Diferència entre les revisions de "Palau de Miraflor"
| Llínea 9: | Llínea 9: | ||
Va ser manat construir, entre [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna. | Va ser manat construir, entre [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', València 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna. | ||
Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a | Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]]. | ||
En l'any [[1977]] es va realisar la restauració i consolidació de l'edifici per part del Ministeri d'Educació i Cultura. Es va picar i va reposar l'acabat exterior de l'edifici, es va suprimir una porta lateral de la frontera principal, transformant-la en finestra en reixa. En l'interior es va respectar l'escala i alguns cel rasos primitius, es varen cegar els buits de la migera posterior i es va elevar la mateixa fins a arribar a l'alçada de la frontera principal. | En l'any [[1977]] es va realisar la restauració i consolidació de l'edifici per part del Ministeri d'Educació i Cultura. Es va picar i va reposar l'acabat exterior de l'edifici, es va suprimir una porta lateral de la frontera principal, transformant-la en finestra en reixa. En l'interior es va respectar l'escala i alguns cel rasos primitius, es varen cegar els buits de la migera posterior i es va elevar la mateixa fins a arribar a l'alçada de la frontera principal. | ||