Diferència entre les revisions de "Furs de Valéncia"

Els '''Furs de Valéncia''', '''Furs del [[Regne de Valéncia]] ''' o '''Furs Valencians''' foren la llegislació territorial [[Regne de Valéncia|valenciana]] durant més de quatre sigles, des de [[1261]], quan [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] els jurà i promulgà en una reunió de les [[Corts Valencianes]] el mateix [[any]], fins a [[1707]], en els [[decrets de Nova Planta]].

Els furs s'originen en ''els costums'' i les [[cartes pobles]] otorgades pel rei o els senyors, majoritàriament seguint el [[fur d'Aragó]] com el cas de [[Burriana]] en [[1233]]. Únicament se troba una excepció fins a [[1240]] i és el fur de [[Lleida]] concedit a [[Cervera del Maestre]] en [[1235]]. Segons les senyes disponibles pareix que [[Jaume I]] donava clara preferència a les lleis aragoneses. Estes costums foren una série de normes de la vida comuna i d'ordenació de la ciutat de [[Valéncia]] i diverses viles, que es crearen despuix de la conquista per Jaume I. La norma valenciana s'aplicava en part del territori conquistat, mentres que una atra part seguien els [[Furs d'Aragó]]. També s'incorpora ad esta llegislació, (o a lo manco no es deroga) un tribunal d'orige romà i consolidat pels musulmans, el [[Tribunal de les Aigües]] de la vega de [[Valéncia]]. El primer ''costum'' fon promulgat per Jaume I el [[21 de març]] de [[1238]], en [[Xàtiva]], conferint juges civils i criminals, aixina com la ([[Cambra dels jurats de Valéncia]]) en la ciutat. Esta creació de lleis pròpies per a Valéncia suponia una oposició al poder de la noblea aragonesa que desijava estendre els furs d'Aragó a Valéncia.

És en [[1251]] quan, inspirat pel nom dels furs d'Aragó es començà a mencionar als ''costums'' valencians com '''furs''', despuix de l'orde real d'arreplegar totes les normes que havien segut promulgades en els primers anys de la [[Valéncia]] cristiana. En aquell any [[Jaume I]] ordenà que els juges s'atingueren als furs i els arromançà, es dir  escriure-los "en la llengua que parlava el poble" el '''[[romanç valencià]] '''.

El jurament dels furs per [[Jaume I]] i per atres reis de la [[Corona d'Aragó]] obtingué contraprestacions econòmiques per a la corona. El primer jurament de 1261 ho feu el rei a canvi d'una assignació de 48.000 sous reunits i donats per la ciutat de Valéncia, els llocs i viles de l'Horta de Valéncia que pertanyien a clercs i nobles i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Onda]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].

Més concretament, l'any [[1263]] els furs aragonesos regien en [[Cirat]], en Morella, en [[Vallibona]], en [[Vinaròs]], [[Boixar]] i [[Fredes]], en [[Vilanova d'Alcolea|Vilanova]], en les actuals pedanies de [[Mola Escabrosa]], [[Corachà]] i la [[Penya de l'Aranyol]] situades en l'actual terme de [[Castell de Cabres]], [[Castellfort]], [[Burriana]], [[Benicarló]], [[Almassora]], [[Salzedella]] i [[Lludient]], [[Benassal]], [[Albocàsser]], [[Catí]], i [[Riu de Truites]].

En [[1263]] els ''costums'' de [[Lleida]] regien en [[Calig]], [[Cervera del Maestrat]], [[Rossell]] i [[Sant Mateu]], [[Vilafamés]], [[Vinaròs]] i [[Cabanes]]. I els de Barcelona regien en [[Alcalà de Chivert|Castell de Chivert]], [[Moncada]] i [[Beniacaldim d'Almenara]].

Un fet molt important per a la consolidació dels furs fon el decret que [[Pere III d'Aragó|Pere III]], fill de [[Jaume I]] jurara també els furs en [[1277]], en la seua coronació. Pero tingué un impacte important el fet de que Pere fora escombregat pel [[papa]], fet que aparella la potestat dels regnes de trencar el tribut de vassallage. Això fon aprofitat per Catalunya i [[Aragó]], pero especialment per [[Valéncia]], per a reforçar els seus furs i privilegis. De fet, a partir de [[1283]], en virtut del ''[[Privilegium Magnum]] '', el rei no podia impondre nous imposts sense l'aprovació de les corts. Ademés, en [[Valéncia]] li fon otorgada la potestat de nomenar cònsuls.  

L'any [[1283]] el rei [[Pere III]] autorisa la instalació del [[Consolat del Mar]] de [[Valéncia]], que fon el primer d'[[Espanya]].

En [[1333]] el rei [[Alfons IV d'Aragó]], davall la influència de la seua segona dòna, Leonor, donà els senyorius de [[Xàtiva]], [[Alzira]], [[Morvedre]] ([[Sagunt]]), [[Alacant]], [[Morella]], [[Castelló]] de la Plana i [[Burriana]] a l'infant Ferrando, (fill de Leonor). Açò infringia una promesa feta davant de les Corts en els anys [[1329]] i [[1330]]. Açò provocà un enfrontament entre una porció de la noblea que donava soport a la mida i una atra porció junt en el poble pla que reaccionaren contra ella i en favor i defensa dels furs. El cap del jurat de [[Valéncia]], [[Francesc de Vinatea]], s'entrevistà numeroses vegades en el Rei i en Elionor fins que conseguí l'anulació de la donació, en la conseqüent irritació de Leonor, pero donant fi al conflicte i als disturbis civils que estava provocant.