Diferència entre les revisions de "Manifest del Partit Comuniste" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

[[Archiu:communist-manifesto.png|thumb|El manifest ~~Comunista~~]]

[[Archiu:communist-manifesto.png|thumb|El manifest Comuniste]]

El '''Manifest ~~Comunista~~''' ([[Idioma ~~alemany~~|~~alemany~~]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.

El '''Manifest Comuniste''' ([[Idioma alemà|alemà]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.

Publicat inicialment en [[~~alemany~~]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.

La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, ~~només~~ el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este ~~pròleg~~.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'~~[[alemany]]~~.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, a soles el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròlec.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>

"Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Archiu:communist-manifesto.png|thumb|El manifest Comunista]]
+[[Archiu:communist-manifesto.png|thumb|El manifest Comuniste]]
-El '''Manifest Comunista''' ([[Idioma alemany|alemany]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.
+El '''Manifest Comuniste''' ([[Idioma alemà|alemà]]: ''Das Kommunisitische Manifest'') fon el programa teòric i pràctic, destinat a la publicitat, de la [[Lliga Comunista]], una organisació obrera internacional. Va ser redactat en [[novembre]] de [[1847]] per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]], per encàrrec del partit.
-Publicat inicialment en [[alemany]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.
+Publicat inicialment en [[alemà]] ([[1848]]), no veu la llum en [[Anglaterra]] fins l'any [[1850]]. Va tindre una gran popularitat entre el moviment obrer de la segona mitat del [[sigle XIX]] i fon reeditat en numeroses ocasions i traduït a la major part de les llengües europees.
-La primera traducció al [[català]] data de l'any [[1930]] i va ser encarregada per [[Manuel González Alba]] a [[Emili Granier i Barrera]] per a ser publicada en la seua editorial Arc de Barà. Granier va fer la traducció sobre la versió francesa de [[Laura Lafargue]]. La primera traducció directa de l'alemany la va fer en [[1936]] [[Pau Cirera]] per la [[USC]]. El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, només el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròleg.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'[[alemany]].<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>
+El manuscrit va ser traduït a diverses llengües europees als pocs mesos de ser acabat. En [[1848]] varen aparéixer versions en [[francés]], [[polonés]], [[italià]], [[danés]], [[neerlandés]] i [[suec]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'', nota 1 (p. 109).</ref> Als diversos pròlecs que varen escriure Marx i Engels primer i despuix, a la mort de Marx, a soles el segon, es deixa constància de les distintes edicions i traductors a lo llarc dels anys. Segons el pròlec en l'edició alemana de [[1872]], la primera traducció a l'anglés, publicat en el periòdic [[Red Republican]], va ser un treball de la periodista [[Helen Macfarlane]].<ref name="pref 1872">''Manifiesto del Partido Comunista'', p. 27-29.</ref> L'edició francesa va ser publicada en [[París]] en 1848, segons este pròlec.<ref name="pref 1872"/> En [[Londres]] es varen publicar també les primeres traduccions al polonés i a l'alemà.<ref name="pref 1872"/> La primera traducció al [[rus]] la va realisar l'[[anarquista]] [[Mikhaïl Bakunin]]. La primera traducció al [[castellà]], feta pel socialista José Mesa Leompart va ser publicada en [[1872]] en la revista [[La Emancipación]] de Madrit, en [[1886]].<ref>''Manifiesto del Partido Comunista'' (p. 112).</ref> La primera edició a l'[[afrikaans]] va aparéixer en un prefaci de [[Lev Trotski]], ''Noranta anys del Manifest Comunista''.<ref>''A noventa años del Manifiesto Comunista'', León Trotsky.</ref>
 "Un fantasma recorre Europa, el [[comunisme]]" i "Proletaris de tots els països uniu-vos!" obren i tanquen el manifest respectivament. Abdós mostren clarament la intencionalitat [[política]] d'un manifest destinat a convéncer el moviment obrer de qué hi ha una alternativa al [[capitalisme]], que a tots els països industrialisats hi ha un moviment obrer emergent i que la internacionalisació de la lluita obrera és el camí per al triumf del comunisme.