Diferència entre les revisions de "E"
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
=== Regles de la e oberta === | === Regles de la e oberta === | ||
a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, epidèrmic, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església. | a. Quan a la e tònica li seguixca una i en la sílaba següent: geni, premi, misteri, ciència, epidèrmic, comèdia, endèmic… Solament s’exceptuen estes paraules: Valéncia, Dénia, série, béstia, sério/a, séquia, sénia, sépia, ténia, iglésia i església. | ||
b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, perpetu, pèrdua… | b. Quan la e tònica vaja seguida, en la sílaba següent, per una u: crèdul, mèdula, cèlula, perpetu, pèrdua… | ||
c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups: | c. Quan la e tònica vaja seguida per alguna de les següents consonants o grups: | ||
* e + rr: guerra, serra, ferro, verro… | * e + rr: guerra, serra, ferro, verro… | ||
* e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, | * e + r + consonant que no siga labial (m, p, b) o velar (k, g): inversa, vert, merla, infern, caterva, vèrtola, vèrtebra… | ||
* e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep… | * e + consonant labial (m, p, b), llevat de Josep, eixemple i Pep; en tots els atres casos és tancada: fem, ceba, cep… | ||
* e + x [ks]: nexe, text, pretext, sext… | * e + x [ks]: nexe, text, pretext, èxtasis, èxodo, sext… | ||
* e + l: tela, mel, empelt, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada. | * e + l: tela, mel, empelt, archipièlec, Elig, llevat de: armela que es pronuncia en la e tancada. | ||
* e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, precepte, recepta, insecte… | * e + ct/pt (-ect-, -ept-): objecte, anècdota, èctasis, precepte, recepta, insecte… | ||
d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce). | d. En el diftonc decreixent eu, quan la u procedix de la vocalisació de -d-, -e- o -ty- llatines, sent la e breu en llatí vulgar: peu (peděm), dèu (děcem), preu (prětǐum)... Pero també tenim casos de e tancada: creure (credĕre), creu (crŭce). | ||