Diferència entre les revisions de "Aristòtil" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Aristoteles Louvre.jpg|240px|right]]

'''~~Aristòteles~~''', ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] – [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]), fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.

'''Aristòtil''' ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384 a. C.]] – [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322 a. C.]]) fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.

Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat '''Aristòteles''' (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).

Llínea 6:

Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident.

'''~~Aristòteles~~''' va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.

'''Aristòtil''' va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.

En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Aristoteles Louvre.jpg|240px|right]]
-'''Aristòteles''', ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384&nbsp;a.&nbsp;C.]] – [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322&nbsp;a.&nbsp;C.]]), fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.
+'''Aristòtil''' ([[Estagira]], [[Macedònia]] [[anys 380 a. C.|384&nbsp;a.&nbsp;C.]] – [[Calcis]] [[Eubea]], [[Antiga Grècia|Grècia]] [[anys 320 a. C.|322&nbsp;a.&nbsp;C.]]) fon un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més portentós que haja donat la humanitat.
 Fon el creador de la [[llògica]] formal, [[economia]], [[astronomia]], precursor de la [[anatomia]] i la [[biologia]] i un creador de la [[taxonomia]] (és considerat el pare de la [[zoologia]] i la [[botànica]]). Està considerat '''Aristòteles''' (junt en [[Plató]]) com el determinant de gran part del corpus de [[creències]] del Pensament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 Creències fundades en conceptes i formulacions tan importants com crear la primera [[llenguage formalisat|formalisació]] [[Llògica]]; la formulació del [[principi de no contradicció]]; el concepte de [[substància]], entés com [[subjecte]], i el [[predicat]], com [[categoria]]; i la [[analogia]] del ser, poden ser considerats com la base sobre la qual es va construir la filosofia tradicional d'occident.
-'''Aristòteles''' va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
+'''Aristòtil''' va inaugurar tota una nova visió del món. Va demostrar, o va crear i, sobretot, va popularisar (segons la perspectiva d'on se li veja) una série d'idees comunes per a moltes persones.
 En això, junt en el platonisme i el [[cristianisme]], la tradició occidental va perdre certes formes de pensament diferents, com fon gran part del pensament dels [[filòsofs presocràtics]] i dels [[sofistes]] (molt populars en l'antiga [[Grècia]]) i, de fet, en la ''història de la [[Metafísica]] '', estes teories aristotèliques s'han consolidat i, a vegades instalat, en forma de [[prejuí]]s filosòfics.