Diferència entre les revisions de "Albània"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Albània''' (en albanés ''Shqipëria'') és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans. Llimita al nort en Montenegro, al nort...». |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 42 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Albània''' (en [[albanés]] ''Shqipëria'') és una república d'[[Europa]], situada a la zona dels [[Balcans]]. Llimita al nort en [[Montenegro]], al nort-est en [[Kosovo]], a l'est en [[República de Macedònia|Macedònia]], al | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = ''Republika e Shqipërisë''<br>República d'Albània | |||
| image_bandera = Flag of Albania.svg | |||
| image_escut = Albania state emblem.svg | |||
| image_escut_tamany = 70px | |||
| image_mapa = LocationAlbania.png | |||
| lema_nacional = Ti Shqipëri më jep nderë,më jep emrin Shqiptar | |||
| himne_nacional = Hymni i Flamurit | |||
| capital = [[Tirana]] | |||
| capital_població = 3.659.616 (130è) | |||
| capital_coord = 41°20′ N 19°48′ E | |||
| ciutat_principal = | |||
| principals ciutats= | |||
| festa_nacional= | |||
| idioma_oficial = [[Albanés]] | |||
| govern = República parlamentària | |||
| dirigents_títuls = President | |||
| dirigents_noms = Bujar Nishani | |||
| fundació = [[Independència]] | |||
| fundació_hites = • Data | |||
| fundació_dates = De l'[[Imperi otomà]]<br />[[28 de novembre]] de [[1912]] | |||
Del [[Imperi colonial italià|Imperi Italià]], [[1945]] | |||
| superfície = 28.748 | |||
| superfície_lloc = 139 | |||
| superfície_aigua = 4,7 % | |||
| fronteres = 720 | |||
| costes = 362 | |||
| població = 3 000 664 | |||
| població_any = 2014 | |||
| població_lloc = 126è | |||
| població_densitat = 125 | |||
| PIB_nominal= USD 23 912 millons | |||
| PIB_nominal_any = 2010 | |||
| PIB_nominal_lloc = | |||
| PIB_nominal_per_cápita = USD 7 468 | |||
| PIB = [[USD]] 23 912 millons | |||
| PIB_any = 2010 | |||
| PIB_lloc = | |||
| PIB_per_cápita = [[USD]] 7 468 | |||
| IDH = 0.716 | |||
| IDH_any = 2013 | |||
| IDH_lloc = 95 | |||
| IDH_categoria = <font color="#00CC00">'''Alt'''</font> | |||
| moneda = lek (Lk) | |||
| gentilici = Albanés | |||
| horari = CET (UTC+1) | |||
| horari_estiu = UTC+2 | |||
| cctld = .al | |||
| còdic_telefònic = 355 | |||
| prefix_radiofònic = ZAA-ZAZ | |||
| còdic_ISO = 008 / ALB / AL | |||
| membre_de = ONU, OSCE, OTAN, COE i CEFTA | |||
| Ciutats importants: | |||
| División administrativa: | |||
| nota1 = | |||
| matrícula_coche= | |||
| matrícula_avió= | |||
}} | |||
'''Albània''' (en [[albanés]] ''Shqipëria'') és una república d'[[Europa]], situada a la zona dels [[Balcans]]. Llimita al nort en [[Montenegro]], al nort-est en [[Kosovo]], a l'est en [[República de Macedònia|Macedònia]], al sur en [[Grècia]], a l'oest en la [[mar Adriàtica]] i al sur-oest en la [[mar Jònica]]. La capital és [[Tirana]], en 400.000 habitants, i les ciutats principals són [[Durrës]], [[Elbasan]], [[Vlorë]] i [[Shkodër]], que tenen pels volts dels 100.000 habitants. | |||
== Etimologia == | |||
El nom autòcton del país, ''Shqipëria'', que significa ''Terra de les Àguiles'', fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per [[Skanderbeg|Gjergj Kastriot]] ("Skanderbeg") en l'any [[1433]]; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de ''shqipëtar'', ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial [[àguila bicéfala|bicéfala]] heretada dels [[Imperi Bizantí|bizantins]]. El nom ''Albània'', en canvi, és alié als natius i deriva del [[llatí]], que aludia al país d'elevades montanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'[[Albània del Caucas|Albània]] a una gran part del [[Caucas]]). | |||
== Història == | |||
El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] e inclús la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. En l'any [[35 aC]] els [[romans]] en varen conquistar els llocs més accessibles i civilisats i hi varen formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai varen arribar a estar baix control de l'[[Imperi Romà]], lo que explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Baix els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Costantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], varen conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit en l'any 395 dC, els iliris varen ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els sigles V i VI varen confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i varen acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que varen assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]]. | |||
== Política == | |||
[[Archiu:Selia Kuvendit.jpg|thumb|El Parlament d'Albània en Tirana.]] | |||
{{AP|Política d'Albània}} | |||
La política d'Albània es desenrolla en una [[república]] [[parlamentarisme|parlamentària]], a través de la qual el [[Primer ministre d'Albània|Primer Ministre]] és el [[cap de govern]]. El [[poder eixecutiu]] és eixercit pel govern. El [[poder llegislatiu]] se li conferix al [[govern]] i al [[Parlament d'Albània|Parlament]] (''Kuvendi i Republikës së Shqipërisë''). | |||
Segons un informe de la [[Comissió Europea]] publicat en [[2006]] el 44 % dels ciutadans dels Estats membres de l'Unió Europea s'opon a l'ingrés d'Albània dins de dita organisació, contra un 41 % que es mostrà a favor. | |||
== Economia == | |||
{{AP|Economia d'Albània}} | |||
[[Archiu:07Tirana Sheshi Skenderbej03.jpg|thumb|La [[Plaça Skanderbeg]] en el centre de Tirana.]] | |||
Albània és el país a on més va persistir el règim comuniste d'economia centralisada i estatalisada de tota Europa. Sobre una base centrada en la [[agricultura]] i la [[mineria]], en grans centrals siderúrgiques, escàs comerç exterior i unes infraestructures absolutament insuficients, les tímides reformes iniciades en [[1985]] varen desembocar en un dur ajust econòmic en la década dels noranta. | |||
En una tecnologia antiquada, els indicadors econòmics varen caure sensiblement, en descensos en la producció industrial d'entre el 55 % i 60 %, abandó d'empreses i emigració cap a atres països tals com [[Itàlia]]. La reducció de la producció va alcançar també a l'agricultura, on les colectivitats varen ser preses pels llauradors creant una economia de subsistència familiar que no produïa excedents. | |||
En l'actualitat, els ajusts de 1991 despuix de les primeres eleccions pluripartidistes, han posat en marcha de nou una part de la [[indústria pesada]], han estés les zones de cultiu en inversió estrangera en el [[regadiu]], l'aporte de maquinària i el sector bancari ha millorat notablement. | |||
Un dels grans problemes de la seua economia és la proliferació del [[màfia albanesa|crim organisat]], que a través del control del [[tràfic de drogues]] i [[tràfic d'armes|d'armes]] en [[Europa]] i els [[Estats Units]], eixercix una poderosa i negativa influència en la seua normalisació econòmica. | |||
== Deport == | |||
[[Archiu:QemalStafaStadiumTirana.JPG|thumb|L'[[Estadi Qemal Stafa]], en Tirana, és el més gran del país.]] | |||
Des de principis del sigle XX, el deport més popular és el [[fútbol]], tant en número d'atletes com en número d'espectadors. La [[Federació Albanesa de Fútbol]] (FSHF) és l'organisme encarregat de la promoció i regulació d'este deport en el país. Va ser fundada en 1930 i actualment és un membre de la [[FIFA]] i membre fundador de la [[UEFA]]. La [[selecció de fútbol d'Albània]] ha tengut un rendiment discret en l'escenari continental i mai ha participat en una [[Copa Mundial de Fútbol]]. Atres deports populars inclouen el [[bàsquet]], [[voleibol]], [[tenis (deport)|tenis]], [[natació]], entre uns atres. [[Albània en els Jocs Olímpics|Albània]] va fer el seu debut en els [[Jocs Olímpics]] de [[Munich 1972]], i fins a 2012 cap dels seus atletes ha conseguit alguna medalla. | |||
L'11 d'octubre de 2015, la [[selecció de fútbol d'Albània]] va fer història, en classificar-se per primera volta a la [[Eurocopa 2016]] que es disputara en França, despuix de véncer per 0-3 de visita a la Selecció d'Armènia. | |||
== Enllaços externs == | |||
{{commonscat|Albania}} | |||
{{Països Europa}} | |||
{{UE}} | |||
[[Categoria:Albània]] | |||
[[Categoria:Països]] | [[Categoria:Països]] | ||
[[Categoria:Països d'Europa]] | [[Categoria:Països d'Europa]] | ||