Diferència entre les revisions de "Cadena carbonada" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 4:

La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>

Les cadenes *carbonadas són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.

Les cadenes carbonades són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.

== Tipos de cadenes ==

Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[*heteroátomo]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.

Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.

Llínea 31:

Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.

La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|#àcit grassos insaturats]].

La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels [[alquí]].

{| class="wikitable"

|-

! Només enllaços simples

! Algun doble enllaç

! Algún triple enlace

! Cadenes carbonades largas y complejas

|-

| [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG|200px]]

| [[Archiu:Fenbufen-from-xtal-3D-balls.png|200px]]

| [[Archiu:Cicutoxin.svg|200px]]

| [[Archiu:Protein.png|200px]]

|-

| Ànguls pròxims a 109º 28'

| Àngul pròxim a 120º

| Àngul pròxim a 180º

| Arrollaments en forma d'hèliç en una molècula de proteïna.

|}

[[Archiu:IUPAC naming example with carbons.png|thumb|right|450px|Molècula de 18-brom-12-butil-11-clor-4,8-dietil-5-hidroxi-15-metoxi-6,13-dien-19-*in-3,9-diona mostrant la cadena principal en 23 àtoms de carbono.]]

En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la [[Nomenclatura química de composts orgànics|nomenclatura IUPAC]].

Els àtoms o grups d'àtoms units a la cadena principal, distints de l'hidrogen, són els [[Radical lliure|radicals]] o grups [[substituent]]s (com el [[metil]], -CH3; [[etil]], -CH2-CH3...)i els [[grup funcional|grups funcionals]] (com el grup [[alcohol]], -OH).

== Isomeria de cadena ==

L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, cridada '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C4H10.

== Vore també ==

* [[Nomenclatura química de composts orgànics]]

== Referències ==

== Enllaços externs ==

* [http://web.archive.org/web/http://members.fortunecity.es/biblioman/bib/500/540/quimica/petroleo/cadenas.htm Cadenas carbonadas]

* [http://www.alonsoformula.com/organica/conceptos.htm#Cadea%20carbonada Cadena carbonada y tipos]

@@ Llínea 4: / Llínea 4: @@
 La facilitat del carbono per a formar llargues cadenes és casi específica d'este element i és la raó de l'elevat número de composts de carbono coneguts, si ho comparem en composts d'atres àtoms.<ref>[http://books.google.es/books?id=QrvzEPZU2ygC&pg=PA69&dq=cadenas++carbonadas&client=firefox-a&cd=1#v=onepage&q=cadenas%20%20carbonadas&f=false Química orgánica simplificada.] Rudolph Macy. Editorial Reverté, 1976. ISBN 8429173315. Pág. 70</ref>
-Les cadenes *carbonadas són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.
+Les cadenes carbonades són prou estables i no sofrixen variació en la majoria de les reaccions orgàniques.
 == Tipos de cadenes ==
-Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[*heteroátomo]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.
+Les cadenes són llineals i cícliques, i en abdós casos poden existir ramificacions, [[Grup funcional|grups funcionals]] o [[heteroàtom]]s. La llongitut de les cadenes carbonades és molt variable o constant, podent contindre des de només dos àtoms de carbono que és una miqueta més o menys aixina, fins a varis mills en composts, com en els [[polímer]]s.
@@ Llínea 31: / Llínea 31: @@
+Encara que es diuen cadenes llineals, en realitat tenen forma de zig-zag, en ànguls pròxims a 109º, per l'estructura tetraèdrica de l'àtom de carbono quan només posseïx enllaços senzills. Existix la possibilitat de rotació o gir sobre l'eix dels enllaços C-C, lo que dona lloc a l'existència d'estats conformacionals diferents, també cridats [[confòrmer]]s.
+La presència d'àtoms de carbono en enllaços dobles fa que dit àngul siga pròxim a 120º, en estructura plana i impedint el gir o rotació sobre l'eix C=C. És el cas dels [[alquè|alquens]] o els [[Àcit gras insaturat|#àcit grassos insaturats]].
+La presència d'àtoms de carbono en enllaços triples C≡C fa que dit àngul siga pròxim a 180º, en geometria llineal i trams rectes en la molècula, com en el cas dels [[alquí]].
+{| class="wikitable"
+|-
+! Només enllaços simples
+! Algun doble enllaç
+! Algún triple enlace
+! Cadenes carbonades<br />largas y complejas
+|-
+| [[Archiu:6 etylo 3 4 metylooktan numeracja.PNG|200px]]
+| [[Archiu:Fenbufen-from-xtal-3D-balls.png|200px]]
+| [[Archiu:Cicutoxin.svg|200px]]
+| [[Archiu:Protein.png|200px]]
+|-
+| Ànguls pròxims a 109º 28'
+| Àngul pròxim a 120º
+| Àngul pròxim a 180º
+| Arrollaments en forma<br />d'hèliç en una molècula<br />de proteïna.
+|}
+[[Archiu:IUPAC naming example with carbons.png|thumb|right|450px|Molècula de 18-brom-12-butil-11-clor-4,8-dietil-5-hidroxi-15-metoxi-6,13-dien-19-*in-3,9-diona mostrant la cadena principal en 23 àtoms de carbono.]]
+En el cas en que existixquen ramificacions, la cadena principal és la més llarga. En dita cadena principal deuen estar els enllaços múltiples i la majoria dels grups funcionals. El número d'àtoms de carbono de la cadena principal s'utilisa per a nomenar dits composts segons les regles de la [[Nomenclatura química de composts orgànics|nomenclatura IUPAC]].
+Els àtoms o grups d'àtoms units a la cadena principal, distints de l'hidrogen, són els [[Radical lliure|radicals]] o grups [[substituent]]s (com el [[metil]], -CH<sub>3</sub>; [[etil]], -CH<sub>2</sub>-CH<sub>3</sub>...)i els [[grup funcional|grups funcionals]] (com el grup [[alcohol]], -OH).
+== Isomeria de cadena ==
+{{AP|Isomeria}}
+L'existència de dos o més composts que posseïxen la mateixa fòrmula empírica pero diferent forma de la cadena és un dels casos d'isomeria estructural, cridada '''isomeria de cadena'''. És el cas del n-butà (de cadena recta) i del isobutà o metilpropà (de cadena ramificada), abdós de fòrmula C<sub>4</sub>H<sub>10</sub>.
+== Vore també ==
+* [[Nomenclatura química de composts orgànics]]
+== Referències ==
+{{listaref}}
+== Enllaços externs ==
+* [http://web.archive.org/web/http://members.fortunecity.es/biblioman/bib/500/540/quimica/petroleo/cadenas.htm Cadenas carbonadas]
+* [http://www.alonsoformula.com/organica/conceptos.htm#Cadea%20carbonada Cadena carbonada y tipos]