Diferència entre les revisions de "Pinyates"

Les Posades són una série de festes populars, que recorden el trayecte de Sant Josep i la Verge María per a aplegar a [[Belén]]. Estes celebracions tenen lloc del 16 al 24 de [[decembre]] i són molt habituals en [[Mèxic]], [[Colòmbia]] i atres països Iberoamericans. En Colòmbia, generalment les famílies es reunixen de 20 o 30 persones a llegir la novena, menjar coses típiques de [[Nadal]], com a [[bunyols]], o natilles, i cantar [[nadalenques]], ademés de divertir-se, i fer jocs variats.

El seu orige està en les costums asteques, quan quaranta dies abans de la festa, compraven els mercaders a un esclau fort i el vestien en els atavíos del mateix deu Quetzalcóatl. Abans de vestir-ho, ho purificaven. En la nit, ho engabiaven i ho alimentaven molt be. Eixien en ell per la ciutat i ell anava cantant i ballant per a ser conegut per la seua semblança a Deu. Les dònes i els chiquets li oferien ofrenes.

Nou dies abans de la festa, venien davant ell dos vells molt venerables del temple i s'humiliaven davant ell en una cerimònia en la que li dien: "Senyor, sabràs que d'ací en nou dies se t'acabarà este treball de ballar i cantar perque llavors has de morir". L'esclau devia respondre: "que anara molt en bona hora".

Aplegat el dia de la festa, a mijanit, despuix d'honrar-ho en música i incens, ho prenien els sacrificadors i li treen el cor per a oferir-li-ho a la lluna. En els temples feyen eixe dia grans cerimònies. En dites cerimònies, dirigides pels sacerdots, s'incloïen ritos i balls sagrats representant l'arribada de Quetzalcóatl, aixina com ofrenes i sacrificis humans en honor a ell.

L'orige actual de les Posades, es remonta a l'época de la conquista, en l'any [[1587]], el superior del convent de Sant Agustín d'Acolman, Fra Diego de Soria, va obtindre del [[Papa]] Sixto V, un permís que autorisava en la nova Espanya la celebració de les "Misses de Aguinaldos", del 16 al 24 de decembre.

En estes Misses, es intercalaven passages i escenes del Nadal, com a recordatori de l'espera del Chiquet i del peregrinar de José i María de Nazaret a Belén per a empadronar-se. Per a fer-les més atractives i amenes, se'ls varen agregar llums de vengala, eixides i nadalenques. Posteriorment, la [[Pinyates|pinyata]] i en terminar, els [[monges]] repartien als assistents fruta i dolços que simbolisaven les gràcies que rebien aquells que acceptaven la doctrina de Jesús.

Aixina, els misioners espanyols varen transformar les festes asteques en festes cristianes, per a que serviren com a preparació per a rebre a Jesús en el seu cor el dia de Nadal.

Esta costum, en el temps es va començar a realisar en barris i despuix, varen passar a formar part de la vida familiar. Segons la tradició, una Posada comença en l'oració del Rosario i la vora de les lletanies. Durant la vora, els assistents formen dos files que terminen en 2 o 4 chiquets que duen a la Santíssima Verge i a Sant Josep, cridats "peregrins", que van a Belén. En terminar les lletanies, es dividixen en dos grups: un entra a la casa i un atre demana posada, imitant a Sant Josep i la Santíssima Verge quan varen aplegar a Belén.  

Els peregrins reben acolliment per part del grup que es troba en l'interior. Despuix d'açò, seguixen les alegres nadalenques i termina la festa trencant pinyates i distribuint els "aguinaldos".

| [[Pinyates]]