Diferència entre les revisions de "Falange" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 22 edicions intermiges d'12 usuaris)

Llínea 1:

La falange es una formació de combat grega ~~que data~~ del sigle V a.C., estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga ~~hasta~~ l'aparició de les [[Legions Romanes]].

[[Image:Greek Phalanx.jpg|thumb|300px|Reconstrucció moderna de soldats grecs en formació de falange]]

La '''falange''' (del [[grec]] i [[llatí]] ''phalange'')<ref>{{DGLV|Falange}}</ref> fon una formació de combat grega del [[sigle V a. C.]], estes tropes foren els tancs de l'[[edat antiga]], eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga fins l'aparició de les [[Legions Romanes]].

== Forma de combat ==

Es situaven un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacà per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren possar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].

Se situaven un número indeterminat d'hòmens d'amplària i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacada per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fi al regnat de les falanges al mediterràneu en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].

== Armament ==

~~Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o '''''sarissa''''', una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu).~~

~~Utilisaven un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.~~

Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o '''''sarissa''''', una cuiraça de pell, [[cotó]] o [[ferro]] (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu).

Utilisaven un casc de pell o de [[bronze]] i unes sandàlies.

== Inventor ==

Se li ~~atribuix la~~ invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de Macedònia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. ~~Açí~~ estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ~~ocorrer~~ l'idea de un hòplita en una llança molt llarga. ~~Cuant~~ tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà ~~Grecia~~ i ~~duguè~~ al seu fill ([[~~Alexandre~~ Magne]]) a la conquista de l'Imperi Persa.

Se li atribuïx l'invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de [[Macedònia]], que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon a on se li va ocórrer l'idea d'un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà [[Grècia]] i dugué al seu fill ([[Aleixandre Magne]]) a la conquista de l'[[Imperi Persa]].

== Victòries ==

Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). ~~Encà~~ que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la ~~victoria~~ se deu a la caballeria ~~Macedonia~~ els '''''Hetairois'''''.

Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victòria se deu a la caballeria Macedònia els '''''Hetairois'''''.

== Referències ==

[[Categoria:Edat Antiga]]

[[Categoria:Antiga Grècia]]

[[Categoria: Unitats militars]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-La falange es una formació de combat grega que data del sigle V a.C.,  estes tropes foren els tancs de l'edat antiga, eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga hasta l'aparició de les [[Legions Romanes]].
+[[Image:Greek Phalanx.jpg|thumb|300px|Reconstrucció moderna de soldats grecs en formació de falange]]
+La '''falange''' (del [[grec]] i [[llatí]] ''phalange'')<ref>{{DGLV|Falange}}</ref> fon una formació de combat grega del [[sigle V a. C.]], estes tropes foren els tancs de l'[[edat antiga]], eren l'evolució dels hèplites de les polis gregues. Foren la principal unitat de combat de l'edat antiga fins l'aparició de les [[Legions Romanes]].
 == Forma de combat ==
-Es situaven un número indeterminat d'homes d'amplaria i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacà per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren possar fí al reinat de les falanges al mediterrani en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].
+Se situaven un número indeterminat d'hòmens d'amplària i uns setze de profunditat, formaven en gran disciplina, i mai trencaven la formació de combat, ya que això suponia la destrucció de la falange i l'aniquilament d'esta. Avançaven cara a l'enemic de front, com si foren un tanc, per a intentar conseguir un choc frontal. Si una falange era atacada per un flanc o per la retaguàrdia era casi automàticament exterminats. L'única forma de derrotar a les falanges fon rodejar-les i atacar-lis pels seus punts dèbils; aixina és com les legions (molt més flexibles i dinàmiques) conseguiren posar fi al regnat de les falanges al mediterràneu en la [[Batalla dels Cinoscéfals]].
 == Armament ==
-Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o '''''sarissa''''', una cuiraça de pell, cotó o ferro (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu).
-Utilisaven un casc de pell o de bronçe y unes sandàlies.
+Els falangetes anaven armats en un escut en la mà esquerra, una llança llarga o '''''sarissa''''', una cuiraça de pell, [[cotó]] o [[ferro]] (estes últimes menys utilisades debut al seu pés i preu).
+Utilisaven un casc de pell o de [[bronze]] i unes sandàlies.
 == Inventor ==
-Se li atribuix la invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de Macedònia, que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Açí estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon on se li va ocorrer l'idea de un hòplita en una llança molt llarga. Cuant tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà Grecia i duguè al seu fill ([[Alexandre Magne]]) a la conquista de l'Imperi Persa.
+Se li atribuïx l'invenció de la falange a [[Filip de Macedònia]], un rei de [[Macedònia]], que estigué durant la seua infància com a rehen en Tebes. Ací estigué en contacte en les noves tendències hoplítiques i fon a on se li va ocórrer l'idea d'un hòplita en una llança molt llarga. Quan tornà a Macedònia remodelà el eixèrcit i creà una tropa professional que conquistà [[Grècia]] i dugué al seu fill ([[Aleixandre Magne]]) a la conquista de l'[[Imperi Persa]].
 == Victòries ==
-Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encà que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victoria se deu a la caballeria Macedonia els '''''Hetairois'''''.
+Les grans victòries de les falanges foren les batalles de Queronà (capitanejades per Filip), Issos i Gaucamela (capitanejades per Alexandre). Encara que, el paper de les falanges fon vital en estes batalles la victòria se deu a la caballeria Macedònia els '''''Hetairois'''''.
+== Referències ==
+<references />
+[[Categoria:Edat Antiga]]
+[[Categoria:Antiga Grècia]]
+[[Categoria: Unitats militars]]