Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "El Realet"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
mSin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostra una edició intermija d'un usuari)
Llínea 3: Llínea 3:
Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] i junt al [[Monasteri de Zaidia|Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses]].
Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al [[Pont de Sant Josep (Valéncia)|pont de Sant Josep]] i junt al [[Monasteri de Zaidia|Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses]].


'''El Realet''' fon destruit al mateix temps que el [[Palau del Real de Valéncia|Palau del Real]], en l'any [[1809]] i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de [[Napoleó]] no lo utilisaren de atalaya des de a on bombardejar la ciutat.  
'''El Realet''' fon destruit al mateix temps que el [[Palau del Real de Valéncia|Palau del Real]], en l'any [[1809]] i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de [[Napoleó]] no lo utilisaren d'atalaya des d'a on bombardejar la ciutat.  


==Bibliografia==
== Bibliografia ==
*Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez,José María. Barcelona.1858.
* Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez,José María. Barcelona.1858





Última revisió del 11:57 7 jul 2024

El Realet fon el nom en el que se coneixia un alcàsser, manat construir per Na Teresa Gil de Vidaure, segona esposa de Jaume I, per a que els seus fills, En Jaume de Jérica i En Pere de Ayerve residiran quan estaven en Valéncia.

Estava situat a l'atra vora del riu de la ciutat, front al pont de Sant Josep i junt al Real Monasteri per a dones nobles que volgueren ser Religioses Cistercienses.

El Realet fon destruit al mateix temps que el Palau del Real, en l'any 1809 i en els mateixos motius, oficialment per a que les tropes de Napoleó no lo utilisaren d'atalaya des d'a on bombardejar la ciutat.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Memoria historica y descriptiva de las casas consistoriales de la ciudad de Valencia. Zacarés y Velázquez,José María. Barcelona.1858