Diferència entre les revisions de "Carta Magna"
mSin resumen de edición |
Text reemplaça - 'Després ' a 'Despuix ' |
||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] aceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior. | La '''Carta Magna''' (''Gran CArta'' en [[llatí]]), també coneguda com Magna Carta Liberatum, és un document [[Anglaterra|anglés]] aceptat pel rei Juan sense Terra front al acós dels problemes socials i les greus dificultats en la política exterior. | ||
Sigué elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). | Sigué elaborada despuix de les tenses i complicades reunions en Runnymede (Surrey). Despuix de moltes lluites i discussions, entre els nobles de l'época, la Carta Magna sigué finalment sancionada pel rei Juan I en [[Londres]] el [[15 de juny]] de l'any [[1215]]. Els nobles normants oprimien als anglosaxons i estos es revelaren en contra d'ells. | ||
La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes. | La Carta Magna és l'antecedent dels regimens polítics moderns en els quals el poder del monarca o president es veu acotat o llimitat per un consell, senat, congrés, parlament o assamblea. Lo que demana la carta magna és una llimitació de poder per part dels normants. La carta magna és u dels noms que se li dona a una república. Els noms que se li dona a una constitució política són la constitució política, la cartamagna i la norma de normes. | ||