Diferència entre les revisions de "Jardí de les Hespèrides"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''Jardí de les Hespèrides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés|ciprés o ciprer]] intermitents. | El '''Jardí de les Hespèrides''', es troba situat en el carrer de Quart nº 80 de la ciutat de [[Valéncia]] i es propon com a un “hortus conclusus” a on el relat mitològic servix de fil argumental, interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures, en el teló de fondo dels murs de [[Ciprés|ciprés o ciprer]] intermitents. | ||
La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les | La mitologia és qui centra tant l'orige com l'estructura i composició del Jardí de les Hespèrides, construït en l'any [[2000]] pels dissenyadors María Teresa Santamaría, Antonio Gallud, Miguel del Rei i Carlos Campos. | ||
El | El Jardí de les Hespèrides es propon com un espai tancat, a on el relat mitològic ha servit de fil argumental i s'ha interpretat per mig de diferents espècies vegetals i escultures. | ||
La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de | La llegenda d'[[Hèrcules]] fa les voltes de fil argumental entre els camins del jardí, en els que van apareixent escenes i personages del relat mitològic en forma de plantes i escultures, tot emmarcat per l'intermitent aparició dels murs de ciprés i la presència d'aigua, que mana de la font acompanyant en el seu recorregut a una completa colecció de cítrics representada per 54 varietats diferents. | ||
La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts. | La vegetació es recolza en escultures, que representen a Hèrcules, la metamorfosis de les Nimfes en arbres i a la Venus Afrodita, protectora dels jardins i horts. | ||
"A través de les ones de la mar profunda varen aplegar a la bella illa dels deus, allí a on les Hespèrides tenen la seua casa d'or", resa la porta d'accés despuix de la que es presenten episodis icònics de la llegenda: l'arbre dels fruts d'or, la metamorfosis de les nimfes i el dragó, i fins al propi Hèrcules, de la mà de les espècies vegetals i el treball escultural de l'hongarés Miklos Pàlfy. | |||
El traçat | El traçat evidència la racionalitat d'un espai de jardí de colecció que queda difuminat per la pròpia vegetació, aportant el component més pròxim al món de les sensacions. | ||
El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí. | El jardí llinda en l'entancat del [[Jardí Botànic]], apropiant-se d'un tram del carrer Gaspar Bono que passa aixina a ser part del propi jardí. | ||