Diferència entre les revisions de "Esclavitut" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 65:

Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], a soles defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit.

La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. ~~Després~~ de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya.

La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Despuix de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya.

El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”. En el soport de polítics que varen forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]].

@@ Llínea 65: / Llínea 65: @@
 Per lo que fa a les colònies en una fase que va des de principis del [[sigle XIX]] fins a [[1860]], a soles defengueren l'abolició la pressió [[Gran Bretanya|britànica]] i algunes personalitats aïllades que no varen tindre èxit.
-La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Després de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya.
+La pressió anglesa va conseguir la promulgació de la nomenada llei de [[1837]] d'abolició de l'esclavitut en l'Espanya metropolitana i les no respectades lleis de prohibició del [[tracta de negres|tràfic negrer]] de [[1817]] i [[1835]] i de persecució del mateix de [[1845]] i [[1867]]. Despuix de la [[Guerra de Secessió]], [[Estats Units]] es sumà al [[Regne Unit]] en les seues pressions abolicionistes sobre Espanya.
 El [[2 d'abril]] de [[1865]] es crea la ''Societat Abolicionista Espanyola'' per iniciativa del facendat [[Puerto Rico|portorriqueny]] [[Julio Vizcarrondo]], traslladat a la península despuix d'haver lliberat als seus esclaus. El [[10 de decembre]] del mateix any funda el seu periòdic “L'abolicioniste”.  En el soport de polítics que varen forjar la [[Revolució de 1868]], “La Gloriosa” que destronà a [[Isabel II]].