Diferència entre les revisions de "Rafael Martí de Viciana"
m Text reemplaça - ' l´' a ' l'' |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
| image = | | image = | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[ | | nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | ||
| ocupació = Historiador, croniste i notari | | ocupació = Historiador, croniste i notari | ||
| data_naix = [[1502]] | | data_naix = [[1502]] | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
==Biografia== | ==Biografia== | ||
Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels | Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats. | ||
Una volta finalisada la guerra, començarà a eixercir de notari, sent ademés escrivà de l'administrador de Burriana, a on s'establirà definitivament. | Una volta finalisada la guerra, començarà a eixercir de notari, sent ademés escrivà de l'administrador de Burriana, a on s'establirà definitivament. | ||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Entre els anys [[1542]] i [[1547]], serà membre de les Corts del regne, a on participarà activament: ''Va participar en les Corts de Monsó de [[1542]] com a [[Síndic]] de Burriana, [[Vilarreal]] i [[Ademús]], sent elegit "tachador" pel braç real i "rebedor degá lo riu de [[Xúquer]] compresa la vila de Algezira" en orden al pago del servicio ofrecido.'' | Entre els anys [[1542]] i [[1547]], serà membre de les Corts del regne, a on participarà activament: ''Va participar en les Corts de Monsó de [[1542]] com a [[Síndic]] de Burriana, [[Vilarreal]] i [[Ademús]], sent elegit "tachador" pel braç real i "rebedor degá lo riu de [[Xúquer]] compresa la vila de Algezira" en orden al pago del servicio ofrecido.'' | ||
El [[13 de maig]] de [[1559]] consta en el [[Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament. | El [[13 de maig]] de l'any [[1559]] consta en el [[Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament. | ||
L'orige noble de Martí de Viciana li va permetre accedir als archius de viles i monasteris. Degué de ser un home observador, curiós i metòdic. Llegí els clàssics grecs i llatins i conegué als cronistes medievals de l'época, tant espanyols com europeus. És l'historiador més valiós del [[sigle XVI]] valencià. | |||
El final dels seus dies va ser en la seua vila natal de Burriana en el més de [[maig]] de l'any 1582, provablement el dia 21. | El final dels seus dies va ser en la seua vila natal de Burriana en el més de [[maig]] de l'any 1582, provablement el dia 21. | ||
| Llínea 35: | Llínea 37: | ||
{{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera mes important es la que parlen els homens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, dicen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant mes va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la mes esmerada i preciada llengua que usen els homens de lletres, puix aquells quan mes anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ‘Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana’ de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}} | {{Cita|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera mes important es la que parlen els homens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, dicen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant mes va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la mes esmerada i preciada llengua que usen els homens de lletres, puix aquells quan mes anem sempre milloren la seua llengua.|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ‘Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana’ de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}} | ||
==Obres== | ==Obres== | ||
| Llínea 57: | Llínea 55: | ||
* ''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]]). | * ''Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana'' ([[1574]]). | ||
==Curiositats== | |||
La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana. | |||
==Referències== | ==Referències== | ||
| Llínea 70: | Llínea 72: | ||
* [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/marti_viciana-c.htm Martí de Viciana - Ma Vida] | * [http://www.llenguavalencianasi.com/mavida/biografies-c-01/marti_viciana-c.htm Martí de Viciana - Ma Vida] | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | [[Categoria:Valencians]] | ||
[[Categoria:Historiadors]] | [[Categoria:Historiadors]] | ||
[[Categoria:Historiadors valencians]] | [[Categoria:Historiadors valencians]] | ||