Diferència entre les revisions de "Curial e Güelfa" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 8:

L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.

El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la [[Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.

La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que va ser trobat a finals del sigle XIX i porta la signatura 9750 de la Biblioteca Nacional de Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch (1901), el filòlec Ramón Aramon (1930-1933) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell (1932). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] (2007) i la de Lola Badía i Jaume Torró (2011). Ha segut traduïda al castellà, anglés, francés, alemà, portugués i italià.

== Controvèrsia ==

@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 L'atmòsfera sensual en que se sumergixen alguns dels personages femenins, la fluïdea dels diàlecs, les metàfores i imàgens ben elaborades, l'us freqüent de proverbis i modismes populars, i, al mateix temps, l'alvertent artificiosa i erudita d'alguns paràgrafs del tercer llibre i els interrogats i imprecacions a fi d'aproximar-se al llector, són alguns dels elements llingüístics i d'estil que donen empaquetage a la novela.
+El Curial e Güelfa fon trobat per Manuel Milà i Fontanals en la [[Biblioteca Nacional]] de [[Madrit]] a finals del [[sigle XIX]]. En eixe únic manuscrit de la novela, no consta ni el títul ni l'obra ni el nom de l'autor. El títul, Curial e Güelfa, el va posar el mateix Milà i Fontanals, perque la novela narra la vida d'un cavaller, ''Curial'', i les relacions en la seua dama, ''Güelfa''.
+La novela ha aplegat fins a nosatres en un únic manuscrit que va ser trobat a finals del sigle XIX i porta la signatura 9750 de la Biblioteca Nacional de Madrit. S'han fet diverses edicions de l'obra: Antoni Rubió i Lluch (1901), el filòlec Ramón Aramon (1930-1933) i Ramon Miquel i Planas i Alfonso Parell (1932). També existixen unes atres edicions més modernes: les últimes són les d'[[Antoni Ferrando i Francés|Antoni Ferrando]] (2007) i la de Lola Badía i Jaume Torró (2011). Ha segut traduïda al castellà, anglés, francés, alemà, portugués i italià.
 == Controvèrsia ==