Diferència entre les revisions de "Gramàtica de la lingua franca nova"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. | La '''gramàtica de la lingua franca nova''' ([[Lingua franca nova|elefen]]) és una simplificació de la gramàtica comuna de les [[llengües romàniques]] [[Espanyol|espanyola]], [[Francés|francesa]], [[Italià|italiana]], [[Català|catalana]] i [[Portugués|portuguesa]]. Es sembla a la dels criolls de les llengües romançades com l'haitià i el chabacà. | ||
== Frases == | == Frases == | ||
| Llínea 24: | Llínea 24: | ||
=== Preposicions === | === Preposicions === | ||
Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un | Un atre element important en la frase és el grup preposicional, que necessita un substantiu o verp que li precedixca o li unixca a la frase. | ||
* Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte). | * Me dona a tu esta poma. – Yo (subjecte) … et (grup preposicional) … done (verp) … esta poma (objecte). | ||
| Llínea 35: | Llínea 35: | ||
== Substantius == | == Substantius == | ||
Els | Els substantius solen ser introduïts per determinants, i poden anar seguits d'adjectius i de grups preposicionals, per a crear un grup nominal. Els sustantius representen els objectes físics, tals com a persones, llocs o coses pero igualment representen conceptes abstractes, similars gramaticalment. | ||
=== Plural === | === Plural === | ||
S'afig -s al | S'afig -s al substantiu per a formar el plural. Si el substantiu en singular termina en consonant, s'afig -es. La terminació del plural no modifica l'accentuació de la paraula: | ||
* gato, gatos – gat, gats | * gato, gatos – gat, gats | ||
* om, omes – home, hòmens | * om, omes – home, hòmens | ||
Els adjectius, que modifiquen a un | Els adjectius, que modifiquen a un substantiu, no canvien en plural. Pero si els amprem com a substantius, es deu afegir la marca de plural quan siga necessari: | ||
* la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges | * la bones, la males, e la feas – els bons, les males i les lleges | ||
* multe belas – molt bonicos/boniques | * multe belas – molt bonicos/boniques | ||
Alguns | Alguns substantius, plurals en atres llengües, són singulars en elefen: | ||
* El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista. | * El regarda un sisor con un binoculo. – Ell mira unes tisores en unes ulleres de llarga vista. | ||
* On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons. | * On usa un bretela per suporta sua pantalon. – S'utilisen els tirants per a subjectar els pantalons. | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
== Determinants == | == Determinants == | ||
Un determinant és una paraula que modifica un | Un determinant és una paraula que modifica un substantiu per a descriure la seua identitat i la seua cantitat. Aparte de la -s del plural (que és considerat com un determinant en elefen), els determinants es coloquen sempre davant del substantiu. | ||
Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra. | Existixen diferents classes de determinants. He ací un eixemple tipo de cada u d'ells: tota, la, esta, cual, cada, mea, multe, otra. | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
== Adjectius == | == Adjectius == | ||
Un adjectiu és una paraula que modifica el sentit d'un | Un adjectiu és una paraula que modifica el sentit d'un substantiu. Representa les qualitats de lo que és indicat pel substantiu. | ||
En elefen, els adjectius no varien en gènero ni en número. | En elefen, els adjectius no varien en gènero ni en número. | ||
== Adverbis == | == Adverbis == | ||
De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els | De la mateixa manera que els adjectius són paraules que modifiquen els substantius; els adverbis són paraules que modifiquen casi qualsevol atra cosa: verps, adjectius, atres adverbis, determinants, preposicions, sintagmes nominals i inclús frases sanceres. Normalment, els adverbis donen informació sobre lloc, temps, circumstància, causa, forma o grau. | ||
== Verps == | == Verps == | ||
Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un | Un verp expressa l'eixecució o la cessació d'una acció (córrer, parar),una relació (tindre, perdre) o un estat. En *elefen els verps no canvien la seua forma per a indicar, per eixemple, els temps o els modos. En el seu lloc s'utilisen adverbis – especialment les tres partícules preverbals ia, va i ta. Un verp pot usar-se com un substantiu sense fer canvis. | ||
== Preposicions == | == Preposicions == | ||
Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un | Una preposició és una paraula especial que introduïx un grup nominal, formant una frase preposicional. Una frase preposicional normalment modifica un substantiu, pronom, adjectiu, adverbi o pot modificar una frase completa. La preposició indica com el sintagma nominal es referix a l'estructura continguda, mostrant la funció que té en la modificació. | ||
L'elefen té 22 preposicions: | L'elefen té 22 preposicions: | ||
| Llínea 94: | Llínea 94: | ||
En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost. | En elefen, les paraules noves poden crear-se per l'adició de prefixos o sufixos a paraules ya existents, o combinant dos paraules en un nom compost. | ||
També es pot usar un adjectiu o un verp com un | També es pot usar un adjectiu o un verp com un substantiu, sense modificar-los. | ||
=== Prefixos === | === Prefixos === | ||
Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede → interede, non+nesesada → nonesesada). | Quan s'afig un prefix que termina en una consonant a una paraula que comença en la mateixa consonant, esta consonant només s'escriu una volta (inter+rede → interede, non+nesesada → nonesesada). | ||
Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i | Anti- significa “anti-”. Permet formar adjectius i substantius que indiquen oposició: | ||
* sosia → antisosial – antisocial | * sosia → antisosial – antisocial | ||
* avion → antiavional – antiaèreu | * avion → antiavional – antiaèreu | ||
* proton → antiproton – antiprotó | * proton → antiproton – antiprotó | ||
Auto- significa “auto-”. Permet formar | Auto- significa “auto-”. Permet formar substantius, verps i adjectius que indiquen accions reflexives o automàtiques: | ||
* respeta – respeto → autorespeta – amor-propi | * respeta – respeto → autorespeta – amor-propi | ||
* flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea | * flue – fluix → autofluix – reenviar automàticament a la llínea | ||