Diferència entre les revisions de "Nacho Canut"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - ']]''' a ']] ''')
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Ignacio Canut Guillén''', més conegut com '''Nacho Canut''', és un [[compositor]] i [[músic]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut el [[5 de juny]] de [[1957]] en [[Valéncia]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Ignacio Juan Canut Guillén
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Compositor i músic.
 +
| data_naix = [[5 de juny]] de [[1957]]
 +
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort = 
 +
| lloc_mort = 
 +
}}
 +
'''Ignacio Juan Canut Guillén''', més conegut com '''Nacho Canut''' ([[Valéncia]], [[5 de juny]] de [[1957]]), és un [[compositor]] i [[músic]] [[Comunitat Valenciana|valencià]].
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==
Llínea 5: Llínea 16:
 
Junt en [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] va formar un dels grups seminals del punk-rock [[Espanya|espanyol]] de finals de [[anys 1970]] ''[[Kaka de Luxe]] ''.  
 
Junt en [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] va formar un dels grups seminals del punk-rock [[Espanya|espanyol]] de finals de [[anys 1970]] ''[[Kaka de Luxe]] ''.  
  
Després d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] van formar un nou grup [[Alaska y los Pegamoides]], a on es van integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del [[Espanya|punk-rock]] dels [[anys 1980]], i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la [[moguda madrilenya]]. Conseguiren èxits com ''"Horror en el hipermercado"'' ([[1980]]), ''"Bote de Colon"'' ([[1981]]), i sobretot "Bailando" ([[1982]]), que no sols conseguí ser un enorme èxit en [[Espanya]] sino també en gran part d'[[Europa]].
+
Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, [[Carlos Berlanga]] i [[Olvido Gara|Alaska]] varen formar un nou grup [[Alaska y los Pegamoides]], a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del [[Espanya|punk-rock]] dels [[anys 1980]], i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la [[moguda madrilenya]]. Conseguiren èxits com ''"Horror en el hipermercado"'' ([[1980]]), ''"Bote de Colon"'' ([[1981]]), i sobretot "Bailando" ([[1982]]), que no sols conseguí ser un enorme èxit en [[Espanya]] sino també en gran part d'[[Europa]].
  
En la dissolució de [[Alaska y Los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc mes tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, [[Alaska y Dinarama]]. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en [[Espanya|pop-rock]]. En esta formació edità en els [[anys 1980]] els discs ''Canciones profanas'' ([[1983]]), ''Deseo carnal'' ([[1984]]), ''No es pecado'' ([[1986]]), ''Diez'' ([[1988]]) y ''Fan Fatal'' ([[1989]]), a on colliren èxits massius com ''"Perlas ensangrentadas"'' , ''"Cómo pudiste hacerme esto a mí?"'', ''"Ni tú ni nadie"'', ''"A quién le importa?"'', ''"Rey del glam"'', ''"Mi novio es un zombie"'' o ''"Quiero ser santa"''.
+
En la dissolució de [[Alaska y Los Pegamoides]], Canut i Berlanga (i poc més tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, [[Alaska y Dinarama]]. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en [[Espanya|pop-rock]]. En esta formació edità en els [[anys 1980]] els discs ''Canciones profanas'' ([[1983]]), ''Deseo carnal'' ([[1984]]), ''No es pecado'' ([[1986]]), ''Diez'' ([[1988]]) y ''Fan Fatal'' ([[1989]]), a on colliren èxits massius com ''"Perlas ensangrentadas"'' , ''"Cómo pudiste hacerme esto a mí?"'', ''"Ni tú ni nadie"'', ''"A quién le importa?"'', ''"Rey del glam"'', ''"Mi novio es un zombie"'' o ''"Quiero ser santa"''.
  
A l'escomençament [[Anys 1990|dels 90]], Nacho Canut se embarcà en un duo musical en [[Olvido Gara|Alaska]]: [[Fangoria]]. En l'intenció de realisar [[Música|música electrònica]], sense abandonar melodies pop-rock, [[Fangoria]] es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat mes accessible. Han editat els discs ''Salto mortal'' ([[1990]]), la serie ''Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0'' ([[1992]]-[[1995]]), ''Interferencias'' ([[1998]]), ''Una temporada en el infierno'' ([[1999]]) i el seu disc de remescles ''El infierno son los demás'' ([[2000]]), ''Naturaleza muerta'' ([[2001]]), ''Arquitectura efímera'' ([[2004]]) , ''El extraño viaje'' ([[2006]]) i ''Absolutamente'' ([[2009]]). I a on han conseguit grans èxits com ''"No sé qué me das"'' , ''"Retorciendo palabras"'', ''"Miro la vida pasar"'' o ''"Criticar por criticar"''.
+
A l'escomençament [[Anys 1990|dels 90]], Nacho Canut se embarcà en un duo musical en [[Olvido Gara|Alaska]]: [[Fangoria]]. En l'intenció de realisar [[Música|música electrònica]], sense abandonar melodies pop-rock, [[Fangoria]] es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat més accessible. Han editat els discs ''Salto mortal'' ([[1990]]), la série ''Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0'' ([[1992]]-[[1995]]), ''Interferencias'' ([[1998]]), ''Una temporada en el infierno'' ([[1999]]) i el seu disc de remescles ''El infierno son los demás'' ([[2000]]), ''Naturaleza muerta'' ([[2001]]), ''Arquitectura efímera'' ([[2004]]) , ''El extraño viaje'' ([[2006]]) i ''Absolutamente'' ([[2009]]). I a on han conseguit grans èxits com ''"No sé qué me das"'' , ''"Retorciendo palabras"'', ''"Miro la vida pasar"'' o ''"Criticar por criticar"''.
  
  
Llínea 23: Llínea 34:
 
*[http://www.spicnic.com/opinion/ "En mi humilde opinión", blog d’opinions]
 
*[http://www.spicnic.com/opinion/ "En mi humilde opinión", blog d’opinions]
  
 
+
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Compositors]]
 +
[[Categoria:Compositors valencians]]
 +
[[Categoria:Músics]]
 +
[[Categoria:Músics valencians]]
 +
[[Categoria:Cantants]]
 
[[Categoria:Cantants valencians]]
 
[[Categoria:Cantants valencians]]
[[Categoria:Músics valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 

Última revisió del 10:04 4 jun 2023

Ignacio Juan Canut Guillén
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Compositor i músic.
Naiximent: 5 de juny de 1957
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Ignacio Juan Canut Guillén, més conegut com Nacho Canut (Valéncia, 5 de juny de 1957), és un compositor i músic valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Junt en Carlos Berlanga i Alaska va formar un dels grups seminals del punk-rock espanyol de finals de anys 1970 Kaka de Luxe .

Despuix d’un breu periodo constituïts com a tal, Nacho Canut, Carlos Berlanga i Alaska varen formar un nou grup Alaska y los Pegamoides, a on es varen integrar la tecliste i cantant Ana Curra i el guitarriste Eduardo Benavente. Junt en tots ells, Nacho Canut escrigué pàgines dorades del punk-rock dels anys 1980, i fon un dels promotors de lo que més tart es va batejar com la moguda madrilenya. Conseguiren èxits com "Horror en el hipermercado" (1980), "Bote de Colon" (1981), i sobretot "Bailando" (1982), que no sols conseguí ser un enorme èxit en Espanya sino també en gran part d'Europa.

En la dissolució de Alaska y Los Pegamoides, Canut i Berlanga (i poc més tarde Alaska) decidixen formar un nou grup, Alaska y Dinarama. Abdós formaven el tàndem compositor de la banda, sent considerats ú dels més importants en pop-rock. En esta formació edità en els anys 1980 els discs Canciones profanas (1983), Deseo carnal (1984), No es pecado (1986), Diez (1988) y Fan Fatal (1989), a on colliren èxits massius com "Perlas ensangrentadas" , "Cómo pudiste hacerme esto a mí?", "Ni tú ni nadie", "A quién le importa?", "Rey del glam", "Mi novio es un zombie" o "Quiero ser santa".

A l'escomençament dels 90, Nacho Canut se embarcà en un duo musical en Alaska: Fangoria. En l'intenció de realisar música electrònica, sense abandonar melodies pop-rock, Fangoria es la formació que en l'actualitat seguix amprant Nacho Canut per a donar llibertat a la seua creativitat més accessible. Han editat els discs Salto mortal (1990), la série Un día cualquiera en Vulcano 1.0, 2.0 y 3.0 (1992-1995), Interferencias (1998), Una temporada en el infierno (1999) i el seu disc de remescles El infierno son los demás (2000), Naturaleza muerta (2001), Arquitectura efímera (2004) , El extraño viaje (2006) i Absolutamente (2009). I a on han conseguit grans èxits com "No sé qué me das" , "Retorciendo palabras", "Miro la vida pasar" o "Criticar por criticar".


Moltes de les seues cançons apareixen en películes com Los lunes al sol , Lucía y el sexo , Descongélate o La lengua asesina.

El seu treball en Fangoria, desenrolla una faceta molt àmplia com a productor, compositor per a artistes plàstics i disc-jockey, en l'alies Jet 7. Colabora en la revista "Primera Línea" i manté un blog en les seues experiències tant en Fangoria com en les seues aventures personals.

Enllaços externs[editar | editar còdic]