Diferència entre les revisions de "Convent de Sant Doménec"

L'antic '''convent de Sant Doménec''' dels dominics situat en la Plaça de Tetuan de [[Valéncia]] ([[Espanya]]) i actualment [[Capitania General de Valéncia]], és un edifici d'estils [[gòtic]] i [[barroc]] fundat en l'any [[1239]] sobre terrenys concedits pel rei El senyor Jaume res subsistix.

La primitiva iglésia fon substituïda per una atra més àmplia en l'any [[1250]] i esta al seu torn fon derrocada a principis del [[sigle XIX]]. El bell claustre gòtic, el restant arquitectònic més antic, va començar a construir-se cap a l'any [[1300]], no sent molt més tardana la monumental aula capitular. Una atra estada conservada íntegra, la capella dels Reis, data de [[1431]], i el refectori, últimament repristinat, destinat a sala de recepcions, es va començar a construir en l'any [[1560]]. De finals del [[sigle XVI]] és la portada en forma de retaule i el claustre immediat que precedien a l'iglésia, sent ya de la segona mitat del [[sigle XVIII]] la capella de [[Sant Vicent Ferrer]] i encara més modern, de principis del [[sigle XIX]], la frontera principal de l'edifici conventual, parcialment alterada al ser destinat este a Capitania General.

En la galeria de llevant s'obri ademés l'aula capitular, magnífica estada voltada la construcció de la qual data com s'ha dit de principis del [[sigle XIV]]. Constituïx este recint una sala quadrada de dotze metros per costat la volta de nervadura de la qual descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervis de la volta de nervadura descansa sobre quatre columnes centrals; els feixos fasciculats d'estes columnes es prolonguen efectivament en forma de palmera en els propis nervicis de la volta, produint un efecte d'ingravidea i llaugerea be notable. S'accedix a esta sala capitular a través d'un arc apuntat decorat en calada traceria semblant a la dels finestrals, estos dividits per estilisats mainells.

L'iglésia conventual que, com s'ha senyalat, va substituir la primitiva per molt reduïda, va haver de ser derrocada al seu torn per perill de ruïna; la tercera iglésia, de grandioses proporcions, construïda conforme al model gòtic occità de planta uninave i capelles laterals, fon començada a construir en l'any [[1382]]. De tan espayós temple a soles resta per desgràcia la capella de Sant Vicent, bellament neoclàssica, prolongada i renovada en el [[sigle XVIII]]. La repristinació en esta capella del tram dels peus ha posat al descobert recentment l'estructura gòtica -nervis i arcs faixons helicoidals- d'una mínima part de la nau del temple conventual, derrocat quasi en la seua totalitat en l'any [[1812]].

Es manté íntegra, en canvi, la capella dels Sants Reis, començada a construir en l'any [[1431]] a costa d'[[Alfons el Magnànim]] i conclosa en [[1463]] per [[Joan II]]. El singular cobriment d'este noble recint per mig de volta de creueria anervada li otorga un interés excepcional, insòlit; consta esta volta de tres trams, obloncs els dos primers i hexagonal el que dòna al presbiteri puix, encara que de planta rectangular la capella, sengles trompes a cada àngul del mur testera permet tan ingeniosa transició espacial.