83 752
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].
Les dades demostren que durant la dominació només va existir una iglésia oberta al cult i tot indica que va ser la de la Roqueta eixa iglésia, desmentint distints autors des de [[Beuter]] a [[Llorente]].
=== Extramurs ===
=== Extramurs ===
Aixina sabem per les actes del martiri de [[Sant Vicent]], que els seus restes van ser portats a un lloc immediat extramurs, la qual cosa impossibilita que fora un atra de les iglésies de la ciutat.
{{cita|“Cessant perfidorum crudelitate et filelium crescente devotione, beatissimus Màrtir ad sepulturae et honorifentiam inde llevenels teus, digna cum reverentia deportatur et sub sacre Altari extra murs ajusdem Civitatis Valentiae ad quietem reponitur”}}
{{cita|“Cessant perfidorum crudelitate et filelium crescente devotione, beatissimus Màrtir ad sepulturae et honorifentiam inde llevenels teus, digna cum reverentia deportatur et sub sacre Altari extra murs ajusdem Civitatis Valentiae ad quietem reponitur”}}
=== El raval [[mossàrap]] ===
=== El raval [[mossàrap]] ===
Tenien els cristians al voltant del temple un barri propi, en les seues hortes i des d'allí acodien a l'església pròxima. Si no és així i no contara en el soport dels fidels haguera desaparegut durant l'época musulmana.
Tenien els cristians al voltant del temple un barri propi, en les seues hortes i des d'allí acodien a l'església pròxima. Si no és aixina i no contara en el soport dels fidels haguera desaparegut durant l'época musulmana.
=== Des d'[[Alfons II]] d'[[Aragó]], 1172, a [[Jaume I]], 1238 ===
=== Des d'[[Alfons II]] d'[[Aragó]], 1172, a [[Jaume I]], 1238 ===
En enguany, '''Alfons II d'Aragó va posar sege a la ciutat i va conseguir que el rei de Valéncia doblegara el tribut'''.
En enguany, '''Alfons II d'Aragó va posar sege a la ciutat i va conseguir que el Rei de Valéncia doblegara el tribut'''.
Entre les condicions posades per a alçar el sege destaquem:
Entre les condicions posades per a alçar el sege destaquem:
Es a dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.
Es a dir, que estava oberta al cult perque el costum dels musulmans va ser no permetre l'edificació de noves iglésies.
Aixina tenim que en 1177, Alfons II va concedir a l'Abad Dodón i als monges del convent de [[Sant Joan de la Peya]], l'iglésia de Sant Vicent de Valéncia, és a dir que indubtablement, en Sant Vicent havien fidels, '''“que era llavors l'església matriu i com a catedral, al prelat del qual, que és el bisbe i al seu capítul, pertanyen els delmes.”'''
En 1212 Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el rei Pedro '''“va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”'''
En 1212 Continuava el monasteri de Sant Joan de la Penya en possessió de l'iglésia, sent en eixe any quan el Rei Pere '''“va lloar i va aprovar la dita donació : indici manifest de que la posseïa aquella comunitat en el seu temps”'''
Aixina en 1232, quan [[Jaume I]] encara es trobava en [[Monzón]], i darrere del pacte en el moro Zeit, i quan ya es preparava la conquista del Regne de Valéncia:
{{cita|“... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o església que hi havia a Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...”}}
{{cita|“... concedix a l'Abad del monasteri de Sant Victorian a Aragó aquell lloc o església que hi havia a Valéncia i es cridava Sant Vicent...”, “als vostres successors per sempre, com a heretat pròpia, lliure, franca,...”, “... (possessions) que per terra, o per mar li pertanygueren en algun temps, o li pertanyguen, o hagen de pertànyer en algun temps...”}}
Després de la reconquista de Jaume I, este va ordenar construir un nou temple, un hospital i un monasteri. Van passar pel complex els Benedictins de Sant Victorian de Torren (1238-1255); Frares Mercedaris (1255-1259); i de nou els monges de Torren (1259-1287/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.
Després de la reconquista de Jaume I, este va ordenar construir un nou temple, un hospital i un monasteri. Van passar pel complex els Benedictins de Sant Victorian de Torren (1238-1255); Frares Mercedaris (1255-1259); i de nou els monges de Torren (1259-1287/89) fins que els cistercencs van quedar en possessió del conjunt com a priorat dependent de Poblet.
Durant els segles XIV i XV es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mijan segle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.
Durant els segles XIV i XV es van alçar unes quantes capelles al voltant de l'església major. A mijan segle XV residien en el monasteri 11 monges, en el monasteri tenien distintes dependències entre elles cuina, dormitoris, sala capitular i sagristia.
Durant els segles XVIII i XIX el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.
Durant els segles XVIII i XIX el recint va patir distintes i importants reformes arribant durant les guerres carlines a derrocar-se la torre, i atres zones del complex en el convent i l'església.