Diferència entre les revisions de "Alfons el Magnànim"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Alfons_V.jpg|right|350px|thumb|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]].]]
+
[[File:Alfonso-V-el-Magnanimo.jpg|right|350px|thumb|"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià [[Joan de Joanes]]]]
  
'''Alfons el Magnànim''', rei d’[[Aragó]], [[Valencia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Cerdenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]], naixqué en [[Medina del Campo]] en [[1396]] i morí en el castell Dell’Ovo, Nàpols, en [[1458]].  
+
'''Alfons el Magnànim''' ([[Medina del Campo]], [[Valladolit]], [[Castella]], [[1396]] - [[Nàpols]], [[Regne de Nàpols]], [[1458]]), rei d’[[Aragó]], [[Valéncia]], [[Mallorca]], [[ Sicília]], [[Sardenya]] i [[Nàpols]] i comte de [[Barcelona]].
  
Estratega, batallador, humaniste, d’ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m’agraden, perque ni el temor ni l’esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en Maria de Castella, la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.
+
== Biografia ==
  
Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].  
+
Alfons el Magnànim naixqué en [[Medina del Campo]] en l'any [[1396]] i morí en el castell Dell'Ovo, Nàpols, en l'any [[1458]]. Fon Alfons V d'Aragó i III de Valéncia.
 +
 
 +
Estratega, batallador, humaniste, d'ell es la cita: ''“Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m'agraden, perque ni el temor ni l'esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”''. [[Alfons III]] de [[Valéncia]], el segon de la dinastia dels [[Trastamara]], es casà en [[Maria de Castella]], la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.
 +
 
 +
Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran o Ferrando, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, [[Joan II]] de [[Valéncia]].
  
 
== Mampreses pel Mediterràneu ==
 
== Mampreses pel Mediterràneu ==
 +
 
[[Valéncia]], ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la [[Península Ibèrica]]; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels més importants de l'àmbit mediterràneu.
 
[[Valéncia]], ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la [[Península Ibèrica]]; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels més importants de l'àmbit mediterràneu.
  
Alfons rebé l’ajuda incondicional –a pesar d’alguna contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del [[segle d’Or]], [[Ausias March]] i [[Jordi de Sant Jordi]], s’enrolaran com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l’[[Archiu del Regne de Valéncia]] i el [[Mestre Racional]], dos institucions mes que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim, [[Valéncia]] serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el [[Monasteri de la Trinitat]], regit per la gran [[Sor Isabel de Villena]].
+
Alfons rebé l'ajuda incondicional –a pesar d'alguna contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del [[sigle d’Or]], [[Ausias March]] i [[Jordi de Sant Jordi]], s'enrolaran com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l'[[Archiu del Regne de Valéncia]] i el [[Mestre Racional]], dos institucions més que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim, [[Valéncia]] serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el [[Monasteri de la Trinitat]], regit per la gran [[Sor Isabel de Villena]].
  
 
[[Valéncia]], sempre fon fidel en els seus monarques, i més en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'[[Alfons III]] de [[Valéncia]] i V d'[[Aragó]].
 
[[Valéncia]], sempre fon fidel en els seus monarques, i més en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'[[Alfons III]] de [[Valéncia]] i V d'[[Aragó]].
 +
 +
== Cites ==
 +
 +
{{Cita|''En Nápoles, y en Italia, la palabra 'catalán' se aplicaba a toda persona no sólo catalana sino también aragonesa, valenciana... algo similar a lo de los gallegos en la Argentina, que a todo español se le conoce como 'gallego'. Lo de 'catalán' en Italia era debido a que con anterioridad las huestes catalanas ya eran allí conocidas y a todos los que llegaron después se les llamó también catalanes, aún sin serlo. Por eso cuando entró en Nápoles Alfonso el Magnánimo, el cronista de la época relata: "... encabezaban el cortejo aquellos españoles a los que llamamos catalanes".''|[[Francisco Lliso i Genovés|Fco. Lliso Genovés]]. ''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991)}}
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Maria de Castella]]
 +
* [[Sigle d'Or]]
  
 
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
 +
 
*[http://simosantonja.wordpress.com/category/magnanimo/ Alfons el Magnànim "valencià"]
 
*[http://simosantonja.wordpress.com/category/magnanimo/ Alfons el Magnànim "valencià"]
 
*[http://simosantonja.wordpress.com/2009/06/30/alfonso-el-magnanimo-valenciano%c2%b4-y-ii/ Alfons el Magnànim "valencià"!(II)]
 
*[http://simosantonja.wordpress.com/2009/06/30/alfonso-el-magnanimo-valenciano%c2%b4-y-ii/ Alfons el Magnànim "valencià"!(II)]
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Biografies]]
+
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
 
[[Categoria:Reis de Valéncia]]
 
[[Categoria:Casa d'Aragó]]
 
[[Categoria:Casa d'Aragó]]

Última revisió del 11:37 2 jun 2024

"Alfons V, El Magnànim", obra del pintor valencià Joan de Joanes

Alfons el Magnànim (Medina del Campo, Valladolit, Castella, 1396 - Nàpols, Regne de Nàpols, 1458), rei d’Aragó, Valéncia, Mallorca, Sicília, Sardenya i Nàpols i comte de Barcelona.

Biografia[editar | editar còdic]

Alfons el Magnànim naixqué en Medina del Campo en l'any 1396 i morí en el castell Dell'Ovo, Nàpols, en l'any 1458. Fon Alfons V d'Aragó i III de Valéncia.

Estratega, batallador, humaniste, d'ell es la cita: “Els llibres són, entre els meus consellers, els que més m'agraden, perque ni el temor ni l'esperança els impedixen dir-me lo que dec fer”. Alfons III de Valéncia, el segon de la dinastia dels Trastamara, es casà en Maria de Castella, la seua cosina germana, en la qual no tingué descendència. La reina no ixqué dels estats peninsulars, mentres que el rei passà gran part de la seua vida per les possessions italianes.

Al seu òbit, aquelles les deixà al seu fill natural Ferran o Ferrando, mentres que el llegat peninsular quedà en mans del seu germà Joan de Trastamara, Joan II de Valéncia.

Mampreses pel Mediterràneu[editar | editar còdic]

Valéncia, ciutat i regne, està present en les mampreses del Magnànim i constituïx la via per la qual, en tota seguritat, es produïx l'introducció del Renaiximent en la Península Ibèrica; no debades el port del Cap i Casal era, en aquells moments, un dels més importants de l'àmbit mediterràneu.

Alfons rebé l'ajuda incondicional –a pesar d'alguna contestació o mínima oposició puntual- dels valencians en les seues mampreses d'expansió per la Mediterrànea. Dos dels grans poetes del sigle d’Or, Ausias March i Jordi de Sant Jordi, s'enrolaran com a cavallers en les expedicions que el rei protagonisarà, i ad ell dedicaran algun poema; ell creà l'Archiu del Regne de Valéncia i el Mestre Racional, dos institucions més que sumar a les que particularisaven la nacionalitat valenciana en el marc del restant de dominis reals. En época del Magnànim, Valéncia serà referent cultural, polític i comercial, i en el Cap i Casal, la seua esposa llegitima, Maria, establirà la seua residencia i fundarà el Monasteri de la Trinitat, regit per la gran Sor Isabel de Villena.

Valéncia, sempre fon fidel en els seus monarques, i més en el cas del Magnànim a qui ajudà complidament en les iniciatives i mampreses d'Alfons III de Valéncia i V d'Aragó.

Cites[editar | editar còdic]

En Nápoles, y en Italia, la palabra 'catalán' se aplicaba a toda persona no sólo catalana sino también aragonesa, valenciana... algo similar a lo de los gallegos en la Argentina, que a todo español se le conoce como 'gallego'. Lo de 'catalán' en Italia era debido a que con anterioridad las huestes catalanas ya eran allí conocidas y a todos los que llegaron después se les llamó también catalanes, aún sin serlo. Por eso cuando entró en Nápoles Alfonso el Magnánimo, el cronista de la época relata: "... encabezaban el cortejo aquellos españoles a los que llamamos catalanes".
Fco. Lliso Genovés. Antes y después de la conquista de Valencia (Valéncia, 1991)

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]