Diferència entre les revisions de "Bernat Artola" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 52:

En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.

'''Cançó de massa me´n dones'''

Perque sempre parles massa i no saps quàn deus callar;

perque tens tan poca raça per les coses de la llar.

Perque dius que t´enamora tot allò que´m dona enuig;

perque em fas pagar penyora de rebot i de rebuig.

Perque sé que tens humor de donar faltes i bones

¿i vols que´t parle d´amor? Chiqueta, ¡massa me´n dones!

Potser t´has fet el proyecte de tornar el dia, nit,

i vols estudiar l´efecte fent la tenebra en mon pit.

Mes tu vore no sabries lo que es ombra i lo que es llum,

i al meu pit son clars els dies, sense boira i sense fum.

Com pel malhumor que tens sols de l´ombra te´n adones,

em fas brunzir entre dents: Chiqueta , ¡massa m´en dones!

Puix qui fia, desconfia, de tu no trauré trellat,

i segur que vindrà el dia de parlar la veritat.

I llavors sabràs quan cega has vixcut per als demes,

puix ton cor mai no batega si no sent batre els diners.

Per aixo, quan perque si, malparles i no enraones,

dic remugant entre mi: ¡Chiqueta massa m´en dones!

* ''A l´ombra del campanar'' (Castelló, 1945), poemes populars per Bernat Artola.

== Cites ==

@@ Llínea 52: / Llínea 52: @@
 En la seua poesia Bernat Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisage, el ser humà, la soletat i el conflicte entre el món exterior i el món interior. La seua obra destaca pel seu riquíssim coneiximent del lèxic de la [[La Plana|Plana]], que no dubta en incorporar a la seua producció més intimista; per l'incorporació d'elements d'atres tradicions lliteràries, principalment de la castellana, pero també de [[Rabindranath Tagore]] i [[Schopenhauer]] i pel seu sincretisme expressiu per mig del qual intenta casar la poesia culta i la popular.
+'''Cançó de massa me´n dones'''
+Perque sempre parles massa i no saps quàn deus callar;
+perque tens tan poca raça per les coses de la llar.
+Perque dius que t´enamora tot allò que´m dona enuig;
+perque em fas pagar penyora de rebot i de rebuig.
+Perque sé que tens humor de donar faltes i bones
+¿i vols que´t parle d´amor? Chiqueta, ¡massa me´n dones!
+Potser t´has fet el proyecte de tornar el dia, nit,
+i vols estudiar l´efecte fent la tenebra en mon pit.
+Mes tu vore no sabries lo que es ombra i lo que es llum,
+i al meu pit son clars els dies, sense boira i sense fum.
+Com pel malhumor que tens sols de l´ombra te´n adones,
+em fas brunzir entre dents: Chiqueta , ¡massa m´en dones!
+Puix qui fia, desconfia, de tu no trauré trellat,
+i segur que vindrà el dia de parlar la veritat.
+I llavors sabràs quan cega has vixcut per als demes,
+puix ton cor mai no batega si no sent batre els diners.
+Per aixo, quan perque si, malparles i no enraones,
+dic remugant entre mi: ¡Chiqueta massa m´en dones!
+* ''A l´ombra del campanar'' (Castelló, 1945), poemes populars per Bernat Artola.
 == Cites ==