Diferència entre les revisions de "Miguel de Agia" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

'''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], 1550 - [[Llima]], 161?) fon un [[flare]] [[franciscà]].

'''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], [[1550]] - [[Llima]], 161?) fon un [[flare]] [[franciscà]].

== Biografia ==

En no mes estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en 1563, on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia y els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent.

En no mes estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en [[1563]], on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com llector d'Arts i Teologia y els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent.

Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en la [[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia.

Traslladat a [[Llima]], és possible que cursara Cànons i lleis en la [[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia.

Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on després de complir la seua comesa, va tornar a Llima.

Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on després de complir la seua comesa, va tornar a [[Llima]].

Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]].

Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]].

En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions van ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello.

En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions van ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo ([[1605]]) i Juan de Silva ([[1613]]), aixina com el jesuïta Francisco Coello.

== Referències ==

* '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, 2001.

* '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, [[2001]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], 1550 - [[Llima]], 161?) fon un [[flare]] [[franciscà]].
+'''Miguel de Agia''' ([[Valéncia]], [[1550]] - [[Llima]], 161?) fon un [[flare]] [[franciscà]].
 == Biografia ==
-En no  mes estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en 1563, on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com  llector d'Arts i Teologia  y els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent.
+En no  mes estudis elementals, va anar a [[Guatemala]] en [[1563]], on va ingressar en el noviciat de l'[[Orde de San Francisco]]. Una vegada profés, es va eixercir com  llector d'Arts i Teologia  y els càrrecs de guardià i [[definidor]] en el seu convent.
-Traslladat a Llima, és possible que cursara Cànons i lleis en la [[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia.
+Traslladat a [[Llima]], és possible que cursara Cànons i lleis en la [[Universitat de Sant Marcs]], fins a optar al grau de Doctor. En el [[convent]] de la seua orde també fon llector de Teologia.
-Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on després de complir la seua comesa, va tornar a Llima.
+Va tornar a [[Espanya]] en maig de [[1594]] com [[procurador]] de la província franciscana del Perú, on després de complir la seua comesa, va tornar a [[Llima]].
-Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com  resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' (1604), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]].
+Impressionat pel descontentament provocat per la [[Real Cèdula]] del [[24 de novembre]] de [[1601]], que disponia l'abolició dels servicis personals dels indis, va decidir visitar [[Huancavelica]], per a comprovar les condicions de treball en les mines de [[mercuri]]. Com  resultat d'eixa experiència va escriure el ''Tractat que conté tres parers greus en dret sobre servicis personals i repartiments d'indis...'' ([[1604]]), el qual va rebre l'aprovació de notables acadèmics com [[Pedro Muñiz i Molina]].
-En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions van ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo (1605) i Juan de Silva (1613), aixina com el jesuïta Francisco Coello.
+En la seua obra, si be reconeix la inhumanitat de les condicions a les quals estaven somesos els indis en les mines, i inclusivament arriba a propondre que es tanquen algunes de les seues faenes, admet la continuació dels servicis personals perqué alega el domini del Rei sobre els indis i la necessitat priorisar el ''bé general'' abans que la particular situació d'aquells súbdits. No obstant, els seus arguments i conclusions van ser impugnats pels franciscans Miguel de Aguayo ([[1605]]) i Juan de Silva ([[1613]]), aixina com el jesuïta Francisco Coello.
 == Referències ==
-* '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, 2001.
+* '''Alberto Tauro del Pino'''. ''Enciclopèdia Ilustrada del Perú''. Llima: PEISA, [[2001]].
 {{Traduït de|es|Miguel_de_Agia}}