Diferència entre les revisions de "Bes (mitologia)" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|Bes, en [[Dendera]]]]

[[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|<center>Bes, en [[Dendera]]</center>]]

'''Bes''' ~~era un~~ [[~~geni~~]] ~~protector de la~~ [[~~mitologia~~]] [[~~Egipte|egipcia~~]] ~~que portava~~ el títul de "Senyor de Punt" o "Senyor de Nubia".

'''Bes''' o la seua contrapart femenina [[Beset]] és una [[Deu|deitat]] protectora de la [[mitologia egipcíaca]]. És descrit com un defensor de tot lo bo, protegint a les llars, a les parteres <ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> i als chiquets de tot mal, i estant associat en l'amor i el plaer sexual. El seu cult apareix primordialment en l'Imperi Nou, pero segons algunes investigacions es remontaria a molt abans. Du el títul de Senyor de Punt o Senyor de Nubia.

El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,~~<ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>~~ aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.<ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/>

== Iconografia ==

Geni nano, barbut i en cabellam que ensenya la [[llengua]] i reunix traces de diverses divinitats menors. Sol estar representat nuet o cobert en una pell de [[Lleó (animal)|lleó]], en ocasions en un gran [[Pene|falo]] en erecció. Subjecta en les seues mans instruments musicals o gavinets. Al contrari que les atres figures de l'art egipcíac, sol representar-se de front.

== Mitologia ==

Era una deitat tutelar del matrimoni que es troba en multitut d'amulets màgics i en llocs en els que les dònes i els chiquets necessitaven del seu conte.

El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.

Era colocat en les portes de les cases i alluntava els genis malignes que podien atacar-los durant el somi, <ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> per esta raó apareix en multitut d'amulets en forma de reposa-caps. Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/> Ademés, el seu aspecte amenaçador protegia de les picadures venenoses dels reptils i insectes; per a totes estes funcions utilisava instruments musicals tals com l'[[arpa]] i el [[tambor]].

== Epònims ==

Els fenicis de Gadir varen fundar un assentament en l'illa de Bes, en l'any [[654 a. C.]], a la que els [[Antiga Roma|romans]] varen cridar Ebusus, i que hui coneixem en el nom d'[[Eivissa]].

== Referències ==

* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9

* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net

* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9

* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

== Bibliografia ==

* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3

* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9

* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421

* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Mitologia]]

[[Categoria:Mitologia egípcia]]

[[Categoria:Deus egipcíacs]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|Bes, en [[Dendera]]]]
+[[Image:Egypt.Dendera.Bes.01.jpg|thumb|200px|<center>Bes, en [[Dendera]]</center>]]
-'''Bes''' era un [[geni]] protector de la [[mitologia]] [[Egipte|egipcia]] que portava el títul de "Senyor de Punt" o "Senyor de Nubia".
+'''Bes''' o la seua contrapart femenina [[Beset]] és una [[Deu|deitat]] protectora de la [[mitologia egipcíaca]]. És descrit com un defensor de tot lo bo, protegint a les llars, a les parteres <ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref>  i als chiquets de tot mal, i estant associat en l'amor i el plaer sexual. El seu cult apareix primordialment en l'Imperi Nou, pero segons algunes investigacions es remontaria a molt abans. Du el títul de Senyor de Punt o Senyor de Nubia.
-El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,<ref>Alberto Siliotti (2005). ''Egipto''. Ediciones Folio. ISBN 84-413-2111-6</ref> aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.<ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/>
+== Iconografia ==
+Geni nano, barbut i en cabellam que ensenya la [[llengua]] i reunix traces de diverses divinitats menors. Sol estar representat nuet o cobert en una pell de [[Lleó (animal)|lleó]], en ocasions en un gran [[Pene|falo]] en erecció. Subjecta en les seues mans instruments musicals o gavinets. Al contrari que les atres figures de l'art egipcíac, sol representar-se de front.
+== Mitologia ==
+Era una deitat tutelar del matrimoni que es troba en multitut d'amulets màgics i en llocs en els que les dònes i els chiquets necessitaven del seu conte.
+El seu aspecte amenaçador alluntava als mals espirits i era el protector dels chiquets i de les parteres,aixina com de la llar, velant pel somi de les seues habitants.
+Era colocat en les portes de les cases i alluntava els genis malignes que podien atacar-los durant el somi, <ref name = Cronica>''Crónica Visual Larousse''. (1992) Planeta Larousse y Editorial Planeta de Agostini. ISBN 84-395-2117-0</ref> per esta raó apareix en multitut d'amulets en forma de reposa-caps. Gojà de gran popularitat a partir de l'[[Imperi Nou]] (1580-1085 a.C) i se li troba representat en la decoració dels llits.<ref name = Cronica/> Ademés, el seu aspecte amenaçador protegia de les picadures venenoses dels reptils i insectes; per a totes estes funcions utilisava instruments musicals tals com l'[[arpa]] i el [[tambor]].
+== Epònims ==
+Els fenicis de Gadir varen fundar un assentament en l'illa de Bes, en l'any [[654 a. C.]], a la que els [[Antiga Roma|romans]] varen cridar Ebusus, i que hui coneixem en el nom d'[[Eivissa]].
 == Referències ==
 {{Referències}}
+* Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
+* «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
+* Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
+* Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146
+== Bibliografia ==
+* Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
+* Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
+* Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
+* Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X
 == Enllaços externs ==
 {{Commonscat|Bes}}
+[[Categoria:Mitologia]]
 [[Categoria:Mitologia egípcia]]
+[[Categoria:Deus egipcíacs]]