Diferència entre les revisions de "Normes d'El Puig" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 711:

:::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.

:::Les preposicions A, DE, PER ~~mes~~ l'artícul EL/LO formen les contraccions AL, DEL, PEL.

:::Les preposicions A, DE, PER més l'artícul EL/LO formen les contraccions AL, DEL, PEL.

3. La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o hac:

Llínea 792:

3.1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>

a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, ~~mes~~ no el que més. Te vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.

a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, més no el que més. Te vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.

b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: El forment no està molt ben mòlt. No sòlc fer mai un solc dret. Lo que aquella dòna li dona no és bo.

@@ Llínea 711: / Llínea 711: @@
 :::d) LA davant de les paraules començades per a privativa: la anormalitat, etc.
-:::Les preposicions A, DE, PER mes l'artícul EL/LO formen les contraccions AL, DEL, PEL.
+:::Les preposicions A, DE, PER més l'artícul EL/LO formen les contraccions AL, DEL, PEL.
 . La preposició DE davant de paraules que comencen per vocal o hac:
@@ Llínea 792: / Llínea 792: @@
 .1. '''Regles d'accentuació diacrítica:'''<br>
-a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, mes no el que més. Te vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.
+a) Entre dos o més monosílaps homógrafs i homòfons de diferent tonicitat s’accentuaran els de major tonicitat: M’agrada el més de maig, més no el que més. Te vol donar un té que té guardat. Són les paraules de son pare les que li lleven la sòn.
 b) Entre dos o més paraules homógrafes, pero no homòfones (és dir, en relació vocal tònica oberta/tancada), s’accentuarà aquella o aquelles que duguen vocal oberta: El forment no està molt ben mòlt. No sòlc fer mai un solc dret. Lo que aquella dòna li dona no és bo.