Diferència entre les revisions de "Yves Saint-Laurent"

Text reemplaça - 'tarees' a 'tasques'
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
Llínea 18: Llínea 18:
En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».
En Algèria, la [[Segona Guerra Mundial]] i l'ocupacio nazi de França semblaven successos lluntans, i no incidiren massa en la vida de Yves Saint Laurent i la seua família. Sent chiquet li agradava interpretar personages de [[Molière]] i llegia en avidea la revista ''[[Vogue (revista)|Vogue]] ''. Li atreya el món dels dissenys per a teatre. Per la seua caracter ''peculiar'' patí [[acossament escolar]], que ell intentava superar prometent-se: «''Algun dia sere famós''».


En [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.  
En l'any [[1950]], Saint Laurent envià tres dissenys a París, a un concurs convocat pel ''Secretariat Internacional de la Llana''. Quedà en tercera posició, i acodí a rebre el premi acompanyat de sa mare. Els seus dissenys sorprengueren a Michel de Brunhoff, redactor cap de ''[[Vogue (revista)|Vogue]] '', qui li recomanà que estudiase en la ''Chambre Syndicale de la Couture''. Saint Laurent li feu cas i despuix de graduar-se en Oràn se mudà a París, pero abandonà el curs als pocs mesos, decepcionat.  


En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.
En 1951 tornà a participar en el concurs del ''Secretariat Internacional'', i esta volta resultà guanyador, derrotant a un jove [[Karl Lagerfeld]]. Va remetre més dissenys a De Brunhoff, qui va vore en ells similituts en un dissenyador consagrat: [[Christian Dior]]. El responsable de ''Vogue'' envià estos dissenys a Dior, qui va vore l'instant el talent de Saint Laurent i decidí sumar-li al seu taller.