[http://www.ciberfallas.com Fallas de Valencia]
 
*[http://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa María de Valencia]
 
*[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museo Histórico Militar de Valencia desde la web de la Asociación de Amigos]
 
*[http://www.consultatodo.com/turismo/comunidadValenciana/turismoValencia.htm Valencia en ConsultaTodo]
 
 
 
===Cultura===
 
*[http://www.afifoto.es Federación Valenciana de Fotografía]
 
 
 
 
 
 
 
{{Internacional}}
 
 
 
[[Categoria:Pobles]]
 

Última revisió del 01:41 12 gin 2009

Redirigix a: