Domingo Gimeno
| Domingo Gimeno Peña | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Española | ||
| Ocupació: | Investigador i escritor | ||
| Naiximent: | 1944 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Domingo Gimeno Peña (Castelló de la Plana, 1944), és un investigador, escritor, articuliste i tertulià valencià, de treball professional ha segut carnicer.
Biografia[editar | editar còdic]
Domingo Gimeno, naixqué en la ciutat de Castelló de la Plana en l'any 1944. Ha treballat de carnicer en el Mercat Central de Castelló fins a la seua jubilació. Pero, apart del seu treball professional, tenim que destacar el seu treball cultural i d'investigació.
Trayectòria cultural[editar | editar còdic]
Domingo Gimeno és membre de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha colaborat en la revista Renou de dita associació que durant el temps s'han anat publicant artículs del seu treball en defensa de la cultura i llengua valencianes, mostrant evidents proves documentals en eixos treballs.
Ha escrit sobre personages fonamentals de la cultura castellonenca i valenciana en general, com: Gaetà Huguet i Breva, Lluís Revest, Manuel Mourelle de Lema, Josep Àngels Castelló o Josep Maria Guinot, entre atres. Un dels personages més admirats per ell, ha segut el filòlec valencià, Josep Àngels Castelló.
També ha tractat sobre documents antics i ha escrit les seues resolucions, com: el Curial e Güelfa, les Trobes de Mossén Jaume Febrer, el Llibre dels Fets o el Llibre del Repartiment de Valéncia, entre atres.
O sobre atres temes, com: el XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques o el Penó de la Conquista, entre atres.
Com a castellonenc, també ha tractat sobre les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana de l'any 1932, conegudes com a Normes Ortogràfiques de Castelló, Normes de Castelló o Normes del 32. És molt important l'artícul de Domingo Gimeno titulat Falsetat documental a on destapa com el document original fon falsejat en una edició a l'any següent, es dir, en 1933.
Domingo Gimeno ha participat en tertúlies i debats en la televisió local, concretament en Televisió de Castelló i també ha escrit artículs d'opinió en prensa local en el periòdic Mediterráneo, entre atres.
Falsetat documental[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Normes de Castelló.
Reproduïm ací l'artícul complet de Domingo Gimeno per la seua importància:
Sempre he tingut curiositat per les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, (titul que conste en els fulls originals) no se si al ser castellonenc, pel titul que posteriorment li van donar “NORMES DE CASTELLO”.
Buscant sempre aproximar-me a l'objectivitat, en lo possible, he llegit autors tan dispars com don Jose Maria Guinot i F.Perez Moragon, entre atres, per lo tant, tinc formà una opinio prou clara al respecte.
Yo crec que una part dels firmants, de bona fe, van creure que tots respectarien el prolec de les bases firmades, que entre atres consideracions dien ser: imperfectes i provisionals, pero un punt de partida per a mijan amples acorts anar perfeccionant-les. Pero l'atra part, lo que buscava era unes firmes per a intentar justificar els canvis que fraudulentament i sense acort ni consulta alguna pensaven fer despres, incomplint lo firmat per tots.
Pero tenint-lo tot prou clar, n'hi han dos detalls que no mai vaig poder entendre; un es com un document tan “important”, des del mateix dia de la firma va estar desaparegut durant quasi setanta anys i l'atre es com el pare Fullana, l'unic filolec i per tant la maxima autoritat d'entre els firmants, als pocs mesos de la firma, renega de lo firmat i publica una nova edicio de la seua ortografia, donant per trencat l'acort.
La Cardona Vives va organisar una conferencia en la que el conferenciant, Joan Sancho, va donar un dat que yo desconeixia i que me va aclarir els dos dubtes, el dat era: els documents originals recentment apareguts, coincidint en l'any de la firma, el 32 , conste de 32 bases, pero tres mesos despres quan per a la festa del llibre l'ajuntament de Valencia va publicar les bases, ya ne son 34, les dos bases afegides sense cap consens ni permis dels firmants son la 32 i 33 les que prohibixen la grafia Y i el digraf CH, canviant-li tambe el titul, ya no parlen de bases, les ascendixen a l'estatus de normes, “Normes de Ortografia Valenciana”.
Conclusio: L'afegitó absolutament illegitim va motivar que els defraudadors amagaren la prova del delit (els originals firmats) i com la majoria dels firmants ho feen per concordia, i sense cap coneiximent en materia llingüistica tot passaria desapercebut, tal com va passar. El pare Lluis Fullana, filolec en gran experiencia en temes llingüístics, si que sabia lo que havia firmat i al donar-se conte del frau, indignat, va tornar a publicar la seua ortografia trencant l'acort, pero les circumstancies li van impedir denunciar-lo publicament com haguera volgut, per eixe motiu don Jose Maria Guinot, Moragon i tots els demes investigadors sempre parlen de 34 bases i no de 32 per no haver tingut mai acces als documents originals, i tindre que treballar sobre els ya falsejats.
El 14 d'abril de 1931 escomence la segon republica, i Esquerra Republicana obté la majoria en les eleccions catalanes, estes circumstancies propicien, molt de poder politic i sobre tot economic per a el catalanisme que torne a ensomiar en els “Països Catalans”, i un anticlericalisme creixent, arribant inclus a la crema d'iglesies i convents; el 23 de giner del 32 per decret promulgat pel govern de la Republica se dissol la Companyia de Jesus, en este context les comunitats religioses, esglayades, aconsellaven als seus membres evitar conflictes per por a represalies; el pare Fullana obedint als seus superiors de la orde franciscana se va atrevir a publicar la seua ortografia com a protesta, pero no a denunciar publicament la FALSETAT DOCUMENTAL feta pels catalanistes. Si ho haguera fet, tots nos haverem enterat del frau i segurament l'any passat no s'haguera celebrat en tant de bombo el 75 aniversari de les mal nomenades “Normes de Castello”.
Les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, van ser firmades pel pare Fullana i els demes firmants, pero les posteriors denominacions, NORMES DE ORTOGRAFIA VALENCIANA, NORMES DEL 32, NORMES DE CASTELLO i el seu contingut, son absolutament illegitims per no haver-les firmat ningu.Cites[editar | editar còdic]
Resenyem algunes cites dels seus artículs:
'Entre els primers escritors del “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura“ el mes important es sense cap dupte, don Lluis Revest i Corzo, archiver bibliotecari, profesor de l'Institut d'Ensenyança Mija, investigador incansable i un home verdaderament erudit, qualitats envejables que hi ha que posar al costat de les seues grans virtuts humanes i cristianes i del seu tracte afabilissim, condicions que feen d'ell un ciutada model en tots els ordens.
El catalanisme sempre s'ha apropiat indegudament, als intelectuals valencians mes emblematics, i Revest no va ser l'excepcio. Silenciant lo molt que els perjudica i amplificant lo poc que els beneficia, inclus corregint obra escrita, falsegen el verdader pensament de l'autor ('Els Gojos a la Mare de Deu del Lledó', estrenats l'any 24 en motiu de la Coronacio, els van corregir a finals dels anys 60, despres de mort l'autor).
Fragment de l'edicio de 1933. Despres de firmades les bases del 32. Revest, mantenia l'articul lo.
En Vos valor lo soldat
tróve y lo qui estudia, ciencia
tróve el póbre en Vos paciencia
y bega el rich Caritat.
Tróve'l sacerdot la unció
de nóstra fé defensora,
del amor, etc...
Fragment de l'edicio de 1970. Despres de mort l'autor, li van canviar l'articul i part de l'obra.
En Vos trobe el soldat
valor i el qui estudia ciencia,
trobe el pobre en vos paciència
i trove el ric caritat;
trobe oit tota oració
i conhort tot el qui plora,
de l'amor nostre senyora
Mare de Deu del Lledó.[...] Eixe home es Gaetà Huguet i Breva (Castello, 1848-1926) i en el setantacinc aniversari de la seua mort pocs son els que s'enrecorden d'ell, quan en 1915 la revista Patria Nova dia d'ell: 'Hi ha persones que sintetisen un poble. La ciutat de la plana sempre ha estat sintetisada per lo gran patrici valencià en Gaetà Huguet. Havem aplegat i l'havem abrassat; semblava abrassavem a la patria valenciana. (Angelot, Patria Nova, nº 15, 12-6-1916, p.4). [...] Els catalanistes per que en els seus articuls ya denunciava les seues intencions quan dia: 'L'idea dels chauvinistes catalans de estendre lo mantell de la seua nacionalitat per damunt de la nostra patria i que trove eco en alguns valencians fills de catalans, no solament la considerem humillant sino que destructora dels mes cars dels nostres ideals. Si ella encontra de lo que esperem, prengues cos en Valencia, los de Castello nos fariem independents i la combatriem dasta quedarne hu dels nostres.' (Veu de la Plana, 21-10-1916 p.2-3). [...]
¿Que pensaria en Gaetà si puguera vore que l'Institut d'Estudis Catalans, te seu en un edifici de propietat municipal en Castelló i que la Fundacio Huguet premia tots els anys les lletres catalanes? Lamentablement les pors d'Huguet s'estan complint, esperem que en el futur la veritat sure i el poble valencià fique a cada un en el seu lloc.1º Les fantasies de Beuter ya eren conegudes en el seu temps; en 1605 el tesorer de la Catedral de Malaga, Francisco Padilla, s'escandalisava per les histories contades per Beuter. (Historia Eclesiástica de España. Málaga 1605).
Joan Fuster en, Comentarios sobre la Historia de Valencia de Beuter diu: Beuter solía dejarse llevar por la imaginación: unas veces por la de los autores precedentes, y otras, !ay¡, por la propia. Le faltaba sentido crítico, en la selección de las fuentes.
2º És del tot increible que una cosa tant important com la bandera del fundador del regne, permaneixquera trescents anys en l'anonimat, sense cap referència en documents i sobre tot en la tradicio popular, sent la Real Senyera i no el Penó la que va presidir la celebració d'eixe any i dels posteriors fins a hui.
3º Alfons X el Savi, casat en 1244 en Violant d'Aragó, filla d'En Jaume diu: Los pendones, anchos por el asta y agudos por el batiente, eran para los maestres de las órdenes militares y para quienes mandasen de cincuenta a cien caballeros. Mentres eren les banderes les que permaneixien junt al rei.
4º En absolutament tots els gravats, documents, pergamins, taulells, monedes, primers quadros històrics, portularis i cintes de seda lacrades en la documentació real, anterior a 1377 (Pere el Ceremonios), les barres o pals són dos i no quatre com du el Penó, lo que nos demostra clarament, l'impossibilitat de pertànyer a l'época de la conquista.
5º La tela i la pintura no són les utilisades en el sigle XII, sino molt posteriors lo que explica que passats sèt sigles i mig, tres d'ells en absolut abandó, el seu estat de conservació siga acceptable, al contrari que alguns portularis que sent alguns sigles posteriors i sempre conservats en archius en condicions òptimes, han perdut practicament tot el color com a conseqüencia del pas del temps.
En el sigle XXI, disponem d'investigació i mijos técnics suficients per a demostrar sense dubtes la verdadera història de la Corona d'Aragó i de tots els estats que la formaven, pero des de la renaixença, el catalanisme ha pres més en sério les faules creades per cronistes o historiadors romàntics i creadors de falses relíquies que les fonts séries i documentades, perque estes negen absolutament les seues teories, deixant-los en total evidència.Des de 1918 el pare Fullana va ensenyar llengua valenciana en la seua catedra de l'Universitat Lliteraria de Valencia, tots sabem la seua opinio al respecte.
Miguel de Unamuno, rector de l'Universitat de Salamanca i gran autoritat per la condicio de filolec ademes de ridiculisar a Pompeu Fabra per lo deficient de la seua normativa, en varies publicacions demostre el coneiximent i l'admiracio que li tenia a la llengua valenciana, en La Frontera linguistica (Salamanca 1919), diu: cuando Cambó fue a Valencia le silbaron, i no le dejaron continuar, no les hablaba en valenciano si no en catalán. Les pareció un acto de imperialismo.
Manuel Mourelle de Lema, doctor en filosofia i lletres (seccio de filologia romanica) Universidad Complutense de Madrid. En el seu llibre, La Identidad Etnolingüística de Valencia, diu: Valencia y sus gentes constituyen a través de la historia la base científica sobre la que se cimentará la configuración del edificio lingüístico valenciano.
José Ángeles Castelló, Universitat de l'Estat de Florida (EE.UU.) en el seu llibre Fundamentación Metodológica de la Lengua Valenciana, diu: la resistencia que el pueblo valenciano pone al proceso de catalanización a que está sometido es prueba incontrovertible de su condición de lengua (Llamentem que per falta d'espai no podem afegir molts mes eixemples).
Com podem vore “les universitats” no ho tenen tan clar (Les que tenen per himne la sardana pot ser que si).Vore també[editar | editar còdic]
- Associació Cultural Cardona Vives
- Curial e Güelfa
- Trobes de Mossén Jaume Febrer
- Llibre dels Fets
- Llibre del Repartiment de Valéncia
- Gaetà Huguet i Breva
- Lluís Revest
- Manuel Mourelle de Lema
- Josep Àngels Castelló
- Josep Maria Guinot