Diferència entre les revisions de "Alzira" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 59:

===Localitats llimítrofs===

El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els ~~cascs~~ urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.

El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els núcleus urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.

== Història ==

Llínea 97:

== Demografia ==

Segons dades de l'Ajuntament en [[2017]], Alzira conta en 44.255 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[sigle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els ~~sus cascs~~ urbans han quedat pràcticament units.

Segons dades de l'Ajuntament en [[2017]], Alzira conta en 44.255 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[sigle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els seus núcleus urbans han quedat pràcticament units.

{| {{tablabonita}}

Llínea 157:

[[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|<center>Casa Consistorial d'Alzira, seu de l'Ajuntament.</center>]]

A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.

[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] ~~el casc antic~~ de la ciutat.]]

[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] la part antiga de la ciutat.]]

* '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.

@@ Llínea 59: / Llínea 59: @@
 ===Localitats llimítrofs===
-El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els cascs urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.
+El [[terme municipal]] d'Alzira llimita en les localitats de'[[Alberich]], [[Algemesí]], [[Gavarda]], [[Antella]], [[Benifairó de Valldigna]], [[Benimodo]], [[Benimuslem]], [[Carcaixent]], [[Corbera]], [[Favara]], [[Guadassuar]], [[Llaurí]], [[Massalavés]], [[Polinyà]], [[Simat de Valldigna]], [[Sumacàrcer]], [[Tavernes de Valldigna]] i [[Tous]], totes elles de la [[província de Valéncia]]. Degut al desenroll demogràfic i urbanístic de l'últim sigle, els núcleus urbans d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] se troben en l'actualitat pràcticament units, formant un àrea de població que alcança els 95.000 habitants.
 == Història ==
@@ Llínea 97: / Llínea 97: @@
 == Demografia ==
-Segons dades de l'Ajuntament en [[2017]], Alzira conta en 44.255 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[sigle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els sus cascs urbans han quedat pràcticament units.
+Segons dades de l'Ajuntament en [[2017]], Alzira conta en 44.255 residents censats. Dels quals 4.633 son immigrants censats, (1.400 rumans; 526 marroquins; 278 búlgars; 266 equatorians; 250 algerins). La gran expansió que han experimentat els municipis d'Alzira, [[Algemesí]] i [[Carcaixent]] des de mijan del [[sigle XX]], ha creat un àrea urbana de casi 100.000 habitants, ya que els seus núcleus urbans han quedat pràcticament units.
 {| {{tablabonita}}
@@ Llínea 157: / Llínea 157: @@
 [[Image: Untitled19.JPG|thumb|225 px|<center>Casa Consistorial d'Alzira, seu de l'Ajuntament.</center>]]
 A pesar de les greus pèrdues que la ciutat ha sofrit a lo llarc de l'Història en el seu patrimoni cultural, Alzira encara oferix una interessant riquea monumental, localisada principalment en [[La Vila d'Alzira|la Vila'' o centre històric]], hui personalisat, be d'interés cultural (BIC) en constant recuperació, en el que destaquen el principal temple urbà, l'archiprestal de Santa Caterina i la Casa Consistorial (monument nacional). Son també d'interés la Creu Coberta gòtica i el cinturó amurallat.
-[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] el casc antic de la ciutat.]]
+[[Image: Untitled20.JPG|thumb|left|225px|[[La Vila d'Alzira]] la part antiga de la ciutat.]]
 * '''La Creu Coberta'''. La llegenda de que [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] va morir en el lloc on s'emplaça la creu, mentres era traslladat a [[Valéncia]], fonamenta per alguns la seua construcció en honor del monarca.