Diferència entre les revisions de "Churro"

Orige del terme: Correcció: sonit > sò (vejau Diccionari General de la Llengua Valenciana)
Sin resumen de edición
 
Llínea 1: Llínea 1:
Se denomina '''churro''' el parlar castellà de base [[Llengua aragonesa|aragonesa]] que es parla en la zona interior de la [[Comunitat Valenciana]], que inclou molts vocables de la [[llengua valenciana]]. Com a [[adjectiu]], també es diu ''churro'' a la persona que habita en eixa zona.
Se denomina '''churro''' el parlar castellà de base [[Llengua aragonesa|aragonesa]] que es parla en la zona interior de l'històric [[Regne de Valéncia]], que inclou molts vocables de la [[llengua valenciana]]. Com a [[adjectiu]], també es diu ''churro'' a la persona que habita en eixa zona.


Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians.  
Sobre la denominació '''''Churro''''' utilisada pels valencians.  


== Orige del terme ==
== Orige del terme ==
L´orige de la denominació es pert un poc en el temps i es remonta al [[sigle XIII]], durant el regnat de [[Jaume II]], segon una de les versions més populars...
 
L'orige de la denominació es pert un poc en el temps i es remonta al [[sigle XIII]], durant el regnat de [[Jaume II]], segon una de les versions més populars...


Pareix ser que en una de les Corts del Regne convocada en terres valencianes per aquell monarca de la [[Corona d'Aragó]], es tenia que jurar els [[Furs]] del [[Regne de Valéncia]] per tots els cavallers de la cort, formada per gents de diversa procedència, pero majoritariament aragonesa, catalana i valenciana.
Pareix ser que en una de les Corts del Regne convocada en terres valencianes per aquell monarca de la [[Corona d'Aragó]], es tenia que jurar els [[Furs]] del [[Regne de Valéncia]] per tots els cavallers de la cort, formada per gents de diversa procedència, pero majoritariament aragonesa, catalana i valenciana.


L´acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei.
L'acte havia despertat una gran expectació per la seua importància i transcendència fins al punt que el saló a on anava a celebrar-se estava ple de cortesans i cavallers esperant al rei.


Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s´acallàren i els caps s´inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l'acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà:
Quan el rei [[Jaume II]] entrà totes les veus s'acallàren i els caps s'inclinàren al pas del monarca, que segurament somriuria i saludaria als assistents. Una volta ocupà el Tró començà l'acte del jurament. El rei dirigint-se a tots els presents lis preguntà:
 
''¿Jureu complir i defendre els nostres Furs?''


''¿Jureu complir i defendre els nostres Furs?
''
U a u els cavallers catalans i valencians respongueren en veu alta:
U a u els cavallers catalans i valencians respongueren en veu alta:


Llínea 26: Llínea 27:
''Digan: Juro''
''Digan: Juro''


Com la "jota" en valencià davant de la "u" te un sò de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren:
Com la "jota" en valencià davant de la "u" un sò de "che", els cavallers aragonesos volent esmenar l'erro de l'anterior silenci i en la major voluntat digueren:


''Churro''
''¡Churro!''


Al comprendre Jaume II i els demés cavallers que el silenci dels aragonesos havia segut conseqüència del seu desconeiximent de la llengua materna del rei, somrieren i la tensió desaparegué.
Al comprendre Jaume II i els demés cavallers que el silenci dels aragonesos havia segut conseqüència del seu desconeiximent de la llengua materna del rei, somrieren i la tensió desaparegué.
Llínea 36: Llínea 37:
* Text traduït al [[Valencià|valencià]].
* Text traduït al [[Valencià|valencià]].


Font: ''Periodistas y escritores de Turismo''. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004).
== Referències ==
 
* ''Periodistas y escritores de Turismo''. De nuestras raíces. 'Els Xurros' (sic) per [[José Soler Carnicer]] (Top Turisme, diciembre 2004).


==Enllaços externs==
==Enllaços externs==
Llínea 44: Llínea 47:
[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Societat]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història Valenciana]]
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
[[Categoria:Regne de Valéncia]]