Diferència entre les revisions de "Líban" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 29:

Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de paisos propencs com [[Síria]], [[Israel]] o [[Estat de Palestina|Palestina]]). A pesar d'això, la seua capital [[Beirut]] torna a ser un dels centres financers, econòmics i comercials més grans i moderns, i una de les ciutats més vanguardistes i [[*Occidentalización|*occidentalizadas]] del [[Mig Oriente]].

== Historia ==

Llínea 35:

Llínea 34:

El Líban, hereu de [[Fenícia]] i [[cresol]] històric de [[comunitat]]és [[cristianisme|cristianes]] i [[musulmà|musulmanes]], va ser ocupat pel [[Imperi otomà]] en el [[sigle XVI]]. La mort de 12000 [[cristianisme|cristians]] en la guerra entre estos i els [[drus]]os en [[1860]] va provocar el desembarc de tropes [[França|franceses]] per a protegir als cristians maronites. Despuix de la derrota [[otomà|turca]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[protectorat]] de [[França]] es va prolongar fins a [[1943]], any en que el país es va constituir com [[Estat]] (si ben havia proclamat la seua independència el [[26 de novembre]] de [[1941]], pero esta no va ser reconeguda fins a dos anys més tart). En [[1946]] les tropes franceses varen abandonar el Líban.

=== Idiomes ===

L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a paisos de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.

@@ Llínea 29: / Llínea 29: @@
 Des de llavors, el país viu una inestabilitat casi constant, per guerres i conflictes interns o externs (conflictes de paisos propencs com [[Síria]], [[Israel]] o [[Estat de Palestina|Palestina]]). A pesar d'això, la seua capital [[Beirut]] torna a ser un dels centres financers, econòmics i comercials més grans i moderns, i una de les ciutats més vanguardistes i [[*Occidentalización|*occidentalizadas]] del [[Mig Oriente]].
 == Historia ==
@@ Llínea 35: / Llínea 34: @@
 El Líban, hereu de [[Fenícia]] i [[cresol]] històric de [[comunitat]]és [[cristianisme|cristianes]] i [[musulmà|musulmanes]], va ser ocupat pel [[Imperi otomà]] en el [[sigle XVI]]. La mort de 12000 [[cristianisme|cristians]] en la guerra entre estos i els [[drus]]os en [[1860]] va provocar el desembarc de tropes [[França|franceses]] per a protegir als cristians maronites. Despuix de la derrota [[otomà|turca]] en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[protectorat]] de [[França]] es va prolongar fins a [[1943]], any en que el país es va constituir com [[Estat]] (si ben havia proclamat la seua independència el [[26 de novembre]] de [[1941]], pero esta no va ser reconeguda fins a dos anys més tart). En [[1946]] les tropes franceses varen abandonar el Líban.
+=== Idiomes ===
+L'artícul 11 de la Constitució del Líban afirma que «el [[Idioma àrap|àrap]] és l'idioma oficial del país. Una llei determina els casos en els que s'usarà el [[Idioma francés|francés]]». La majoria dels libanesos ampren el dialecte libanés de l'àrap, conegut com [[àrap libanés]], mentres que el [[àrap estàndart modern]] s'utilisa sobretot en les prensa i els mijos de difusió oficials. Aixina mateix, molts libanesos parlen en fluïdea el [[Idioma francés|francés]], que és la llengua de la cultura i la comunicació. El [[Idioma anglés|anglés]] ya s'ha convertit en la llengua més important i propagada entre els jóvens. El [[Idioma espanyol|espanyol]] també està present pero en menys de 1% de la població, i és parlat bàsicament per emigrants a paisos de parla hispana i/o els seus descendents que han retornat al país. El 4% de la població parla el [[Idioma armeni|armeni]] perque hi ha una minoria d'eixe orige. Gràcies als mercats financers assentats en Líban, la nació s'ha caracterisat per ser un país altament comercial, #a on el coneiximent de vàries llengües estrangeres és usual en els círculs alts i mijos de la població i per això un 45% dels libanesos parla [[França|francés]]. Recents estudis realisats pel govern mostren que els bilingües àrap-francés constituïxen un 28,9% de la població. Es pot dir aixina que el Líban és un país trilingüe, on l'àrap és la llengua materna i vernàcula, el francés és la llengua cultural i l'anglés és la llengua utilisada per a les comunicacions en l'exterior.
 {{Països d'Àsia}}