Diferència entre les revisions de "Alcalà de Chivert"

Sin resumen de edición
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 8: Llínea 8:


== Monuments ==
== Monuments ==
Destaca la torre campanar de l'Iglésia Sant Joan Batiste. Per a elegir el proyecte de l'iglésia d'Alcalà de Chivert es va convocar un concurs que va ser adjudicat a José Herrero i el [[14 d'abril]] de [[1736]] es va colocar la primera pedra del temple. Les obres varen finalisar baix la direcció de Juan Barceló i l'iglésia parroquial va ser beneïda en l'any [[1766]]. Les seues grans dimensions permeten que este edifici descolle del restant de les edificacions de la població. Dispon de tres naus en travessia coberta, volta de canó i pilars d'estil corinti. El seu conjunt es pot considerar d'estil barroc valencià. La frontera principal, les obres de la qual varen dirigir els mestres Antonio Granja i Juan Barceló, està arrematada en florons i piràmides, dispon de dos columnes a cada costat i en la seua part superior una capelleta.  
Destaca la torre campanar de l'Iglésia Sant Joan Batiste. Per a elegir el proyecte de l'iglésia d'Alcalà de Chivert es va convocar un concurs que va ser adjudicat a José Herrero i el [[14 d'abril]] de [[1736]] es va colocar la primera pedra del temple. Les obres varen finalisar baix la direcció de Juan Barceló i l'iglésia parroquial va ser beneïda en l'any [[1766]].
 
Les seues grans dimensions permeten que este edifici descolle del restant de les edificacions de la població. Dispon de tres naus en travessia coberta, volta de canó i pilars d'estil corinti. El seu conjunt es pot considerar d'estil barroc valencià. La frontera principal, les obres de la qual varen dirigir els mestres Antonio Granja i Juan Barceló, està arrematada en florons i piràmides, dispon de dos columnes a cada costat i en la seua part superior una capelleta.  


A la dreta d'esta iglésia es troba el singular campanar construït entre els anys [[1784]] i [[1803]] que en els seus casi 70 metros d'altura, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana.
A la dreta d'esta iglésia es troba el singular campanar construït entre els anys [[1784]] i [[1803]] que en els seus casi 70 metros d'altura, és el més alt de tota la Comunitat Valenciana.