Diferència entre les revisions de "Dansa de la Jota" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 3:

La '''dansa de la jota''' és un ritme i moviment que naix en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]] i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo món l'acceptà molt gustosament.

Estes danses apareixen a finals del [[sigle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, ~~van a~~ haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la ~~gracia~~ a la vistositat de la '''Jota'''.

Estes danses apareixen a finals del [[sigle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, varen haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gràcia a la vistositat de la '''Jota'''.

La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina, la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de [[Carlet]] o "u i dos", la de [[Villena]], entre atres.

La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina ([[Cofrents]]), la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de [[Carlet]] o "u i dos", la de [[Villena]], entre atres.

== Bibliografia ==

*Oller, Mª Teresa; Marti, Enric: Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana. Servicio de Publicaciones [[Universitat Politecnica de Valéncia]]. [[Valéncia]] [[1998]]

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 La '''dansa de la jota''' és un ritme i moviment que naix en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]] i que s'expandix rapidament per tota la [[Península Ibèrica]] degut a la seua simplicitat, alegria i llibertat de moviments en els que lo important no era que quedara bonico, sino passar-s'ho be, per lo que tot lo món l'acceptà molt gustosament.
-Estes danses apareixen a finals del [[sigle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, van a haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gracia a la vistositat de la '''Jota'''.
+Estes danses apareixen a finals del [[sigle XVIII]], tenen una estructura molt simple i senzilla, d'adorn esquerra, canvi a la dreta, adorn dreta, per a tornar a l'esquerra. En rares ocasions se veu un intercanvi de posició entre les parelles, és dir, sempre o normalment, es ballaven en dos files totalment paraleles, potser en les tornadetes a on més llibertat existix, varen haver uns intercanvis de roda, arrepretons, etc..., que va a donar-li la gràcia a la vistositat de la '''Jota'''.
-La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina, la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de [[Carlet]] o "u i dos", la de [[Villena]], entre atres.
+La [[jota valenciana]] recorda als [[balls de saló]] pels seus candenciosos moviments. Molts pobles tenen la seua pròpia jota, com la Jota Vallera ([[Tavernes de la Valldigna]]), la cofrentina ([[Cofrents]]), la moixentina ([[Moixent]]), del postiguet, la de [[Carlet]] o "u i dos", la de [[Villena]], entre atres.
 == Bibliografia ==
 *Oller, Mª Teresa; Marti, Enric: Panoramica de la música y la danza tradicional valenciana. Servicio de Publicaciones [[Universitat Politecnica de Valéncia]]. [[Valéncia]] [[1998]]