Diferència entre les revisions de "Ampar Rivelles"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Amparo Rivelles i Ladrón de Guevara''' (Madrit, 11 de febrer de 1925Madrit, 7 de novembre de 2013). Fon una famosa actriu Com...»)
 
m
Llínea 3: Llínea 3:
 
Encara que naixcuda en Madrit per circumstàncies del moment, va formar part d'una família valenciana, fon una de les principals muses del cine espanyol de posguerra.
 
Encara que naixcuda en Madrit per circumstàncies del moment, va formar part d'una família valenciana, fon una de les principals muses del cine espanyol de posguerra.
  
Era coneguda com la Regina de les Telenoveles o la Senyora, en Mèxic, a on també obtingué gran  popularitat.
+
Era coneguda com la «Regina de les Telenoveles o la Senyora», en [[Mèxic]], a on també obtingué gran  popularitat.
  
 
Alcançà la celebritat en títuls com ‘Eloïsa està baix d'un armeler’, ‘Els lladres som gent honrada’, ‘El clau’ o ‘El carrer sense sol’.
 
Alcançà la celebritat en títuls com ‘Eloïsa està baix d'un armeler’, ‘Els lladres som gent honrada’, ‘El clau’ o ‘El carrer sense sol’.

Revisió de 20:43 29 nov 2017

Amparo Rivelles i Ladrón de Guevara (Madrit, 11 de febrer de 1925Madrit, 7 de novembre de 2013). Fon una famosa actriu valenciana.

Encara que naixcuda en Madrit per circumstàncies del moment, va formar part d'una família valenciana, fon una de les principals muses del cine espanyol de posguerra.

Era coneguda com la «Regina de les Telenoveles o la Senyora», en Mèxic, a on també obtingué gran popularitat.

Alcançà la celebritat en títuls com ‘Eloïsa està baix d'un armeler’, ‘Els lladres som gent honrada’, ‘El clau’ o ‘El carrer sense sol’. La seua última representació en el teatre fon ‘El dubte’, obra que havia fet son pare, Rafael Rivelles.

Tras la seua mort en l'any 2013, a l'edat de 88 anys, molts mijos la calificaren com la «figura femenina més important del cine de la posguerra», «la regina de les Telenoveles mexicanes» o «el major i més brillant d'una llarga saga d'artistes»

Entre l'extensa llista de reconeiximents, te el de convertir-se en l'any 1986 en la primera actriu guardonada en un Premi Goya per ‘Hi ha que desfer la casa’.