Diferència entre les revisions de "Tycho Brahe"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe '''Tycho Brahe''' (Castell de Knudstrup, Escània, 14 de decembre...» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Tycho Brahe 2.jpg|thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe]] | [[Image:Tycho Brahe 2.jpg|thumb|250px|Retrat de Tycho Brahe]] | ||
'''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] | '''Tycho Brahe''' ([[Castell de Knutstorp|Castell de Knudstrup]], [[Escània]], [[14 de decembre]] de [[1546]] - † [[Praga]], [[24 d'octubre]] de [[1601]]) fon un [[astrònom]] [[Dinamarca|danés]], considerat el més gran observador del cel en el periodo anterior a l'invenció del [[telescopi]]. | ||
Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela|estreles]] i els [[Planeta|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles. | Va fer que es construïra [[Uraniborg]], un palau que es convertiria en el primer institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li varen permetre medir les posicions de les [[Estrela|estreles]] i els [[Planeta|planetes]] en una precisió molt superior a la de l'época. Atret per la fama de Brahe, [[Johannes Kepler]] va acceptar una invitació que li va fer per a treballar junt a ell en [[Praga]]. Tycho pensava que el progrés en [[astronomia]] no podia conseguir-se per l'observació ocasional i investigacions puntuals sino que es necessitaven mesures sistemàtiques, nit despuix de nit, utilisant els instruments més precisos possibles. | ||
Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton|Newton]]. | Despuix de la mort de Brahe les mesures sobre la posició dels planetes varen passar a possessió de Kepler, i les mesures del moviment de [[Mart (planeta)|Mart]], en particular del seu [[Retrogradació dels planetes|moviment retrògrat]], varen ser essencials per a que poguera formular les tres lleis que rigen el moviment dels planetes. Posteriorment, estes lleis varen servir de base a la [[llei de la gravitació universal]] de [[Isaac Newton|Newton]]. | ||
== Referències == | |||
* Adam Mosley; Departamento de Historia y Filosofía de la Ciencia de la Universidad de Cambridge. Tycho Brahe y la Astrología 1999 | |||
* ''The Martyrs of Science, or the Lives of Galileo, Tycho Brahe, and Kepler'' (1841) | |||
== Bibliografia == | |||
* Bérenguer, Jean (1993). ''El imperio de los Habsburgo (1273–1918)''. Barcelona: Crítica. ISBN 84-7423-572-3 | |||
* Gribbin, John (2006). ''Historia de la ciencia, 1543–2001'' (2ª edición). Barcelona: Crítica. ISBN 84-8432-607-1 | |||
* Stewart, Ian (2012). ''Historia de las matemáticas en los últimos 10.000 año''s. Barcelona: Crítica. ISBN 978-84-9892-329-2 | |||
* Thoren, Victor E. (1990). ''The Lord of Uraniborg: A Biography of Tycho Brahe'' (en [[anglés]]). Cambridge University Press. ISBN 9780521351584 | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Tycho Brahe}} | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Astrònoms]] | |||