Diferència entre les revisions de "Hernán Cortés"
| Llínea 153: | Llínea 153: | ||
Desijava trobar ademés del domini territorial i els possibles guanys en metals preciosos en les noves terres a descobrir, un pas de mar entre el Pacífic i l'Atlàntic, puix es pensava que si [[Fernando de Magallanes]] havia trobat un estret que comunicava abdós oceans pel Sur, també hauria d'existir un atre pas pel Nort. Eixe pas marítim era el mític [[Estret d'Anián]]. En el mencionat conveni s'estipulava que de les terres i guanys que s'obtingueren, una decena part correspondrien al descobridor en propietat perpètua, per a si i els seus descendents. | Desijava trobar ademés del domini territorial i els possibles guanys en metals preciosos en les noves terres a descobrir, un pas de mar entre el Pacífic i l'Atlàntic, puix es pensava que si [[Fernando de Magallanes]] havia trobat un estret que comunicava abdós oceans pel Sur, també hauria d'existir un atre pas pel Nort. Eixe pas marítim era el mític [[Estret d'Anián]]. En el mencionat conveni s'estipulava que de les terres i guanys que s'obtingueren, una decena part correspondrien al descobridor en propietat perpètua, per a si i els seus descendents. | ||
=== La primera expedició === | === La primera expedició === | ||
| Llínea 197: | Llínea 194: | ||
En Chametla ([[Sinaloa]]), després de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva van embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals van pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]]. | En Chametla ([[Sinaloa]]), després de travessar els hui estats de [[Jalisco]] i [[Nayarit]], territori conegut com a part del regne de la [[Nova Galícia]] en eixa época, Cortés i la seua comitiva van embarcar els barcos ''Santa Àgueda'' i ''Sant Llàzer'' en els quals van pujar 113 peons, 40 ginets en tot de a cavall i va deixar en terra a 60 ginets més, segons ho va reportar a la [[Real Audiència]] el governador [[Nuño de Guzmán]]. | ||
Una vegada embarcat en el barco ''Sant Llàzer'', Cortés junt en la seua expedició va prendre rumbo al nort-oest, i el dia 3 de maig de 1535 va arribar a la baïa que va nomenar '' | Una vegada embarcat en el barco ''Sant Llàzer'', Cortés junt en la seua expedició va prendre rumbo al nort-oest, i el dia 3 de maig de 1535 va arribar a la baïa que va nomenar ''Baïa de la Santa Cruz'', actualment [[La Paz (Baixa California Sur)]], lloc en el qual va confirmar la mort del seu subaltern [[Fortún Jiménez]] a mans dels natius. | ||
Una vegada que va haver pres Cortés | Una vegada que va haver pres Cortés possessió de la Baïa de la Santa Cruz, va decidir establir una colònia, va manar portar als soldats i bastiments que havia deixat en [[Sinaloa]] pero el mal temps no li va ajudar, els barcos es van perdre i únicament va tornar a la baïa de la Santa Cruz un nau portant una càrrega de cinquanta faneques de dacsa, insuficients pera alimentar la població, per lo que Cortés va eixir personalment a la busca de quemejars, mes allò que s'ha conseguit fon insuficient per lo que va decidir retornar a la [[Nova Espanya]] en la intenció de proveir des d'ací a la nova colònia. | ||
Al | Al cap del poblat de la Santa Cruz va quedar [[Francisco d'Ulloa]], pero les queixes dels familiars dels que s'havien quedat en la península van fer que el virrei ordenara l'abandó de la població i el retorn dels pobladors a la [[Nova Espanya]]. | ||
=== La quarta expedició === | === La quarta expedició === | ||
Hernán Cortés qui ya havia patrocinat tres viages d'exploració de la [[Mar del Sur]] (oceà Pacífic) i els quals havien acabat en fracassos, decidix enviar un Quart viage d'exploració a la Mar del Sur al comandament de [[Francisco d'Ulloa]] en 1539. Va partir l'expedició del port de [[Acapulco]] el dia 8 De Juliol de l'any citat a | Hernán Cortés qui ya havia patrocinat tres viages d'exploració de la [[Mar del Sur]] (oceà Pacífic) i els quals havien acabat en fracassos, decidix enviar un Quart viage d'exploració a la Mar del Sur al comandament de [[Francisco d'Ulloa]] en 1539. Va partir l'expedició del port de [[Acapulco]] el dia 8 De Juliol de l'any citat a bordo dels barcos ''Sant Tomàs'', ''Santa Àgueda'' i ''Trinidad'', a l'altura de les [[Illes Marías]] es van vore obligats a abandonar el nau ''Sant Tomàs'', per lo que van continuar el viage d'exploració en els dos barcos restants. | ||
Van | Van ingressar en el [[golf de Califòrnia]] i van visitar en el viage d'anada i de tornada l'abandonada població de la Santa Cruz, coneguda actualment com la ciutat de [[La Paz (Baixa Califòrnia Sur)|La Paz]], en el viage d'anada van arribar a l'extrem nort del golf el 28 de setembre, a lo que se coneix actualment com a desembocadura del [[Riu Roig (Amèrica del Nort)|Riu Roig]] i van nomenar a la boca del riu Ancó de Sant Andreu, una breu acta fon alçada el text de la qual es transcriu: | ||
{{cita|''Yo Pedro de Palenzia, escrivà públic | {{cita|''Yo Pedro de Palenzia, escrivà públic d'esta armada, Done fe i verdader testimoni a tots els senyors que la present veren, als que Deu nostre senyor guarde de mal, com en vint i huit dies del mes de setembre de cinc-cents i trenta i nou anys, el molt magnífic senyor Francisco de Ulloa, tinent de governador i capità d'esta armada per l'ilustríssim senyor marqués de la Vall de Guajaca, va prendre possessió en l'ancó de Sant Andreu i mar roja, que és en la costa d'esta Nova Espanya cap a el Nort, que està en altura de trenta-tres graus i mig, pel dita Sr. Marqués de la Vall en nom de l'Emperador nostre rei de Castella, actual i realment, posant mà a l'espasa, dient que si havia alguna persona que li'l contradiguera, que ell estava llest pera se'l defendre, tallant en ella arbres, arrancant herbes, menejant pedres d'una part a una atra, i traent aigua de la mar; tot en senyal de possessió''.}} | ||
{{cita|''Testimonis que van ser presents a la que dita és els | {{cita|''Testimonis que van ser presents a la que dita és els reverents pares del senyor San Francisco, el pare Fra Raymundo, el pare fra Antonio de Mena, Francisco de Terrasses, veedor Diego de Haro, Gabriel Márquez. Date dia mes i any susdit. E yo Pedro de Palenzia, escrivà públic d'esta armada, li vaig escriure segons davant de mon va passar; per tant fize ací este signe meu, que és tal, en testimoni de veritat. — Pedro de Palència, escrivà públic. Frater Ramundus Alilius, Frater Antonius de Mena, — Gabriel Márquez. — Diego d'Haro. — Francisco de Terrasses''.}} | ||
Després d'haver desembarcat i pres | Després d'haver desembarcat i pres possessió de les terres de l'extrem nort de la Mar Roja (conegut hui en dia com [[golf de California]]), nom que li van donar per la coloració rogenca de les aigües, que es tenyien en les aigües procedents del Riu Roig, van iniciar la tornada al poblat de la Santa Cruz, van doblegar el [[Cap Sant Lluc]] i van ingressar en l'[[oceà Pacífic]]. Per l'actual [[Baïa Magdalena]] van passar el dia 5 de decembre sense haver ingressat per estar ferit Ulloa, a causa d'una escaramussa que va sostindre en els natius. | ||
En data 5 d'abril de 1540 va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels | En data 5 d'abril de 1540 va dirigir a Cortés des de la [[Illa de Cedres]] una relació dels successos de l'exploració en el nau ''Santa Àgueda'', en el nau ''Trinitat' va continuar en l'exploració, mai més es va saber de [[Francisco d'Ulloa]] i dels seus companyons de navegació. | ||
== Curiositats == | == Curiositats == | ||