Diferència entre les revisions de "Oli vegetal" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 11:

* La [[oliva]] (frut del [[olivera]])

* El [[girasol]]

* La [[*soya]]

* La [[soja]]

* La [[palma (botànica)|palma]], tant del [[frut]] com de l'os.

* El [[sésam]]

Llínea 20:

* El [[cartamo]]

* El [[cànem]]

* La [[colza]], en especial la varietat [[canola]] ('''ca'''*adian '''o'''*il '''l'''*ow '''a'''*cid) originària de [[Canadà]], que és una varietat apta per a consum humà.

* La [[colza]], en especial la varietat [[canola]] ('''ca'''nadian '''o'''il '''l'''ow '''a'''cid) originària de [[Canadà]], que és una varietat apta per a consum humà.

* La [[armela]]

* La [[anou (frut de l'anouer)|anou]]

Llínea 74:

L'oli vegetal es pot obtindre mecànica o químicament, i generalment s'usa alguna combinació d'abdós tècniques.

En el método '''mecànic''' les [[llavor]]s i [[frut]]s *oleaginosos se someten a un procés de [[Prensa hidràulica|prensage]]. Els residus d'este prensage s'aprofiten com a aliment per al [[ganado]], per ser un producte molt ric en [[proteïnes]]. Finalment se somet a l'oli extret a un atre procés de [[refinat|refinament]].

En el método '''mecànic''' les [[llavor]]s i [[frut]]s oleaginosos se someten a un procés de [[Prensa hidràulica|prensage]]. Els residus d'este prensage s'aprofiten com a aliment per al [[ganado]], per ser un producte molt ric en [[proteïnes]]. Finalment se somet a l'oli extret a un atre procés de [[refinat|refinament]].

El método '''químic''' utilisa [[dissolvent]]s químics que resulten més ràpits i barats, ademés de donar millor rendiment. El solvent generalment usat és el [[Hexano]].

Els [[greix hidrogenat|olis hidrogenats]] es formen a partir de [[oli]] i [[hidrogen]]. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a [[pressió|pressiones]] elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en [[grasses]] o en una substància semisòlida (cridada ''sagí vegetal'') en la que s'elaboren les [[margarina]]s. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de [[colesterol]] en sanc, molt més que els greixos vegetals o les animals; pel seu contingut en [[greixos *trans|#àcit grassos ''trans'']]. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació.

Els [[greix hidrogenat|olis hidrogenats]] es formen a partir de [[oli]] i [[hidrogen]]. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a [[pressió|pressiones]] elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en [[grasses]] o en una substància semisòlida (cridada ''sagí vegetal'') en la que s'elaboren les [[margarina]]s. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de [[colesterol]] en sanc, molt més que els greixos vegetals o les animals; pel seu contingut en [[greixos trans|àcit grassos ''trans'']]. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació.

== Vore també ==

@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 * La [[oliva]] (frut del [[olivera]])
 * El [[girasol]]
-* La [[*soya]]
+* La [[soja]]
 * La [[palma (botànica)|palma]], tant del [[frut]] com de l'os.
 * El [[sésam]]
@@ Llínea 20: / Llínea 20: @@
 * El [[cartamo]]
 * El [[cànem]]
-* La [[colza]], en especial la varietat [[canola]] ('''ca'''*adian '''o'''*il '''l'''*ow '''a'''*cid) originària de [[Canadà]], que és una varietat apta per a consum humà.
+* La [[colza]], en especial la varietat [[canola]] ('''ca'''nadian '''o'''il '''l'''ow '''a'''cid) originària de [[Canadà]], que és una varietat apta per a consum humà.
 * La [[armela]]
 * La [[anou (frut de l'anouer)|anou]]
@@ Llínea 74: / Llínea 74: @@
 L'oli vegetal es pot obtindre mecànica o químicament, i generalment s'usa alguna combinació d'abdós tècniques.
-En el método '''mecànic''' les [[llavor]]s i [[frut]]s *oleaginosos se someten a un procés de [[Prensa hidràulica|prensage]]. Els residus d'este prensage s'aprofiten com a aliment per al [[ganado]], per ser un producte molt ric en [[proteïnes]]. Finalment se somet a l'oli extret a un atre procés de [[refinat|refinament]].
+En el método '''mecànic''' les [[llavor]]s i [[frut]]s oleaginosos se someten a un procés de [[Prensa hidràulica|prensage]]. Els residus d'este prensage s'aprofiten com a aliment per al [[ganado]], per ser un producte molt ric en [[proteïnes]]. Finalment se somet a l'oli extret a un atre procés de [[refinat|refinament]].
 El método '''químic''' utilisa [[dissolvent]]s químics que resulten més ràpits i barats, ademés de donar millor rendiment. El solvent generalment usat és el [[Hexano]].
-Els [[greix hidrogenat|olis hidrogenats]] es formen a partir de [[oli]] i [[hidrogen]]. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a [[pressió|pressiones]] elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en [[grasses]] o en una substància semisòlida (cridada ''sagí vegetal'') en la que s'elaboren les [[margarina]]s. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de [[colesterol]] en sanc, molt més que els greixos vegetals o les animals; pel seu contingut en [[greixos *trans|#àcit grassos ''trans'']]. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació.
+Els [[greix hidrogenat|olis hidrogenats]] es formen a partir de [[oli]] i [[hidrogen]]. La combinació d'abdós es realisa en calenta i a [[pressió|pressiones]] elevades, de modo que l'oli líquit es transforma en [[grasses]] o en una substància semisòlida (cridada ''sagí vegetal'') en la que s'elaboren les [[margarina]]s. Estos olis hidrogenats són perniciosos (nocius) per a la salut, ya que contribuïxen a l'aument dels nivells de [[colesterol]] en sanc, molt més que els greixos vegetals o les animals; pel seu contingut en [[greixos trans|àcit grassos ''trans'']]. Per tal motiu, molts nutricionistes i meges, estan en contra del seu us en l'alimentació.
 == Vore també ==