Diferència entre les revisions de "Grec antic"
m Text reemplaça - 'només' a 'a soles' |
mSin resumen de edición |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El | El '''Grec antic''' és el [[grec]] que es parlava en la [[Grècia Antiga]] i en les seues [[Colònia grega|colònies]] (sigles 11 aC a 3 aC). És l'antecessor del [[Koiné|grec helenístic]] o grec [[koiné]] (sigles 3 aC a 3 dC). | ||
El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. | El '''grec''' pertany a la gran [[família de llengües]] derivades d'una llengua antepassada comuna coneguda com a [[Llengües indoeuropees|indoeuropeu]]. | ||
La llengua grega de l'antiguetat se parlava no a soles en l'[[Antiga Grècia]] peninsular, sino també | La llengua grega de l'antiguetat se parlava no a soles en l'[[Antiga Grècia]] peninsular, sino també en les [[Colònia grega|colònies]], lo que donà lloc als distints [[dialecte]]s que en coneixem. | ||
La [[grec modern|llengua grega]] tal com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del [[Micènic|grec micènic]] de l'edat del bronze fins al [[grec demòtic]] contemporàneu, passant | La [[grec modern|llengua grega]] tal i com la coneixem actualment té el seu orige en esta época, encara que ha patit grans transformacions en els seus més de tres mil anys d'història, des del [[Micènic|grec micènic]] de l'edat del bronze fins al [[grec demòtic]] contemporàneu, passant | ||
pel [[grec helenístic]] i pel [[grec bizantí]]. | pel [[grec helenístic]] i pel [[grec bizantí]]. | ||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
== Lliteratura == | == Lliteratura == | ||
La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no | La lliteratura grega més antiga de la que es té constància (atribuïda a [[Homero]] i datada en el sigle [[sigle VII aC|VII]] o [[sigle VIII aC|VII]] aC) no es va escriure en dialecte àtic, sino en vell [[jònic]]. [[Atenes]] i el seu dialecte varen permanéixer en un relatiu segon pla fins que els seus canvis constitucionals varen portar-la a la democràcia l'any [[594 aC]], l'inici del periodo clàssic i el creiximent de l'influència atenenca. | ||
Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[ | Els primers treballs lliteraris extensos en àtic són les obres dels [[dramatúrgia|dramaturcs]] [[Èsquil]], [[Sòfocles]], [[Eurípides]], [[Aristòfanes]] i [[Menandre d'Atenes]], del [[sigle V aC]]. Els treballs del [[filosofia|filòsof]] atenenc [[Plató]] també daten d'este sigle destacable. Els fets militars dels atenencs varen produir algunes històries universalment llegides com les de [[Tucídides]] i [[Xenofont]]. | ||
Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC|322]] aC), el mentor del qual era | Llaugerament conegudes per ser més tècniques i llegals són les oracions d'[[Antifont]], [[Demòstenes]], [[Lísies (orador)|Lísies]], [[Isòcrates d'Atenes]] i molts atres. El grec àtic del filòsof [[Aristoteles]] ([[384 aC|384]]-[[322 aC|322]] aC), el mentor del qual era Plató, data del periodo de transició del grec clàssic al koiné. | ||
Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment | Actualment els estudiants que estudien el grec antic normalment escomencen en el dialecte àtic de l'época clàssica, i despuix, segons el seus interessos, passen o be al koiné de l'época helenística, al [[Nou Testament]] i atres escrits del [[cristianisme]] primitiu, o be al [[grec homèric]] per a llegir a Homer i atres obres mestres del grec antic. | ||
== Alfabet == | == Alfabet == | ||
L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants. | L'alfabet àtic clàssic estava format de les 24 lletres (mayúscules) habituals de l'[[alfabet grec]]: ''{{polytonic|Α, Ε, Η, Ι, Ο, Υ, Ω}}'' com a vocals i ''{{polytonic|Β, Γ, Δ, Ζ, Θ, Κ, Λ, Μ, Ν, Ξ, Π, Ρ, Σ, Τ, Φ, Χ, Ψ}}'' com a consonants. | ||
Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el [[silabari]] conegut com a [[ | Les primeres formes de grec escrit no usaven l'alfabet grec tal i com es va conéixer més tart sino el [[silabari]] conegut com a [[llineal B]], en el que cada signe representava una consonant i una vocal unides. | ||
==Vore també== | ==Vore també== | ||