Diferència entre les revisions de "Kimi Räikkönen" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 56:

En tornar a Europa, s'assegura la victòria en els Grans Premis de França i [[Gran Bretanya]], realisats en Magny-Cours i Silverstone respectivament. Per un problema en el seu canvi de marches, es va vore obligat a retirar-se en el Gran Premi d'Europa quan anava tercer per darrere de Fernando Alonso. En els Grans Premis d'Hongria i Turquia, queda segon, per darrere de Lewis Hamilton i Felipe Massa, respectivament. En el Gran Premi d'[[Itàlia]] de 2007, ell i el seu companyer Felipe Massa partixen com a favorits pero es veuen sorpresos des del principi pel rendiment dels McLaren. *Räikkönen va tindre que usar el tercer coche per un fort accident en els lliures i va finalisar tercer despuix dels dos McLaren.

Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtengut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de [[China]] conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i ~~després~~ l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1.

Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtengut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de [[China]] conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i despuix l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1.

Finalment, en el Gran Premi de Brasil, Räikkönen es va alçar campeó, quedant primer en la carrera seguit del seu companyer d'equip Felipe Massa i de Fernando Alonso, mentres que Lewis Hamilton va acabar en sèptima posició. Aixina, el finlandés va conseguir véncer el campeonat en cent dèu punts, front als cent nou d'Hamilton i Alonso. Räikkönen es va convertir aixina en el segon pilot en guanyar el Mundial despuix d'aplegar tercer a l'última carrera, emulant a Giuseppe Farina (qui ho va fer en [[1950]]). També va conseguir guanyar sis Grans Premis en el seu debut en Ferrari, superant la marca d'Alain Prost de 5 en [[1990]]. Aixina mateix, és el tercer pilot de l'escuderia italiana que guanya el campeonat en el seu primer any (despuix de Juan Manuel Fangio i de Jody Scheckter).

@@ Llínea 56: / Llínea 56: @@
 En tornar a Europa, s'assegura la victòria en els Grans Premis de França i [[Gran Bretanya]], realisats en Magny-Cours i Silverstone respectivament. Per un problema en el seu canvi de marches, es va vore obligat a retirar-se en el Gran Premi d'Europa quan anava tercer per darrere de Fernando Alonso. En els Grans Premis d'Hongria i Turquia, queda segon, per darrere de Lewis Hamilton i Felipe Massa, respectivament. En el Gran Premi d'[[Itàlia]] de 2007, ell i el seu companyer Felipe Massa partixen com a favorits pero es veuen sorpresos des del principi pel rendiment dels McLaren. *Räikkönen va tindre que usar el tercer coche per un fort accident en els lliures i va finalisar tercer despuix dels dos McLaren.
-Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtengut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de [[China]] conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i després l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1.
+Va guanyar per tercera volta consecutiva el Gran Premi de Bèlgica, quarta victòria en la temporada, havent obtengut la pole. En Japó, baix la pluja, retrocedix a les últimes posicions, pero remonta fins al tercer lloc. En el Gran Premi de [[China]] conseguix llevar-li la primera posició a Hamilton i despuix l'anglés té que abandonar despuix de quedar-se parat en la puzolana just en l'entrada dels boxes. Räikkönen queda primer per davant de Fernando Alonso i Felipe Massa, en la que va anar la victòria número 200 de la Ferrari i el 600º podi en la F1.
 Finalment, en el Gran Premi de Brasil, Räikkönen es va alçar campeó, quedant primer en la carrera seguit del seu companyer d'equip Felipe Massa i de Fernando Alonso, mentres que Lewis Hamilton va acabar en sèptima posició. Aixina, el finlandés va conseguir véncer el campeonat en cent dèu punts, front als cent nou d'Hamilton i Alonso. Räikkönen es va convertir aixina en el segon pilot en guanyar el Mundial despuix d'aplegar tercer a l'última carrera, emulant a Giuseppe Farina (qui ho va fer en [[1950]]). També va conseguir guanyar sis Grans Premis en el seu debut en Ferrari, superant la marca d'Alain Prost de 5 en [[1990]]. Aixina mateix, és el tercer pilot de l'escuderia italiana que guanya el campeonat en el seu primer any (despuix de Juan Manuel Fangio i de Jody Scheckter).