Diferència entre les revisions de "Exodo Jujeny"
m Text reemplaça - ' ordens ' a ' órdens ' |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
A mitat | A mitat del més [[juliol]] de l'any [[1812]], el Gral. [[Manuel Belgrano]] és informat de que l’eixercit realista estava reforçant els seus efectius apostats en Suipacha a les órdens del general Piu Tristà, cosí de Goyeneche. | ||
Es convoca llavors a tots els ciutadans entre 16 i 35 anys i forma un cos de cavalleria - els Patriotes Decidits"-, que posa a les órdens de Díaz Vélez. Per la seua part el Triumvirat l’ordena replegar-se urgentment fins Córdova. | Es convoca llavors a tots els ciutadans entre 16 i 35 anys i forma un cos de cavalleria - els Patriotes Decidits"-, que posa a les órdens de Díaz Vélez. Per la seua part el Triumvirat l’ordena replegar-se urgentment fins Córdova. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Al retirar-se l’eixercit sol quedarà camp raso davant de l’enemic, que no deurà de trobar casa, aliments, animals de transport, objectes de [[ferro]], efectes mercantils ni, manco, gent. Quines no complixquen l’orde seran fusilats, i les seuas facendes i mobles cremats. Les classes populars es preguen a l’exodo sense necessitat de compulsió. No ocorre lo mateix en la classe principal. Alguns conseguixen amagar-se en espera de Tristà; atres decidixen obedir a Belgrano i anar-se en els bens que puguen salvar, per al qual Belgrano lis facilita carretes. | Al retirar-se l’eixercit sol quedarà camp raso davant de l’enemic, que no deurà de trobar casa, aliments, animals de transport, objectes de [[ferro]], efectes mercantils ni, manco, gent. Quines no complixquen l’orde seran fusilats, i les seuas facendes i mobles cremats. Les classes populars es preguen a l’exodo sense necessitat de compulsió. No ocorre lo mateix en la classe principal. Alguns conseguixen amagar-se en espera de Tristà; atres decidixen obedir a Belgrano i anar-se en els bens que puguen salvar, per al qual Belgrano lis facilita carretes. | ||
En [[agost]] es produïx | En [[agost]] es produïx l'invasió de l'eixercit espanyol, compost de 3.000 hòmens, a les órdens del general Piu Tristà, | ||
Els voluntaris de Díaz Vélez, que hi havien anat a Humahuaca a vigilar l’entrada de Tristà i tornaren en la noticia de | Els voluntaris de Díaz Vélez, que hi havien anat a Humahuaca a vigilar l’entrada de Tristà i tornaren en la noticia de l'imminent invasió, i seran els encarregats de cuidar la retaguardia. | ||
En la nit del [[22 d’agost]] es va impartir l’orde definitiva de abandonar el poble i al trenc d’alba del dia 23, en les vores del [[riu]] Xibi Xibi es va reunir la multitut per a deixar la ciutat baix l’autoritat del General [[Manuel Belgrano]], deixant [[Jujuy]] en una soletat immensa, llançant la seua famosa proclama: | En la nit del [[22 d’agost]] es va impartir l’orde definitiva de abandonar el poble i al trenc d’alba del dia 23, en les vores del [[riu]] Xibi Xibi es va reunir la multitut per a deixar la ciutat baix l’autoritat del General [[Manuel Belgrano]], deixant [[Jujuy]] en una soletat immensa, llançant la seua famosa proclama: | ||
"Des de que he posat el peu en el vostre sol per a fer-me càrrec de la vostra defensa, vos he parlat en veritat... ha arribat puix l’época en que manifesteu el vostre heroisme i de que vingau a reunir-vos a | "Des de que he posat el peu en el vostre sol per a fer-me càrrec de la vostra defensa, vos he parlat en veritat... ha arribat puix l’época en que manifesteu el vostre heroisme i de que vingau a reunir-vos a l'eixercit de la meua autoritat, si com assegureu voler ser lliures. . ." | ||
[[Jujuy]] respon heroicament al cridat patriotic. Els pobladors seguiren a Belgrano carregant mobles, ensers i arreant lo guanyat en tropell. | [[Jujuy]] respon heroicament al cridat patriotic. Els pobladors seguiren a Belgrano carregant mobles, ensers i arreant lo guanyat en tropell. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
El [[3 de setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits són atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint del restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit. | El [[3 de setembre]] l’eixercit patriota es troba sobre el riu de Las Piedras, quan els Decidits són atacats per la vanguarda realista, produint-se una escaramussa. El cos patriota es reunix en el gros i Belgrano, que espera una oportunitat favorable, desplega a l’eixercit en la marge del riu fent obrir foc de l’artilleria per a desembarassar el front. Els patriotes perseguixen als espanyols, collint quinze o vint presoners i matant uns atres tants. Una partida de paisans baix l’autoritat del capità Esteban Figueroa pren pres al cap enemic, coronel Huici, al portaestandart Negreiros i a un capellà. Son les quatre de la vesprada i la victoriosa partida dona inici una marcha forçada en els seus presoners, fugint del restant dels adversaris. A les dotze de la nit estan ya en [[Tucumán]], on es troba el gros de l’eixercit. | ||
L'exodo arribà a Tucumán, a on Belgrano va decidir fer peu firme, en la batalla del [[24 de setembre]] i despuix en [[Salta]], el [[20 de febrer]] de [[1813]]. | |||
Vençudes les tropes realistes en Salta, el Coronel Socasa encarregat de la Plaça de [[Jujuy]] no ha pogut sostindre’l i tingueren que abandonar la ciutat [[22 de març]] de [[1813]] despuix de lluitar pels carrers que rodegen la plaça, acabant victoriosos els patriotes. | Vençudes les tropes realistes en Salta, el Coronel Socasa encarregat de la Plaça de [[Jujuy]] no ha pogut sostindre’l i tingueren que abandonar la ciutat [[22 de març]] de [[1813]] despuix de lluitar pels carrers que rodegen la plaça, acabant victoriosos els patriotes. | ||