Diferència entre les revisions de "Llonja del Cànem"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada. | En [[1792]] i davant l'estat ruïnós de l'edifici, l'ajuntament acorda vendre a Joan de Matheu, un comerciant francés, el dret a alçar una planta sobre l'edifici de la llonja a canvi de que s'encarregara del manteniment de l'edifici públic més el pagament de 200 lliures. Joan de Matheu, havia comprat la casa del costat del carrer Cavallers a Josep Antolí i ademés era propietari de l'atra casa costanera del carrer Colón. Per lo tant, integrà les dos vivendes i alçà una planta. La Llonja del Cànem se convertí en un baix públic (de propietat municipal) mentres que la planta superior era una vivenda privada. | ||
En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. | En el pas del temps, la part pública de l'edifici que se destinava a llonja es quedà menuda i en l'any [[1867]] l'ajuntament començà a estudiar el seu trasllat. En l'any [[1906]] l'ajuntament vengué l'edifici passant a mans particulars. Els nous propietaris, en [[1910]], feren unes reformes que implicà el tancament dels arcs per a destinar la planta baixa a un comerç i la part alta per a vivenda particular. També se canvià la decoració pictòrica de les fronteres a càrrec del pintor castellonenc Vicent Castell que incorporà motius alegòrics pero mantingué les pintures d'Oliet. | ||
Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic. | Durant el [[sigle XX]], l'edifici sofrí una deterioració per l'abandó del mateix, les pintures de les fronteres han desaparegut en gran part, encara que en l'any [[1984]] es declarat Monument Històric-Artístic. | ||
L'Universitat Jaume I adquirix en [[1999]] la Llonja del Cànem per a centre cultural i educatiu de la propia universitat. Se feren unes obres d'urgència i durant els anys de [[2002]] a [[2005]] es dedicà a exposicions. Se convocà un concurs d'idees per a rehabilitar-lo. El proyecte guanyador correspongué als arquitectes Miguel del Rey, Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster, a on s'intentà recuperar l'aspecte original i guardar tots els estils arquitetònics haguts durant el temps ([[2007]]). | L'Universitat Jaume I adquirix en [[1999]] la Llonja del Cànem per a centre cultural i educatiu de la propia universitat. Se feren unes obres d'urgència i durant els anys de [[2002]] a [[2005]] es dedicà a exposicions. Se convocà un concurs d'idees per a rehabilitar-lo. El proyecte guanyador correspongué als arquitectes Miguel del Rey, Antonio Gallud i J. Ignacio Fuster, a on s'intentà recuperar l'aspecte original i guardar tots els estils arquitetònics haguts durant el temps ([[2007]]). | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||