Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Gas natural"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mSense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Archiu:Natural gas production world.PNG|thumb|right|270px|Producció de gas natural al món]]
[[Archiu:Natural gas production world.PNG|thumb|right|270px|Producció de gas natural en el món]]
El '''gas natural''' és una font d'[[energia fòssil]] que, com el [[carbó]] o el [[petròleu]], està constituïda per una barreja d'[[hidrocarbur]]s, unes molècules formades per [[àtoms]] de [[carbono]] i [[hidrogen]]. El seu [[poder calorífic]] varia molt segons la seua composició, pero els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 [[caloria|quilocalories]] per metro cúbic de gas natural.
El '''gas natural''' és una font d'[[energia fòssil]] que, com el [[carbó]] o el [[petròleu]], està constituïda per una barreja d'[[hidrocarbur]]s, unes molècules formades per [[àtoms]] de [[carbono]] i [[hidrogen]]. El seu [[poder calorífic]] varia molt segons la seua composició, pero els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 [[caloria|quilocalories]] per metro cúbic de gas natural.


El gas natural és una [[energia primària]], o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'[[energia solar]], el [[carbó]] i el [[petròleu]]. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a [[Residu (deixalles)|residus]] i [[contaminant atmosfèric|emissions atmosfèriques]], i del [[combustible]] més eficient per a l'obtenció d'[[electricitat]] a les [[centrals tèrmiques]], en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del [[Petròleu|fuel]], el 26'1% de l'[[urani]] ([[central nuclear]]) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.<ref name=arnaldos/> També és més [[economia|econòmic]] i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.<ref name=histeconomica/>
El gas natural és una [[energia primària]], o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'[[energia solar]], el [[carbó]] i el [[petròleu]]. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a [[Residu (deixalles)|residus]] i [[contaminant atmosfèric|emissions atmosfèriques]], i del [[combustible]] més eficient per a l'obtenció d'[[electricitat]] a les [[centrals tèrmiques]], en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del [[Petròleu|fuel]], el 26'1% de l'[[urani]] ([[central nuclear]]) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.<ref name=arnaldos/> També és més [[economia|econòmic]] i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.<ref name=histeconomica/>


Per tot això es va començar a utilisar a partir dels [[anys 60]] com a combustible preferent excepte al [[transport]], on continua predominant el petroli.<ref name=histeconomica>''Introducció a la història econòmica mundial'', de Gaspar Feliu i Montfort, Carles Sudrià i Triay, Gaspar Feliu i Montfort Carles Sudrià i Triay. Edició [[Universitat de València]], 2006 ISBN 9788437062976</ref> A més, s'usa també com a [[matèria primera]] de numerosos productes [[químics]].<ref name=arnaldos/> La construcció de [[gasoducte]]s i el [[comerç]] de gas natural ha donat lloc a [[guerra|conflictes armats]] importants entre diferents països del món als [[segle XX|segles XX]] i [[segle XXI|XXI]].<ref>''Els conflictes i la pau'', de Helen Ware. [[Intermón Oxfam]], 2007 ISBN 9788484524793</ref>
Per tot això es va començar a utilisar a partir dels [[anys 60]] com a combustible preferent excepte al [[transport]], a on contínua predominant el petròleu.<ref name=histeconomica>''Introducció a l'història econòmica mundial'', de Gaspar Feliu i Montfort, Carles Sudrià i Triay, Gaspar Feliu i Montfort Carles Sudrià i Triay. Edició [[Universitat de Valéncia]], 2006 ISBN 9788437062976</ref> Ademés, s'usa també com a [[matèria primera]] de numerosos productes [[químics]].<ref name=arnaldos/> La construcció de [[gasoducte]]s i el [[comerç]] de gas natural ha donat lloc a [[guerra|conflictes armats]] importants entre diferents països del món en els [[sigle XX|sigles XX]] i [[sigle XXI|XXI]].<ref>''Els conflictes i la pau'', de Helen Ware. [[Intermón Oxfam]], 2007 ISBN 9788484524793</ref>  


== Referències ==
== Referències ==
<references/>
<references/>
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Natural gas}}


[[Categoria:Energia]]
[[Categoria:Energia]]
[[Categoria:Gas natural| ]]
[[Categoria:Gas natural| ]]

Última revisió del 11:53 12 jul 2025

Producció de gas natural en el món

El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petròleu, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carbono i hidrogen. El seu poder calorífic varia molt segons la seua composició, pero els més elevats es troben entre les 8.500 i les 10.200 quilocalories per metro cúbic de gas natural.

El gas natural és una energia primària, o que es pot obtindre directament sense transformació. Les atres energies primàries són l'energia solar, el carbó i el petròleu. Es tracta de l'energia fòssil més neta quant a residus i emissions atmosfèriques, i del combustible més eficient per a l'obtenció d'electricitat a les centrals tèrmiques, en una eficiència total d'un 50'7% front al 25'7% del fuel, el 26'1% de l'urani (central nuclear) i el 26'8% del carbó. La seua utilisació directa, sense haver de transformar-se prèviament en electricitat, té una eficiència molt major, d'un 91'2%.[1] També és més econòmic i més fàcil d'almagasenar que el carbó i els derivats del petròleu.[2]

Per tot això es va començar a utilisar a partir dels anys 60 com a combustible preferent excepte al transport, a on contínua predominant el petròleu.[2] Ademés, s'usa també com a matèria primera de numerosos productes químics.[1] La construcció de gasoductes i el comerç de gas natural ha donat lloc a conflictes armats importants entre diferents països del món en els sigles XX i XXI.[3]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada arnaldos
  2. 2,0 2,1 Introducció a l'història econòmica mundial, de Gaspar Feliu i Montfort, Carles Sudrià i Triay, Gaspar Feliu i Montfort Carles Sudrià i Triay. Edició Universitat de Valéncia, 2006 ISBN 9788437062976
  3. Els conflictes i la pau, de Helen Ware. Intermón Oxfam, 2007 ISBN 9788484524793

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons