Diferència entre les revisions de "Paolo Boselli" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:Paolo_Boselli.jpg|right|thumb|<center>Paolo Boselli</center>]]

'''Paolo Boselli''' ([[Savona]], [[8 de juny]] de [[1838]] - [[Roma]], [[10 de març]] de [[1932]]) fon un [[polític]] italià, [[Primer Ministre d'Italia]] des del [[18 de juny]] de [[1916]] al [[30 d'octubre]] de [[1917]].

'''Paolo Boselli''' ([[Savona]], [[8 de juny]] de [[1838]] - † [[Roma]], [[10 de març]] de [[1932]]) fon un [[polític]] italià, [[Primer Ministre d'Italia]] des del [[18 de juny]] de [[1916]] al [[30 d'octubre]] de [[1917]].

Elegit en el parlament italià en l'any [[1870]] en les files de la dreta històrica, entre ~~l'any~~ [[1872]] i ~~l'any~~ [[1874]] participà en la comissió d'investigació agraria. Inicialment [[lliberal]], va anar successivament en [[Francesco Crispi]] i a partir de [[1888]] és ministre d'Instrucció Publica, d'Agricultura i de Finances.

Elegit en el parlament italià en l'any [[1870]] en les files de la dreta històrica, entre els anys [[1872]] i [[1874]] participà en la comissió d'investigació agraria. Inicialment [[lliberal]], va anar successivament en [[Francesco Crispi]] i a partir de l'any [[1888]] és ministre d'Instrucció Publica, d'Agricultura i de Finances.

Ademés fon electe vàries voltes president de la província de [[Torí]] i recolzà l'intervenció de [[Italia]] en la [[Primera Guerra Mundial]].

Llínea 8:

Despuix de la caiguda del govern de [[Antonio Salandra]] fon elegit primer ministre. Tingué que dimitir despuix del desastre de la [[batalla de Caporreto]], donat que sempre confià en [[Luigi Cadorna]], màxim artífex de la derrota italiana en aquella batalla.

En [[1922]] fon favorable a l'ascens del [[fascisme]], en el que combregava l'aversió pel [[moviment socialiste]] i en [[1924]] rep el carnet d'honor del [[Partit Nacional Fasciste]]. El seu últim acte polític de relleu fon la seua participació en una comissió que aprovà els [[Pactes de Letrán]] de [[1929]].

En l'any [[1922]] fon favorable a l'ascens del [[fascisme]], en el que combregava l'aversió pel [[moviment socialiste]] i en [[1924]] rep el carnet d'honor del [[Partit Nacional Fasciste]]. El seu últim acte polític de relleu fon la seua participació en una comissió que aprovà els [[Pactes de Letrán]] en l'any [[1929]].

[[Categoria: Biografies]]

[[Categoria: Història]]

[[Categoria: Política]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:Paolo_Boselli.jpg|right|thumb|<center>Paolo Boselli</center>]]
-'''Paolo Boselli''' ([[Savona]], [[8 de juny]] de [[1838]] - [[Roma]], [[10 de març]] de [[1932]]) fon un [[polític]] italià, [[Primer Ministre d'Italia]] des del [[18 de juny]] de [[1916]] al [[30 d'octubre]] de [[1917]].
+'''Paolo Boselli''' ([[Savona]], [[8 de juny]] de [[1838]] - † [[Roma]], [[10 de març]] de [[1932]]) fon un [[polític]] italià, [[Primer Ministre d'Italia]] des del [[18 de juny]] de [[1916]] al [[30 d'octubre]] de [[1917]].
-Elegit en el parlament italià en l'any [[1870]] en les files de la dreta històrica, entre l'any [[1872]] i l'any [[1874]] participà en la comissió d'investigació agraria. Inicialment [[lliberal]], va anar successivament en [[Francesco Crispi]] i a partir de [[1888]] és ministre d'Instrucció Publica, d'Agricultura i de Finances.
+Elegit en el parlament italià en l'any [[1870]] en les files de la dreta històrica, entre els anys [[1872]] i [[1874]] participà en la comissió d'investigació agraria. Inicialment [[lliberal]], va anar successivament en [[Francesco Crispi]] i a partir de l'any [[1888]] és ministre d'Instrucció Publica, d'Agricultura i de Finances.
 Ademés fon electe vàries voltes president de la província de [[Torí]] i recolzà l'intervenció de [[Italia]] en la [[Primera Guerra Mundial]].
@@ Llínea 8: / Llínea 8: @@
 Despuix de la caiguda del govern de [[Antonio Salandra]] fon elegit primer ministre. Tingué que dimitir despuix del desastre de la [[batalla de Caporreto]], donat que sempre confià en [[Luigi Cadorna]], màxim artífex de la derrota italiana en aquella batalla.
-En [[1922]] fon favorable a l'ascens del [[fascisme]], en el que combregava l'aversió pel [[moviment socialiste]] i en [[1924]] rep el carnet d'honor del [[Partit Nacional Fasciste]]. El seu últim acte polític de relleu fon la seua participació en una comissió que aprovà els [[Pactes de Letrán]] de [[1929]].
+En l'any [[1922]] fon favorable a l'ascens del [[fascisme]], en el que combregava l'aversió pel [[moviment socialiste]] i en [[1924]] rep el carnet d'honor del [[Partit Nacional Fasciste]]. El seu últim acte polític de relleu fon la seua participació en una comissió que aprovà els [[Pactes de Letrán]] en l'any [[1929]].
+[[Categoria: Biografies]]
 [[Categoria: Història]]
 [[Categoria: Política]]